Una nova cara fosca de la lluna

David Soler dirigeix una reinterpretació de ‘The Dark Side of the Moon’ a L’Auditori

Gerard E. Mur

Gerard E. Mur

Periodista. gerardmursole@gmail.com

El 1988, Pink Floyd van oferir el seu primer concert a Espanya. Van tocar a l’Estadi de Sàrria, al mes de juliol. David Soler tenia aleshores tretze anys i estava entre el públic d’aquell concert, amb els seus pares, seguidors fidels del grup. Va ser el seu primer recital de gran format. “A casa meva érem molt melòmans, sempre sonava molta música, i un dels grups que més escoltàvem era Pink Floyd”, explica Soler, guitarrista i productor. Aquest dijous 5 de desembre a les 21h, ell i un equip d’artistes de confiança (Marcel Bagés, Pablo Schvarzman, Maria Arnal, Vicent Pérez i Antonio Torres) reinterpretaran a L’Auditori un dels discos més icònics de la banda: The Dark Side of the Moon (Harvest, 1973).

David Soler. |

“Conec el disc des que era petit. A casa teníem tota la discografia del grup. No puc explicar l’impacte ni el moment en què descobreixo l’àlbum perquè l’he escoltat des que tinc memòria. Si es feia un sopar amb amics, aquest era un dels discos que sempre sonava. Vaig créixer amb ell”, recorda el guitarrista, que matisa: “Tot Pink Floyd ha estat important, no només aquest disc”. El músic recorda especialment The Wall (“per la pel·lícula, per la música acompanyada de totes aquelles imatges”), Animals, Ummagumma o el que els britànics van presentar en aquella primera gira espanyola, A Momentary Lapse of Reason. El lligam amb el grup és intens.

Ha estat L’Auditori qui ha demanat a Soler una reinterpretació de The Dark Side of the Moon. Una petició que forma part d’una sèrie d’exercicis de revisió de treballs icònics. L’abril passat, per exemple, el bateria i compositor Ramon Prats va presentar la seva versió de l’OK Computer de Radiohead (un concert, per cert, en què va participar Soler). Prats va decidir tributar els autors de Creep amb una desconstrucció del disc en qüestió. “En aquella ocasió, la música es prestava; OK Computer té varietat rítmica i melòdica”, apunta Soler, que va pensar que “potser” podria repetir aquella jugada amb Pink Floyd. La idea, però, no va quallar. La batalla que planteja la formació de David Gilmour és diferent. Exigeix una altra estratègia. “Vaig veure molt clarament que no té massa sentit desconstruir el repertori de The Dark Side of the Moon. Són temes molt senzills, amb espai, amb aire. Desmuntar-los no portava enlloc. Les cançons del disc m’agraden tal com són. He decidit respectar les formes, ser fidel a l’àlbum”. Guitarrista i companyia tocaran el disc guiats per la disposició del tracklist original. “Hi ha un sentit en aquest ordre; és el viatge que proposen”. Un viatge que va de Speak to Me a Eclipse. Un camí que deixa composicions fonamentals de la història del rock com The Great Gig in the Sky o Us and Them.

Soler, però, no es pot quedar en una execució literal i rasa: té l’encàrrec de sumar una mirada personal. La reinterpretació que proposa consisteix a dotar el disc d’una producció “actual”. “Serà una revisió tímbrica, de producció. He volgut que el disc soni com si l’haguessin gravat James Blake o els mateixos Radiohead. Com si s’hagués compost avui”. Una producció renovada de The Dark Side of the Moon que ja vam poder escoltar a l’abril (Ivan Alcázar en va escriure aquesta crítica). L’èxit d’aquell concert ha fet que L’Auditori en programi ara una nova sessió.

“Ho repetirem tot exactament igual”, apunta Soler. Només variarà, una mica, la formació: Pablo Schvarzman substitueix Ylia als teclats i l’electrònica. L’equip, dèiem, és de confiança, format per “bons músics, professionals que admiro; amics, en definitiva. Tots poden aportar coses noves al projecte”. La veu d’Arnal és, segurament, la principal raresa. La cantant encarnarà Roger Waters i David Gilmour. “És una veu que conec bé. Ens coneixem des de fa temps [Soler ha produït l’últim disc d’Arnal i Bagés, 45 cerebros y 1 corazón]. Tenia ganes de sentir aquestes cançons en la veu d’una dona. Amb el seu deix. Un deix que és mediterrani. No tenia gaire sentit imitar la part gospel de The Great Gig in the Sky, per exemple; l’histrionisme de la Clare Torry. La Maria aporta uns melismes mediterranis”. A part de la veu d’Arnal, el guitarrista també destaca que s’ha volgut reproduir el sistema clariphonic, utilitzat per Pink Floyd des dels inicis (van ser pioners en el seu ús) i generador d’una experiència clarament immersiva. La conversa amb Soler acaba amb algun detall més sobre el concert; en aquesta ocasió, el guitarrista, a banda de manipular les cordes elèctriques i el pedal steel, vestirà la camisa de productor; ell, però, voldria ser en Gilmour, “una influència molt important durant els primers anys”.

Podeu reservar les vostres entrades al web de L’Auditori.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació