3, 2, 1… Acció!

2.08.2017

Diumenge passat, La Vall de Santa Creu (Port de la Selva), a les faldes de la serra de Rodes, a les portes del Cap de Creus i als peus del monestir de Sant Pere, es va convertir en l’insòlit escenari d’una desena d’accions artístiques gràcies a la primera trobada anual d’“Accions d’Artistes” (el cicle AA+AA 2017), organitzada pel centre d’art ARBAR (Associació per la Recerca Biocultural i Artística de Rodes).

Cicle AA+AA 2017 a La Vall de la Santa Creu | © Centre ARBAR

Amb el verd d’unes heures i el so de l’aigua d’un brollador com a teló de fons, les accions d’Ester Baulida, Pep Camps, Maria Cosmes, Marta Darder, Ignasi Esteve, Toni Giró, Narcís Gironell, Ramon Guimaraes, Josep Masdevall, Clara Oliveras i Carlos Pina van creuar les portes del centre ARBAR, un antic celler del segle XV, i van conquerir la font de La Vall de Santa Creu.

Si bé la calma i la tranquil·litat acostumen a planar entre la verdor de l’indret, diumenge passat els volts de La Vall es van convertir en l’extravagant escenari d’una desena d’accions esperpèntiques (algunes més que d’altres).

Els protagonistes de la vetllada, tots ells artistes multidisciplinaris, van anar pujant al peculiar escenari, d’un en un i acompanyats d’algun objecte carregat (o no) de significat. Una aixada, una redacció d’escola, ampolles trencades, un maniquí, pintallavis, uns sobres, frases i versos d’altri, fils i branques van ser alguns dels escollits. Accions d’art. Intervencions que Marta Pol, la propulsora del projecte biocultural ARBAR, defineix com a “art d’acció”.

Què és, però, l'”art d’acció” (en anglès, action art o life art)? L’art d’acció, popularitzat als anys 60 de la mà d’Allan Kaprow, té a veure amb l’efimeritat (gairebé espontaneïtat), el moviment i el propi acte de creació. Serien  les “accions” meres performances o happenings (instal·lacions)? O ambdues?

“Acció” d’Allan Kaprow | © Julian Wasser/Getty Research Institute

L’art d’acció seria, aleshores, un híbrid entre el happening i la performance? Happening (de happen), en anglès, equivaldria a “passar” o “esdevenir”: el que passa a l’escenari. El happening serà o no serà art depenent de qui i com el rebi. En les performances (de l’anglès perform, actuar), en canvi, el pes recau en allò que fa l’actor, en l’actuació en si. Dues cares de la mateixa moneda?

En l’art d’acció el que compta és la interacció: el que passa entre el happen i el perform, entre l’actor i l’espectador en el moment mateix de la creació, un terreny efímer, fronterer i esmunyedís. I diumenge passat a La Vall van passar coses: 1, 2, 3… Acció! Actors i espectadors (si es pot fer tal distinció), van córrer, van jugar, van riure, van mirar-se fixament als ulls mentre es gravaven amb una càmara i “feien accions” en rotllana, seguint les consignes de Ramon Guimaraes. Durant gairebé dues hores, una desena d’artistes acompanyats d’objectes, versos, paraules o amb res més que la pròpia presència, van omplir La Vall d’acció. D’acció i de fils, papers, cartolines, fotografies, maniquís i regalims de sang.

Carlos Pina ens regalà un vers: “the end of the time”, gravat amb tinta roja. El final dels temps. L’artista s’endurà part del seu vers escrit al seu ventre. S’endurà “el final” fet ferida, que anirà cicatritzant. I què en quedarà, les marques? Un parell d’ “accions” més i tothom abandonà l’escenari, espectadors i artistes,deixant el fugaç escenari envoltat altre cop de verdor i silenci. I el “the time” romandrà escrit a l’escorça de l’arbre amb pintallavis vermell, fins que la pluja el faci desaparèixer.

La vetallada va culminar amb un “brindis”, acció d’Ester Baulida, que ens deixà un bon regust de roure, nostàlgia i bons auguris (Baulida reciclà una catifa feta de fulles de roure d‘un acte anterior a l’ARBAR convertint-la en un beuratge) i al que prosseguí un concert de música clàssica a càrrec d’Àngel Villagrasa i Joana Canalias.