Una mica de farigola, siusplau

Llegíem fa poc aquí mateix que, pel poeta Enric Casasses, l’aparença discreta de la farigola, més que cap altra planta, és la que “ enamora la poeta i ella la cull i n’aprecia l’aroma”. I aquest gest del fruir-ne, de la sensació de gaudi és la que sent el poeta amb la poesia.  Prenent-ne la idea al vol,  un cop més, l’olor efímera de la farigola ens duu versos en mans de tres experts oloradors i captadors d’aquesta sensació.

Un poeta reconsagrat com Enric Casasses i dos poetes joves: un de publicat, Edgar Alemany, i un d’inèdit, Gerard Cisneros, es troben, pàgina contra pàgina, en un llibre que són tres. És un sol volum, petit però amb tres autors i amb tres títols: Hi ha el dau amb la porta (Alemany),  A la raó (Casasses) i Bolets (Cisneros). Malgrat que podrien ser tres llibres, en són un;  perquè les seves, són tres veus que no desafinen entre elles. Són veus que, a part de compartir mots, també es parteixen visions, com qui comparteix el pa a la taula, el bròquil amb patates i les follies de l’amor. Tota és poesia que llisca, que dansa sardanes abruptes i que es podria sentir cantussejar mentre algú cuina amb cassola de terrissa o feineja, clama a un déu tel·lúric o fins i tot dins el somnieig del qui dormita estiragassat sota un bedoll.

El llibre, però, no és només un llibre. És en si mateix un poema. Un llibre-objecte, una petita peça peculiar: està envasat al buit ben pres al costat d’una branqueta de farigola, motiu que també surt serigrafiat a la tapa.  Si no fos per la necessitat de saber què s’hi amaga i per sentir-ne l’olor, potser no l’obriríem i el deixaríem exposat en algun racó càlid de casa o en alguna solana de sauló.

El petit opuscle es presenta avui dijous 13 a 2/4 de 10 del vespre al Fantástico Club de Barcelona i divendres 21, a les 8 del vespre a la Biblioteca Núria Albó de la Garriga, població on va néixer la peculiar i eclèctica editorial Gnurf, que l’edita. Poesia, relats, pseudiobiografies i relats de viatges ben regats amb il·lustracions són algunes de les altres publicacions que s’han anat succeint espontàniament a l’editorial Gnurf: una “iniciativa no lucrativa sense cap pretensió econòmica ni de cap altra mena. El seus únics objectius són l’intercanvi d’emocions i la reivindicació del paper com  suport comunicatiu insubstituïble” segons ens diuen les seves solapes. Aquest nou projecte autogestionat amplia la col·lecció de l’editorial contingent i escampa aromes de bosc enmig de la humitat freda de desembre.