Sessions Condensades de poesia

El Grup del Llibre impulsa un cicle de presentacions de llibres, acompanyats de recitals poètics de petit format. Són les Sessions Condensades, que comencen aquest proper dijous 27 de març amb un dels pòsters d'Edicions Poncianes, el de 'Mallarmé: un batec de cels'.

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Cofundadora de Núvol i editora de LlavorCultural.cat.

El Grup del Llibre impulsa un cicle de presentacions de llibres, acompanyats de recitals poètics de petit format. Són les Sessions Condensades, que comencen aquest proper dijous 27 de març amb un dels pòsters d’Edicions Poncianes, el de ‘Mallarmé: un batec de cels’. A continuació recuperem la crònica de presentació  de la col·lecció ponciana ‘Bèsties’.

La ironia de Pasolini, el contrapunt de l’absurd de Beckett, la rebel·lia de Mallarmé o la genialitat de Whitman ara es podran llegir en català gràcies a Edicions Poncianes i la seva col·lecció Bèsties, que es va presentar la setmana passada a l’Horiginal. Jaume C. Pons Alorda, Marc Rovira, Guillem Serrahima, Gabriel Ventura, Francesc Gelonch i Lucia Pietrelli, Blanca Llum Vidal i Arnau Pons han estat els traductors d’una selecció versos que encara no podíem trobar en la nostra llengua.

Jordi Carulla, editor d’Edicions Poncianes, explica que Bèsties “és una tria de fragments pòstums, inèdits o oblidats d’autors imprescindibles com Guillaume Apollinaire, Marguerite Duras o Pier Paolo Pasolini”. A més, la col·lecció “defuig la parcel·lació paginada per projectar en un sol llenç les obres poètiques, que es presenten en forma de pòster, acompanyades d’un retrat de l’autor i d’un pròleg del traductor”, que contextualitza el poema, la vida i obra de cada autor. La intenció és “aportar traduccions de poesia de grans autors, bèsties literàries, amb rigor i qualitat, fetes per poetes en actiu a casa nostra”, exposa Carulla. “La col·lecció vol comptar amb una periodicitat de dues entregues l’any amb diverses propostes a cadascuna, entre les quals s’estan gestant Gertrude Stein, Antonin Artaud i Joan Vinyoli, en motiu del 30è aniversari de la seva mort”.

La transcendentalitat Whitmaniana

Jaume C. Pons Alorda ha traduït una vintena de poemes de Walt Whitman, entre els quals es troba   “El cos” que qüestiona la visibilitat i la invisibilitat de les coses que percebem com a reals. El poema interpel·la el lector contínuament i fa que es vehiculi un diàleg entre Whitman (1819-1892) i l’oient/lector, en una conversa metafísica sobre l’essència, l’ànima i la comunicació: “Però hi ha el cos autèntic també, no visible”, escrivia Whitman ara traduït per Pons Alorda.
L’obra whitmaniana havia estat traduïda al català per Cebrià Montoliu –que va publicar-ne alguns poemes en una antologia i un número monogràfic l’any 1909 i 1913. També Agustí Bartra va incloure algunes traduccions al català dins d’Una antologia de la lírica nord-americana (Lletres, 1951) d’aquest autor que es considera un impulsor de l’emancipació de la poesia nord-americana, deslligant-la de la tradició britànica. Miquel Desclot escriu: “La seva poesia, emmirallada en la llibertat rítmica dels versets bíblics, va aparèixer de bon començament com una concepció nova en el context de la poesia romàntica, i no tan sols a Amèrica. Talment una èpica fragmentària, la poesia de Whitman converteix l’home democràtic en l’heroi d’una nova societat, d’un nou temps” (Antologia de la poesia universal, Ed. 62, 2010). Whitman observa el món i trasllada la realitat a una poesia que “s’eleva a un transcendentalisme característic de la visió romàntica de l’univers”, escriu Desclot. Harold Bloom diu “potser el geni de Walt Whitman va ser més un final que un inici. Els desposseïts van trobar en ell una veu, però el pes real del seu cant no és la democràcia tant com l’elevat cost de la confirmació del jo, un desgast total” (Genios, Anagrama, 2002). A partir de l’abril, també trobarem a les llibreries més versos de Whitman traduïts per Pons Alorda, amb Edicions del 1984.

La Zona d’Apollinaire

Guillem Serrahima s’ha encarregat de prologar, contextualitzar i traduir el poema “La Zona” de Guillaume Apollinaire (1880-1918), provinent del poemari Alcohols (1913), que no havia estat traduït al català. Apollinaire és un poeta surrealista circumscrit a la corrent dadaista. Serrahima el defineix com “un artista que va voler prendre una distància de tots els grups poètics, de tota estètica tancada, buscant la innovació”. El seu enginy particular va convertir els seus escrits en obres de culte. En català Adesiara va publicar el 2010 un recull de contes, L’heresiarca i Cia., traduït per Elisenda Galobardes. També Sèrgi Pàmies va traduir la novel·la eròtica apollineriana Les onze mil vergues (La Magrana, 1988) i Àlex Susanna i Jordi Castelló van fer la traducció al català dels Cal·ligrames (Stonberg Editorial, 2008) d’aquest autor que se situa a cavall del moviment simbolista i el surrealista. Els temes en els que indaga l’obra apollineriana són el record, la melangia, l’angoixa i, també, l’amor i l’erotisme. En el pròleg de Cal·ligrames Susanna i Castelló escriuen: “Aquesta combinació romàntica-simbolista amb trets d’avantguarda busca una realitat poètica més forta, més plana, menys retòrica i menys amanerada, tot promovent, d’una banda, l’eliminació dels poemes de tot allò que el poeta considera purament ornamental i de l’altra descomponent la realitat en diversos plans”. Guillem Serrahima ens acosta dins la col·lecció Bèsties d’Edicions Poncianes un dels poemes d’Apollinaire que encara no trobàvem en la nostra llengua.

Mallarmé, simbolisme rebel

“Stéphane Mallarmé (1842-1898) s’ha llegit poc i s’ha entès menys” apunta Marc Rovira, poeta i traductor del poema “Brisa marina” i d’una vintena de peces poètiques poc conegudes d’aquest autor, que ara Edicions Poncianes publica. Rovira confessa que li fa una especial il·lusió haver traduït un poeta amb qui se sent tan identificat. “He mirat de ser fidel a l’original, però també m’he fet meus els poemes”, apunta. De fet, Rovira escriu un article a la revista Poetari (número 4, Curbet Edicions/Poetaris Associats, 2013) on reflexiona sobre el fet d’afrontar la traducció del poeta simbolista francès: “Per a Mallarmé, el poeta és un funcionari obstinat, el treballador eficaç que lluita a favor d’un objectiu que el justifica i que, en aquest cas, és la Poesia […] Així el poeta treballa per a l’Estat de la Poesia”. I com concep aquest art, Mallarmé? “La poesia només pot dir veritat, encara que sigui poètica. Per dir-ho d’alguna manera, la Poesia per a Mallarmé, no embelleix les idees sinó el món”, exposa Marc Rovira en el seu article. “Les paraules no es poden fer servir amb la inconsciència rutinària de la vida quotidiana: cada paraula ha de néixer de cap i de nou per poder crear la idea”, escriu Miquel Desclot en els seus comentaris sobre Mallarmé a Antologia de la poesia universal (Ed. 62, 2010).

La mirada forània de Beckett

“Beckett era un outsider”, diu Gabriel Ventura, poeta encarregat de traduir dinou poemes anglesos d’aquest autor per a Edicions Poncianes. “Passa els anys d’aprenent dilapidant/ valor per tants anys d’anar vagant” va escriure Samuel Beckett (1906-1989) en el poema “Gnom” que Ventura ens convida a llegir en català. “De Beckett el que m’enamora és la seva mirada, que és com si no formés part d’aquest món”, confessa Ventura. “Escrivia com si no entengués res, i això ho trobo exemplar. Anava amb la ignorància per davant. I amb la humilitat de mirar les coses de nou. Em sento identificat amb aquesta mirada”, diu Ventura. “Beckett no entenia de gèneres, vivia dins la literatura. Va ser molt conegut pel teatre que va escriure i injustament poc recordat com a poeta”, afegeix Ventura. “El geni de Beckett és el de qui arriba tard i n’és exquisidament conscient. En la tradició europea és hereu de James Joyce i de Marcel Proust i, en menor mesura, de Kafka. En la tradició angloirlandesa protestant, va arribar després del seu amic, el pintor Jack Butler Yeats, i el seu germà, el poeta i dramaturg William Butler Yeats”, introdueix Harold Bloom en el capítol dedicat al poeta, dramaturg i novel·lista irlandès (Genios, Anagrama, 2005).

Marguerite Duras, la veu innovadora i apassionada

“Pot ser que tots els seus amics la mitifiquessin, però cadascú tenia d’ella una visió personal, subjectiva. Segurament hi havia tantes Marguerites com amics. A mesura que passa el temps, ara l’he llegida millor i tenint en compte que conservo molt fresca la memòria sobre ella, crec que fou una dona molt genial i que va inventar un llenguatge propi, la qual cosa ja té el seu mèrit. És una de les grans literatures del segle passat, a escala mundial. Em temo molt, no obstant això, que el seu millor llibre –o el llibre que jo més aprecio i que crec que en el fons és el més representatiu de la seva personalitat original i del seu geni-, no serà reconegut en el futur com el millor dels seus, encara que segurament en prevaldran altres de rang semblant. El seu millor llibre –em sembla, dins de la seva senzillesa, una obra mestra genial- és L’Après-midi de monsieur Andesmas. Allà hi és pràcticament tot, allà hi trobem en essència la Marguerite”, explica Enrique Vila-Matas a André Gabastou dins el llibre Fuera de aquí (Galaxia Gutenberg, 2013). Blanca Llum Vidal i Arnau Pons han traduït un fragment en prosa de la novel·la El dolor de Duras per a la col·lecció Bèsties d’Edicions Poncianes.

Pier Paolo Pasolini, existencialisme i ironia

Un altre dels pòsters d’Edicions Poncianes és el dedicat a Pier Paolo Pasolini (1922-1975). Francesc Gelonch i Lucia Pietrelli han traduït vint-i-quatre poemes de joventut d’aquest artista italià. “Pasolini és un gran desconegut com a poeta, a casa nostra i a la mateixa Itàlia”, comenta Gelonch. “La seva obra com a director de cine és molt reconeguda, però els seus poemes queden a l’ombra”. La seva poesia se submergeix en “una fotografia d’una vida que no va viure, la narració d’una fugida, un lloc on va voler escapar. Hem traduït un Pasolini germinal, la llavor del seu geni”, destaca. “La solitud és el leitmotiv de la selecció de poemes que hem treballat. Tenia una manera dolgudament visceral d’acarar la poesia, una vessant existencialista i, malgrat tot, el considerem un poeta irònic”, conclou.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació