Tarta Relena, si Björk cantés Kavafis

La formació de ‘folk tronadet’ acaba de publicar l’EP ‘Intercede pro nobis’, continuació natural del seu primer disc

El novembre de l’any passat, Tarta Relena (Marta Torrella i Helena Ros) ens deia en una entrevista que a principis d’aquest 2020 publicarien un nou EP. Finalment, la publicació del nou treball no ha anat tan ajustada al començament de l’any: Intercede pro nobis (The Indian Runners) ens arribava la setmana passada, en ple període de confinament. Ros i Torrella consideren aquest nou EP “una cua” del seu primer disc, Ora pro nobis. Continua havent-hi un interès per la tradició oral, però ara, entre aquest patrimoni remot, hi trobem dues novetats: la primera lletra de la formació i una electrònica més matisada. Amb el primer àlbum, Tarta Relena va guanyar el Premi Núvol 2019 de la secció Calàndria i el Premi Enderrock de la Crítica al Millor Disc de Folk.

Tarta Relena
Helena Ros i Marta Torrella són Tarta Relena. |

Diuen Ros i Torrella, soprano i contralt respectivament, que amb Intercede pro nobis es tanca “la cerimònia” que va començar amb la publicació d’Ora pro nobis. Una cerimònia en moviment: tots dos treballs són una expedició per la costa i els sons de la Mediterrània. El nou lliurament s’obre amb un poema (Desigs) d’un dels escriptors clàssics més plenament mediterranis: Kavafis, nascut a Alexandria i autor d’una imponent i influent obra escrita en grec modern. La lletra ve avalada per la traducció de Carles Riba, que va compondre una sèrie de versions del poeta. Versions publicades pòstumament en dues ocasions: l’edició original és del 1962; el 1977 se’n va publicar una reedició. Desisgs, cantada sense acompanyament musical, plena harmonia vocal, fa present la Björk de Medúlla. La formació reconeix la islandesa com una influència preferent.

L’alè del Mediterrani banya tot el disc. És un mar que s’endinsa en el territori i per tant podem trobar-ne ressonàncies a l’interior de la península. Al Cancionero de Palacio, per exemple, un recopilatori de música renaixentista elaborat durant quaranta anys; els anys en què, més o menys, els Reis Catòlics van regir la Corona d’Aragó i el Regne de Castella. Del Cancionero de Palacio, Tarta Relena n’ha escollit Tres morillas, una cançó popular del segle XV que ha fet seva després d’haver-la escoltat en la veu del cantaor Arcángel. És aquí, a Tres morillas, on la combinació folk-vocal-electrònica culmina. No hem dit que entre Desigs i Tres morillas –la primera i la tercera cançó de l’EP– apareix el postludi Peproteico (el colofó de Desigs), on “s’imprimeix el procés de gravació i producció d’aquest nou treball”. La peça, que funciona com “un record” del procés creatiu, destaca per l’esclat final i els miols posteriors. Un joc. La producció i la mescla del disc les signa Nerobambola, que són Juan Luís Batalla i Nathan Ridley.

Al treball, és clar, no hi podia faltar Grècia. L’origen; l’arcàdia. Christos és un nou rebetiko (recordem el Tou Votanikoú d’Ora pro nobis) que Ros i Torrella han escoltat interpretada per Prodromos Tsaousakis i Marika Ninou, dos dels grans exponents del gènere. “Sembla que les frases de la melodia no s’hagin d’acabar mai, que t’hagin de portar cada vegada més endins del pou”, diuen les cantants al full de promoció. La lletra –en grec– parla d’un embriac que balla en una taverna mentre sent en Christos tocar el bouzouki, un instrument local de corda (una mena de llaüt). L’home es mareja, cau i arriba, finalment, “a la tristesa més profunda de la seva ànima”. Ros i Torrella expliquen que durant la gravació van arribar a connectar amb “una cosa molt fosca”, que deu ser la cosa fosca que conté la cançó. La producció contribueix a ennegrir el tema. El rebetiko, per cert, és un gènere musical que es va popularitzar als anys cinquanta; es cantava en grup als ports de les zones més industrials i urbanes de Grècia (especialment al Pireu, Creta i Tessalònica).

Infans qui nascitur és el tema de tancament de l’EP. Un tema divergent. En aquest cas, el que escoltem és una tonada tradicional georgiana, recollida de l’obra de Hamlet Gonashvili. De la cançó Chela, per ser exactes. La lletra, però, s’allunya de l’origen de la melodia. Ros i Torrella abandonen el contingut líric de Chela per oferir-nos una lletra pròpia que conté, expliquen, una idea escoltada en una classe filosofia, “fa molt de temps”. La idea, finalment, ha quedat desenvolupada en tres o quatre versos, que podrien ser “un mantra” o “una dita popular”. “El nadó plora perquè se sent plorar”, canten (Bartomeu Obrador ha traduït les cançons). La lletra, com indica el títol, és en llatí. “Vam provar de casar melodia i lletra en català, en castellà i en llatí. I aquesta última llengua ens va semblar una bona codificadora”. Christos i Infans qui nascitur són les peces de litúrgia més marcada.

El disc, que es va gravar als estudis Hermitage Works Studios de Londres l’abril de l’any passat, no està disponible a les plataformes de streaming. Per poder escoltar-lo cal que entreu en aquest enllaç i pagueu els cinc euros que us permetran descarregar-vos-el. La decisió d’oferir-lo previ pagament és més que raonable. Quan va començar la crisi sanitària, l’agenda de concerts de Tarta Relena sumava 22 concerts; el grup estava acabant de tancar els detalls “per sobrepassar la trentena d’actuacions”. “Un mes més tard”, apunten, “una gran part d’aquestes actuacions han estat cancel·lades o estan pendents d’un ajornament incert. Aquesta modalitat vol fer valdre la feina feta durant el darrer any i, sobretot, contribuir a afrontar aquests mesos d’inactivitat en què el nombre de cancel·lacions i concerts ajornats no para de créixer”.

Intercede pro nobis és un pas endavant. Les idees semblen més clares, més compactes. Tot està desplegat amb més sentit. Hi pot tenir a veure la brevetat de la proposta. La coberta del disc, per cert, la torna a signar Clàudia Torrents: ara el pintallavis és verd. En aquesta cua que és l’EP, la cura estètica es manté: a les fotografies promocionals (d’ecos hel·lenístics i rituals) i al treball d’art del disc. Pel que fa als vídeos, el convenciment encara flaqueja. El corresponent a Desigs el podeu veure en aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació