Trobar Joan Brossa

Joan Minguet i Cloe Masotta es van reunir en conversa amb el cicle 'Ens va fer Joan Brossa'

Carlota Rubio

Carlota Rubio

Periodisme i Humanitats. UPF

La Fundació Brossa si no la busques, no la trobes, “i que segueixi així!” exclama Joan M. Minguet,  fins fa poc, professor d’Art Contemporani i Història del Cinema a la UAB. Amb Joan Brossa passa una mica el mateix: només estudiant i regirant la seva obra és possible arribar a abastar les múltiples dimensions d’un artista que, de senzill, no en té res. Per a provar d’aconseguir-ho, la Fundació convida en conversa a estudiosos i coneguts de Joan Brossa amb joves investigadors que, d’alguna manera, es reconeixen influenciats per l’obra del poeta, creant així un discurs intergeneracional sobre l’home i l’obra. Aquesta vegada ha estat el torn de Minguet i Cloe Masotta, Doctora en comunicació, els quals, sense conèixer-se prèviament, han arribat a la mateixa conclusió: els ha fet Joan Brossa perquè, fugint del temps, el poeta no ha deixat mai de ser contemporani.

Joan M. Minguet va començar la sessió del cicle Ens va fer Joan Brossa advertint que seria insistent amb una idea: “vivim en una època obscura”. L’historiador retrata amb un somriure un Brossa “burleta” i “torracollovaris” que concorda amb aquell “punyetero” d’Arnau Puig i “molt de la broma” de Mestres Quadreny. El mateix que, quan Minguet li va voler oferir el títol de Doctor Honoris Causa per la UAB, va deixar enrere la sornegueria per advertir: “no em facis posar corbata!”. Com deia el cantant Raimon,  Joan Brossa vivia l’avantguarda des del gust per una impertinència impossible. I aquest Brossa-xoc, o Brossa-combat és el que l’historiador reivindica i enyora: “actualment, no vivim en una dictadura política sinó cultural”.

Minguet es mostra nostàlgic amb l’ambient cultural que va existir quan la dictadura era política. En l’essència llibertària d’una contracultura forçosament clandestina és on l’estudiós troba una genuïnitat que no existeix en la indústria cultural actual, i per això defensa aferrissadament allò que, segurament, hagués volgut Brossa: que l’espai dedicat a ell i la seva obra es mantingui petit i proper, “que no creixi com aquestes institucions tan grans, la Miró o la Tàpies”.

Així i tot, l’especialista parlava en termes derrotistes del paper actual de Brossa (vivim en una època obscura!): “Que Margarit sigui poeta nacional vol dir que ha perdut Brossa davant la cultura institucional”. El retrat d’una Barcelona submergida en una realitat on qualsevol manifestació artística ha de ser recolzada per les institucions per a sobreviure va ajudar a entendre per què Minguet vol recordar i recuperar el Brossa més guerrer a Poemes de combat (Vibop). Davant manifestacions culturals lligades al poder, que són una “promesa de realitat que no deixa de ser un engany”, Minguet reivindica una cultura no banalitzada, que trobi l’art en la vida i que reclami un esforç per part de l’espectador.

Cloe Masotta mai no va conèixer Joan Brossa, però estudiant el seu teatre i poesia performativa, ha forjat una devoció semblant a la de l’amic. Deia el mateix Brossa que “la fruita més antiga del teatre no ve de la paraula”, i això és el que Masotta va tractar de demostrar-nos parlant d’un Brossa que, tant en teatre com en poesia, constantment va jugar amb les metamorfosis i la ruptura de qualsevol linealitat (narrativa, temporal o espacial). El Brossa estudiat i no pas conegut, doncs, és en essència el mateix: un xoc, que cal buscar per a poder abastar.

“Estem fotuts, refotuts i contrafotuts” escrivia Brossa en alguna carta de la freqüent correspondència que mantenia amb Tàpies, J. V. Foix, Arnau Puig o Modest Cuixart. En alguns aspectes, ho estaven molt més que nosaltres ara, però, recolzat per les avantguardes, el poeta va articular un art combatiu que, en el fons, és capaç d’explicar també la nostra contemporaneïtat. “És veritat que ens va fer Joan Brossa perquè, amb la Cloe, hem coincidit sense haver parlat res del que diríem aquí”, va concloure Minguet. I, si des de diferents graus de proximitat amb l’artista, àmbits professionals i contextos socioculturals es pot trobar i experimentar el poeta d’una manera molt semblant, deu ser veritat que a tots ens ha fet una mica Brossa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació