PopArb 2015: repetir el risc

Per a un festival que ja ha creuat la línia mítica dels deu anys d’existència, el perill és caure en la senzilla repetició de la mateixa fórmula recautxutant en el cartell els noms que li han aportat bona fama. Precisament, l’edició 2015 del certamen d’Arbúcies vol evitar la reiteració, assumint el repte que rau en el risc de reinventar-se mitjançant nous conceptes i propostes. Això sí, amb la mateixa il·lusió que va impulsar els seus inicis.

L’11a edició del PopArb se celebra el cap de setmana del 26 i 27 de juny a la vila d’Arbúcies, amb una prèvia (ells en diuen “el pròleg”) aquest dissabte 13 al meravellós Castell de Montsoriu, secular vigilant del Montseny. Serà una vesprada dominada per les sonoritats experimentals i psicodèliques que anirà a càrrec de Balago i Esperit! I és una de les novetats de l’edició d’aquest any. Però no és pas l’única.

De fet, mirant els principals artistes reclutats per al programa d’enguany, fàcilment podríem disparar la crítica “més del mateix”: Enric Montefusco, Pau Vallvé, Joan Miquel Oliver o The New Raemon… Són noms d’indubtable poder de convocatòria però que estem molt acostumats a veure als escenaris del festival d’Arbúcies. I què? —diran alguns— si la fórmula funciona…

Meditem-ho. A part de la naturalesa idíl·lica que rodeja (i penetra) la població de la Selva, la potència original del PopArb radica en la novetat de la proposta de portar a terme un festival indie de petita dimensió (al recinte principal hi ha espai per a dues mil persones i prou) amb música creada essencialment als Països Catalans. Lloable, per tant, la inclusió d’artistes valencians i balears, tot i que també és criticable l’enfocament massa centrat en Barcelona, en detriment de les altres zones del Principat (amb tot, recordem que Arbúcies se situa a la demarcació de Girona).

Clarament arrelat en el mapa i el calendari musical català i una vegada transcorreguda amb èxit la seva primera dècada, seguir fent “més del mateix” és una aposta segura? Tampoc cal córrer riscos innecessaris ni perdre l’essència de l’esdeveniment, però precisament, l’essència nia en un esperit innovador que no cal perdre, sinó emular. A l’estil de Lampedusa: canviar perquè res no canviï.

Quatre experiments

I quines innovacions són aquestes? Aquí enumerem els quatre experiments que han de mantenir el PopArb nou i a la vegada inconfusible:

Cutting out the Atlantic: presència habitual en els escenaris arbuciencs, el valencià Miquel Àngel Landete, mentor dels Senior i el Cor Brutal, arranca amb un projecte de diàleg entre melodies folk d’ací i de l’altra riba de l’oceà. El primer convidat serà el jueu americà Eef Barzela i el repte consisteix a triar, cadascú, el repertori de l’altre. Porta oberta a la internacionalització.

Les jams indie: Sí, les sessions d’improvisació amb els teus músics preferits arriben i a sobre se’n faran dues: la Nit del Caballo Cantador (on la veu serà protagonista, amb Miguel Ángel Blanca, Guillamino, Estel Boada i Gemma Tutusaus) i la imprevisible #repteexperts, conduïda (o no) per Albert Miralles (iCat.cat) i Dani Vega (Mishima).

La poesia també farà aparició amb Anarquia és independència, un espectacle de Martí Sales (en què també hi participen Roger Pelàez, David Caño i Núria Martínez Vernis) i que pretén ser líric, però amb “una actitud trencadora i rock’n’rollera”.

I finalment, Playmoss: La dj Barretina (Eva Noguer) punxarà a la llegendària piscina municipal, però en lloc de fer-ho amb les seves preferències personals, ho farà mitjançant una playlist col·laborativa (que pot ser més zeitgeist que això?) en què pot participar-hi tota la vox populi del festival. La llista es gestiona a partir de Playmoss, una nova plataforma d’internet especialitzada en compartir música.

Ja sabeu. Falta poc i serem pocs, també. Ens veiem per la vila.