Rebaixes a la cobla!

La fal·lera del low cost ha arribat a la cobla. La directora i compositora Concepció Ramió ha posat en marxa una cobla de baix cost formada per cinc músics i s'ofereix per cobrir petites celebracions. La notícia ha encès totes les alarmes en el món sardanístic i ja hi ha qui parla de competència deslleial.

La fal·lera del low cost ha arribat a la cobla. La directora i compositora Concepció Ramió ha posat en marxa una cobla de baix cost formada per cinc músics i s’ofereix per cobrir petites celebracions. Ho explicava en una entrevista a Anoia Diari i la notícia ha encès totes les alarmes en el món sardanístic, fins al punt que ja hi ha qui parla de competència deslleial.

Els punts més importants són els següents: es tracta d’una formació amb dues tenores, una trompa, un flabiol –amb el corresponent tamborí- i un contrabaix. Altres característiques són que el seu repertori el conformen arranjaments de sardanes clàssiques com ara “Per tu ploro” o “Maria de les trenes” i que el seu preu és de 300€. Aquí és on es fea èmfasi dient que el Quintet de Cobla Terres de Marca (aquest és el seu nom) és una bona alternativa a les cobles.

Anem a pams.

El seu pensament deu ser el següent: “per fer una cobla a baix cost hem de reduir instruments. Val. Mantenim les tenores, que són les reines (la Concepció Ramió, a més, és tenorista), posem un instrument de metall, el contrabaix i el flabiol”. Següent pas. “I el repertori?”. “Doncs va, agafem sardanes clàssiques i fem-ne arranjaments”. Perfecte, ja ho tenim. Ara, i les altres sis veus que falten corresponents als instruments que no hi són? Misteris de la vida.

Això és com si vas a veure l’OBC a l’Auditori i et trobes que toquen una simfonia de Beethoven amb quinze instruments o que vas a veure els Rolling Stones i et trobes que a dalt de l’escenari només hi ha l’ombra de Mick Jagger.

Si li donem la volta a aquest fet, sorgeix una pregunta. ¿No serà que han optat per arranjar sardanes clàssiques perquè ho han intentat amb contemporànies i els seus respectius compositors no els han deixat? Per què la Conepció Ramió no ha arranjat alguna sardana seva?

Pel que fa a la formació en si, fa molta gràcia que parlin de la trompa. A l’entrevista l’acompanya una fotografia d’una actuació en la qual es veu que la trompa d’aquest Quintet de Cobla té una forma sospitosa de fiscorn. Segurament deu ser un error de l’entrevistador ja que posar aquest instrument és el més habitual. Un altre punt positiu.

No obstant això, el que aixeca més polseguera és el preu. 300€ per una ballada de sardanes? Segons s’explica la formació es pot ampliar a sis músics així que surt a 50€ o 60€ per músic, però clar, segur que la directora també en voldrà cobrar alguna cosa. A més, en cap moment s’especifica si són en blanc o en negre. Si agafes 300€ i n’hi treus IRPF, Seguretat Social i altres deduïbles, què et queda? No sembla que surti massa a compte.

Fem un altre cop d’ull a la fotografia. El projecte tindria certa defensa si es veiés que els intèrprets són músics joves, però no és el cas! Si fos així, la idea seria excel·lent, però per això ja hi ha escoles de cobla com les de Reus, Berga, Blanes, La Bisbal d’Empordà o Castelló d’Empúries.

Per si no teníem prou problemes amb la competència deslleial que fan les cobles de menor nivell i també amb les ballades amb “mitjans mecànics” (visca els eufemismes!), ara ens arriba això. I si deixéssim de posar-nos pals a les rodes i ens ajudéssim més? Es pot llegir que volen “donar una oportunitat als petits municipis, aplecs, convencions, finals de curs, cursets, etc. de gaudir de la música en viu d’una cobla a un cost fàcilment assumible. Intentem tocar en llocs petits i evitem les grans festes majors perquè considerem que ja hi ha les grans cobles per aquests esdeveniments”.

Sembla que al final ens haurem de posar a aplaudir i fer reverències quan diuen que per a les grans festes majors ja hi ha les grans cobles. Caram, quina deferència. “Va, muntarem això, us farem competència deslleial, tocarem sardanes a mitges, però no us intentarem treure tota la feina”. Gràcies, gràcies i més gràcies.

En definitiva, aquest article només té la pretensió de fer palès allò que tenim els catalans: com ens agrada –i sembla que hi gaudim- de tirar-nos pedres al teulat i avançar cadascú pel seu camí en lloc de crear-ne un de comú per a tots. Potser aquest projecte no prosperarà, però s’ha de pensar que cada vegada que tinguin una feina s’està donant una puntada de peu a les cobles. Ah, no; perdoneu, que ja tenen les grans festes majors per anar a tocar.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació