Poesia, capital Barcelona

“Aquests versos resten escrits / perquè passin desapercebuts com / un vidre”, va deixar escrit Joan Brossa a Poemes civils. El poeta volia uns versos gairebé invisibles però que alhora “siguin idèntics / a les campanades dels rellotges / de torre que hi ha per tot / el món”. I aquestes campanades ressonen en les composicions dels poetes que participen en la nova edició de Barcelona Poesia, la 21a. Àngels Gregori i Mireia Calafell, directores del festival, han presentat el programa: transcorrerà entre el 10 i el 16 de maig i acollirà veus com les de Raúl Zurita, Nuno Júdice, Ben Brooks o Mircea Cărtărescu. Es tracta d’una edició notablement internacional.

Gregori destaca “el ventall eclèctic de les propostes” en referència al “fort diàleg” que la literatura cosirà amb altres disciplines, com ara la música o el teatre. Amb aquesta interlocució, a més d’endolcir l’accés a la poesia, també es volen propiciar “desencadenants feliços”, és a dir, “nous contactes, noves traduccions, col·laboracions, recitals…”. Molts dels poetes visitants també són traductors, altres són músics; la interdisciplinarietat és la norma dels temps. Un altre aspecte que remarca Gregori és que aquesta és una edició on els espais han incrementat. La poesia gaudirà d’una “gran distribució” per diferents llocs de la ciutat. Al punt neuràlgic que continua sent el Verger del Museu Frederic Marès s’hi sumen espais com la Vil·la Joana de Vallvidrera, el Palau de la Virreina o el Teatre Nacional. I un bon grapat de biblioteques, és clar. La Xarxa de Biblioteques de Barcelona tornar a col·laborar amb el festival. La descentralització és clara. Anem, ara, a l’agenda.

El tret de sortida, com ja és habitual, serà el lliurament del Premi de Poesia Jocs Florals. El guardonat aquest any és Hilari de Cara pel recull Quaderns del port, que sortirà publicat aquesta tardor a la col·lecció Óssa Menor de Proa. “Un poeta amb una àmplia trajectòria”, subratlla Gregori. El premi ha comptat aquest cop amb una altíssima participació: més de cent originals. El Saló de Cent, però, no només acollirà aquesta entrega, també s’aprofitarà per fer balanç poètic de l’any. La lectura dels millors poemes de 2017 anirà a càrrec del crític Francesco Ardolino. Per la seva banda, Lluïsa Julià retrà homenatge a Maria-Mercè Marçal als vint anys de la mort de la poeta (Marçal, recordem, va guanyar la Flor Natural dels Jocs el 1981 per La germana, l’estrangera).

El mateix dia 10 tindrà lloc l’acte amb més presència d’escriptors catalans de tot el festival. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que va celebrar els quaranta anys l’octubre passat, es proposa revisar el seu passat poètic, és a dir, reunir un grapat dels poetes que ha anat sumant a l’elenc associatiu. Un recital al Verger del Museu Frederic Marès servirà per agrupar aquest conjunt de plomes que vol ser representatiu de tot el territori de parla catalana: Guillem Gavaldà, Antònia Vicencs, Jordi Pàmias, Vicenç Llorca, Margarita Ballester… Meritxell Gené hi posarà veu i música.

I serà justament una poeta catalana premiada per l’AELC (Premi Joan Fuster 2008) qui s’endurà un dels honors més musculosos del festival. Montserrat Abelló serà la protagonista d’un recital que la rememorarà cent anys després del seu naixement. Al recital li han posat el nom de ‘Manhattan Time’, “beguda que tant li agradava”, precisa Gregori. Les copes del brindis de record les aixecaran Josefa Contijoch, Lluïsa Mallol, Joan Duran, entre d’altres. Una altra figura poètica que també es recuperarà serà la de Palau i Fabre a través de l’espectacle Estimat Picasso(escrit per ell), dirigit per Pere Vilà, amb Clara Segura fent de Jacqueline Picasso i Lluís Homar en la pell de l’autor de Poemes de l’Alquimista. Palau i Fabre arriba a Mougins, on vivia el pintor, amb la intenció de visitar-lo. I encara més homenatges: un últim a Carles Santos. Serà una promenade pels carrers, places i patis vinculats al músic i poeta (de la Plaça Jaume Sabartés al Centre d’Estudis Joan Brossa). Una nova versió en moviment del seu Promenade concert. Artistes col·laboradors participaran en aquesta honorança al mestre de la improvisació més experimental.

Versos del món

La presència de poetes internacionals sempre ha estat un dels reclams de Barcelona Poesia. En aquesta edició, però, el reclam creix considerablement. Segurament, el nom més llaminer sigui el de Mircea Cărtărescu. El poeta romanès llegirà versos de Res (Lleonard Muntaner), el seu últim recull publicat a Catalunya. El poeta recitarà en la seva llengua mare; l’inseparable Xavier Montoliu, que el tradueix amb precisió, farà la rèplica en català. Una altra bèstia literària és Nuno Júdice. El portuguès, “el poeta lusità per excel·lència” –ha rebut el Premio Reina Sofia de Poesía Iberoamericana, entre molts d’altres–, recitarà les composicions incloses en reculls com El fruto de la grámatica o El orden de las cosas, les dues obres publicades per Pre-Textos.

També comptarem amb la presència de Raúl Zurita, autor d’obres monumentals com ara Tu vida rompiéndose (Lumen). Conegut com “el poeta xilè del segle XXI”, Zurita conversarà amb el periodista David Guzman, qui haurà de treure l’aigua clara d’una obra complexa, hermètica i expansiva (Zurita dialoga sovint amb el land art). Els diàlegs, precisament, seran un dels principals formats del festival. A més del que tindran Zurita i Guzman, hi ha programades converses entre Jaume Subirana i Sasha Dugdale (poeta britànica i traductora del rus), Josep Pedrals i l’uruguaia Lalo Barrubia i Josep Piera i Bernardo Atxaga, que comparteixen similituds: “Són dos novel·listes que tenen una especial predilecció per la seva obra poètica”. És normal que els noms estrangers no els sonin gaire, Gregori explica que s’ha donat carta blanca als poetes nostrats per triar amb qui volen compartir l’escenari.

Pel que fa a l’encreuament entre música i poesia, diverses són les opcions possibles. Eduard Escoffet, que acaba de publicar Menys i tot a La Breu, unirà forces amb el músic Pope per presentar la combinació de veu i electrònica que és el projecte Barba Corsini (el nom és un homenatge a l’arquitecte català). La seva intenció és explorar els terrenys més desconeguts entre les melodies i la lírica. Deborah Emmanuel, cantant i poeta de singapuresa, serà a Barcelona per primera vegada amb el seu espectacle Polymorphism. Aquesta és una de les propostes de Barcelona Poesia que mai s’han vist al país. En aquest sentit, Gregori diu: “Volem convertir el festival en una oportunitat única”.

Qui sí, en canvi, ha visitat el festival anteriorment és el madrileny Benjamin Prado, que en aquesta ocasió (un concert-lectura) estarà acompanyat del popular cantant Leiva, ganxo “per conquerir un públic jove”. I un altre duet, encara. Maria del Mar Bonet i Martirio, “dues veus amigues”, donaran un concert plegades a la Plaça de la Catedral (Plaça de la Seu, de fet). Entre temes propis i aliens, s’escoltaran les veus de Sebastià Alzamora, que recentment ha publicat La netedat (Proa) i Juan Cobos Willkins, notícia per la publicació de Donde los ángeles se suicidan (La Isla de Siltolá). Cada cantant ha escollit el poeta que vol que la representi.

I finalment, destacar tres espectacles que seria una llàstima que passessin desapercebuts com els versos de Brossa. En primer lloc, el recital que farà l’actor Héctor Alterio. A Como hace 3.000 años, Alterio llegirà textos que ell mateix ha triat. Textos que reflecteixen els seus sentiments, els seus fantasmes. L’obra del lleonès León Felipe –poeta maleït i venerat alhora– marcarà el compàs amb els seus “retrets a la humanitat”. Tampoc us perdeu Orgull de classe, una proposta insòlita i juganera en què tres autors (Martí Sales, Maria Arnal i Anna Pantinat) i els alumnes de tres instituts de Barcelona presentaran els jocs i els textos que han creat durant el curs. Fa olor d’enginy poderós. I per acabar, l’únic espectacle infantil del programa: Bon profit, Miquel. Titelles i música per apropar la canalla a la poesia de Martí i Pol (amb poemes com Elionor o Plou i fa sol). Una delícia cuinada per Micro Troupe.