Quan ens llancen almoina

L'editorial catalana amb casa a Mallorca Lleonard Muntaner acaba de treure el número set de la seva col·lecció 'L'obriülls' i ho fa amb una antologia lloable i engrescadora de Marin Sorescu (Bulzesti 1936 – Bucarest 1996), poeta romanès, intel·lectual, pintor, crític i dramaturg.

L’editorial catalana amb casa a Mallorca Lleonard Muntaner acaba de treure el número set de la seva col·lecció L’obriülls i ho fa amb una antologia lloable i engrescadora de Marin Sorescu (Bulzesti 1936 – Bucarest 1996), poeta romanès, intel·lectual, pintor, crític, dramaturg entre altres molts qualificatius bons. Dosificada i meditada traducció d’un gran coneixedor de les dues llengües com és Xavier Montoliu i de Corina Oproae, a més d’un molt aclaridor pròleg de Francesc Parcerisas que ens dóna una bona idea del que estem a punt de llegir. 

Per parlar de Marin Sorecu hem de parlar sobretot de la seva ironia, de la seva energia a l’hora d’escriure i de portar a terme genials accions a favor de la cultura i l’excel·lència, i a més convulsa i prolífica. La seva obra poètica començà a ser ben acollida a la meitat de la dècada dels anys seixanta, quan edità Poemes el 1965. L’aparença d’unes històries fàcils i plenament assumibles a simple vista pel lector, t’amaguen múltiples lectures dins les quals cal indagar per conèixer plenament el pensament d’un veritable filòsof. També la pretensió d’irritar, d’incomodar i d’arribar al llindar de l’absurd el fan posseïdor d’una màgia que t’acompanya durant tot el llibre, com un mèdium, tot i ser una antologia que correspon a diferents moments i diferents sensibilitats de l’autor. Si més no, hi ha poemes de vuit llibres molt diferents entre si, tot i que la gran personalitat i veu particular de l’autor aconsegueixen aquest clima unitari que fa de l’antologia confeccionada per Xavier Montoliu i Corina Oproae, un camí segur i sense escletxes per conèixer l’autor.

En els primers poemes, com El camí, per exemple, ja hi trobam una història versemblant sobre un noi que camina damunt unes vies de tren i es pregunta que passarà si el tren “em passés / salvatge per damunt”, llavors la reflexió del temps, l’espai i l’humanitat el porten a continuar, sense alterar-se a dir-nos: “sempre hi haurà un home / davant meu, / amb les mans a l’esquena, / pensatiu.” I és potser un intent de deixar coses enrere, de superar l’escriptura cap a alguna cosa més essencial —tot i que la seva frustració sempre havia estat no triomfar també en la pintura—. Al poema La fuga ens ho descriu obertament: “Un dia / m’aixecaré de l’escriptori / i començaré a allunyar-me de les paraules, / de vosaltres / i de cadascuna de les coses…” i anirà deixant enrere, igual que el tren d’abans, les muntanyes, l’horitzó, els núvols, les estrelles i fins i tot l’univers. I així en tants i tants poemes que proclamen la fugida de tot, a la recerca del cor essencial, de l’àtom, i deixant, tant sols a mode d’almoina, i encara amb recel, alguns poemes: “Si, en llegir de bell nou el poema, aquest m’emociona, aleshores el dono al món com si fos una almoina”. I encara podem parlar de molts altres que sorprenen molt, com el poema Shakespeare, amb ironia punyent atacant els crítics literaris, els directors de teatre, i els poders en general; o bé un atac feminista a Don Joan —el primer poema d’aquest títol, perquè n’hi ha dos en el recull; també s’ha de dir, però, que ambdós poemes amb un discurs similar: punyent, feminista i distés—.

Tot i ser un poeta prou conegut al seu país i ben traduït a molts d’idiomes, la seva reticència era clara, tot i que després es pugui pensar que el cor del contingut hi és en les llengües d’arribada: “Però la traducció es tornava / cada cop més difícil / a mesura que m’apropava a mi.” Francesc Parcerisas al pròleg de l’edició fa un certer elogi a Xavier Montoliu, ballador de les lletres i a Corina Oproae: “El cert és que la poesia de Sorescu «viatja» en aquest cas molt bé i amb naturalitat del romanès al català; n’és la prova que Xavier Montoliu i Corina Oproae hagin confegit aquesta antologia, la més excel·lent que podríem desitjar. La podem llegir sense cap mena de feixuguesa, amb un delit creixent…”

Un poeta essencial del qual celebram la seva arribada i que pot aportar molt als nous lectors de poesia en múltiples escalons de profunditat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació