Territori inhabitable

La impotència és un plat d’anguiles que se’m menja l’estómac. La por no sap el nom de les coses. Tinc gana perquè hi ha un cuc a dintre que devora el que troba.

Glòria Coll Domingo ha guanyat el XX Premi Poesia Miquel Martí i Pol de la UAB amb el poemari Territori inhabitable. Avui li dediquem un speaker’s corner amb articles d’Albert Ventura i Carles Morell. Podeu llegir aquí tres poemes d’aquest recull.

Glòria Coll | Foto d'Anna Muñoz Curcó

Plataners

Molts plataners precedeixen
l’arribada a un poble nou,
però res no indica quin
quilòmetre, la distància
recorreguda. Tot sembla
el que ja semblava: res
no delata el combustible
pagat, la set que hem tingut,
les cataractes als ulls
que vindran després de tot
el temps passat sota el sol.
Dins el cotxe, enlluernat,
no saps cap a on decantar-te.
Tot sembla el que ja semblava.

Alliberació

Voldria veure-hi a través
però sols rebota la imatge
de mi. Alliberar-me’n:
quina altra cosa perseguir?

Inici al caos

La impotència és un plat d’anguiles
que se’m menja l’estómac.
La por no sap el nom de les coses.
Tinc gana perquè hi ha un cuc
a dintre que devora el que troba.
La parsimònia de quan camino
no la provoquen les cames.
Tota la llenya que he anat guardant,
per a què.
La desesperació és ortiga
on hi ha hagut sang.
El peix que em creix a dintre
no és un lluç ni un seitó,
que és més aviat allargat
com una serp d’aigua
i es va entaforant
alla on hi havia l’intestí.
Aquest cos que tinc
ha estat fet per a engendrar.

Territori inhabitable, XX Premi Poesia Miquel Martí i Pol de la UAB, de Glòria Coll Domingo

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació