Uns LiberPress en femení

Els Premis LiberPress 2019 de Girona respiren denúncia social, mediambiental i feminista

Agus Izquierdo

Agus Izquierdo

Filosofia, cultura i periodisme

La 21a edició dels Premis LiberPress projecta un pla zenital on predomina la denúncia humanitària, l’esforç per pal·liar les injustícies que pateixen els sectors socials més vulnerables -com els discapacitats i els infants- o el poble saharaui. També respira feminisme, i mostra d’això és la gran presència de dones entre les guardonades. L’Associació LiberPress i la Diputació de Girona han anunciat els premiats d’enguany, que rebran el guardó el divendres 20 de setembre, en un acte celebrat a l’Auditori de Girona.

Com explica Carles McCragh, director president de l’associació que organitza els premis: “molts dels guardonats no són coneguts, i precisament per això, per la seva rellevància social, se’ls ha de donar a conèixer”. Les figures i entitats reconegudes són un model de “tolerància, igualtat i fan que el món que ens envolta sigui millor”. Els premis tenen com a objectiu crear un ambient de reflexió, discussió i revisió del paper dels mitjans de comunicació en el nostre entorn. També, reivindicar i recompensar personatges i entitats d’àmbit mundial que hagin contribuït, sobretot, en representar els valors democràtics i solidaris en el món del periodisme.

Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona (principal col·laborador de l’esdeveniment), assegura que els LiberPress reconeixent gent que “està disposada a donar la vida pels altres, a denunciar i qüestionar a través d’un periodisme valent, que va més enllà dels estereotips encara que això suposi persecució i represàlies”.

Lisa Lovatt-Smith, Premi LiberPress 2019

La guardonada amb el principal premi del certamen, el LiberPress 2019, és Lisa Lovatt-Smith. Periodista freelance, ha estat a les files, entre altres, en titans mediàtics com The Guardian, The Times, The Observer o El País. El seu compromís ha estat la pólvora que ha fet possible que Lovatt-Smith sigui una combatent del bàndol de la justícia social, referent en els nostres dies i posant el seu talent a la disposició dels més desprotegits i denunciant, sobretot, situacions extremes que pateixen els infants a l’Àfrica.

Impulsora de l’ONG OAfrica (Orphan Aid Àfrica), dedicada a resoldre els problemes amb els nens amb més necessitats. La seva figura filantropa, per tant, congrega molt amb la filosofia LiberPress: el periodisme com a combat, com a lluita, com a eina de canvi. Ha treballat principalment a Ghana, on es va traslladar després de vendre la casa i el cotxe, dedicant els seus esforços a denunciar el treball infantil, el tràfic i els maltractaments, i esdevenint una peça clau en les relacions entre el govern del país i UNICEF. La reportera fa anys que treballa juntament amb Anas Aremeyaw, model del periodisme social africà, i junts han col·laborat en projectes de drets humans, en particular sobre abusos infantils i contra els traficants de nens, i ajudant les famílies i les comunitats més pobres.

Solidaritat amb el poble saharaui i la resta de premis

El Premi Literatura recau enguany sobre Nuccio Ordine, l’escriptor, catedràtic i filòsof italià, autor de La utilitat de l’inútil -entre altres grans obres- i un dels més grans coneixedors del Renaixement del pensament de Giordano Bruno. L’organització premia la seva “intel·ligència, sensibilitat, solidaritat, tolerància, humor i rigor”. Trobareu altres referències de Núvol a Nuccio Ordine publicades aquí.

Pel que fa al Premi LiverdPress, en aquesta edició el premi piularà, ja que s’entrega a SEO BirdLife (Societat Espanyola d’Ornitologia). Es tracta d’una entitat dedicada a la protecció del medi ambient i, en especial, de les aus. L’organització sense ànim de lucre rep el guardó LiberPress per una llarga trajectòria marcada per la denúncia, l’eficàcia i el compromís mediambiental.

Premi Joëlle Stinkess de Cançó 2019 se l’endú  León Chávez Teixeiro, mexicà i símbol de la cançó protesta, i un dels protagonistes del moviment estudiantil de 1968, que va ser una resposta a la repressió de l’Estat. Les seves cançons transpiren reivindicació popular, democràtica, revolucionària i en defensa dels drets humans.

La Fundació Crisálida i el seu impulsor, l’enginyer i cooperant Jacinto Marqués Mancho, s’emporten el LiberPress Associació. L’entitat treballa per garantir els drets bàsics (feina i habitatge) i la inclusió de la gent amb discapacitat. Des de 2001, Crisálida lluita incansablement perquè aquest col·lectiu treballi dignament.

Premi LiberPress Catalunya és pel poble saharaui, una comunitat marginada, destinada als campaments, i que “l’Estat espanyol ha deixat en l’oblit. No en canvi Catalunya i altres comunitats espanyoles. Aquesta última ha tingut molta relació gràcies a programes d’agermanaments entre pobles i projectes d’intercanvi”, assegura Carles McCragh.

El triangle feminista

Women’s Link Worlwide, una organització d’abast internacional que combat diàriament en benefici dels drets de les dones i les nenes, rep el LiberPress Camins pel seu paper i rellevància. Fundada l’any 2001 per l’advocada Viviana Waisman, la reconeguda entitat no només es limita a defensar la figura femenina, sinó també la justícia i la igualtat de les societats del món. I ho fa a través de camins legals, introduint la igualtat de les dones en la dimensió jurídica, en molts països inexistent fins aleshores.

Com destacava McCragh durant la presentació dels premis: “amb el LiberPress Memorial sempre anem a buscar a les tombes”. Per això, aquest any es recorda Berta Cáceres, per haver lluitat pels pobles indígenes i per la seva terra. La líder indígena hondurenya, feminista i activista mediambiental va procurar pel benestar d’una comunitat oprimida pel govern i les multinacionals, l’ètnia lenca. La seva lluita (sobretot en la qüestió de l’aigua, el poder i els abusos de recursos) va comportar la darrera conseqüència, arribant a la cúspide de la tragèdia: va perdre la vida en aquesta noble lluita, esdevenint un símbol i model a escala mundial.

El cinema també es premia als LiberPress. El francès d’origen romanès Radu Mihaileanu s’endú aquest guardó, per La source des femmes, pel·lícula en la qual les dones d’un poble del Magrib reivindiquen la igualtat amb els seus marits. És “un lluitador de cinema feminista”, reconeix McCragh.

El gest també és important per als premis. En aquesta edició el símbol escollit és el triangle feminista: representa el sexe femení, i va néixer el 1971 en un congrés a París en què intervingueren referents com Simone de Beauvoir.

El cartell dels LiberPress 2019 és obra de la militant Roser Oliveras, dibuixant gironina que fa servir el seu talent artístic per denunciar la censura.

Tota la informació sobre els guardons i els premiats al web dels premis Liberpress.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació