Poesia als Parcs: Brossa. Llum. Sol. Natura. Paraules

Si no hi hagués poesia, no hi hauria paisatge i no hi hauria parcs, ja que són una construcció humana.

La imaginació és el salconduit que ens transporta, en el millor dels casos, a un lloc segur. Les paraules són el mitjà pel qual la imaginació es fa perenne. I la poesia és l’art d’emparaular el món o de fer més comprensible el paisatge que ens envolta, com deia el director de la Institució de les Lletres Catalanes Oriol Ponsatí-Murlà a la inauguració del cicle Poesia als parcs.

Aquest dijous es va inaugurar la catorzena edició de Poesia als Parcs (Pap) amb un recital al Pati Manning de la Casa de la Caritat de Barcelona. La diputació de Barcelona, organitzadora d’aquest cicle que fa visible la poesia en entorns naturals, va optar per la disposició de globus verds damunt l’escenari i el cant imitat de les espècies que habiten al bosc.

Concebut per Carles Rebassa i conduït per l’actor Jordi Oriol, l’acte inaugural tenia la finalitat de presentar les noves veus de la poesia catalana que participaran en aquesta edició, que tindrà confluències amb la celebració de l’Any Joan Brossa. Amb un total de quinze recitals repartits des d’aquest mes de maig fins el proper mes de novembre, el recital compta amb 24 poetes i poetesses i un clown. A més, una de les novetats que apuntava Oriol és la invitació d’un poeta alguerès, Antonio Coronzu, per reforçar els llaços entre la comunitat catalana i l’illa de Sardenya.

Durant la presentació, Manuel Guerrero, comissari de l’Any Brossa, va recordar la dèria de Brossa per portar la poesia a tots els àmbits. El poeta hauria estat content de veure que la seva poesia arriba als parcs naturals.  Coincidint amb el centenari Brossa, s’han programat tres recitals dedicats al poeta, que es realitzaran al Parc del Castell de Montesquiu, a Collserola i un últim al parc del corredor de Montnegre. Aquest recital culminarà amb una passejada poètica pels paisatges que van acollir les cendres mortals del poeta. Hi participaran l’artista i amic Perejaume, Manuel Guerrero, i el poeta Carles Rebassa.

Per la seva banda, Ramon Riera, en representació de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, va apuntar que la relació entre poesia i paisatge és més natural del que ens pensem, ja que “l’escenificació d’un paisatge inspira al poeta”. Seguint la mateixa línia, Ponsatí-Murlà, va posar en manifest que “si no hi hagués poesia, no hi hauria paisatge i no hi hauria parcs, ja que són una construcció humana”.

L’acte va finalitzar amb un recital brossià a càrrec de Carles Rabassa que, juntament amb Guerrero, està treballant des de principis d’any per a la creació d’una companyia que només interpreti els textos de l’autor. El recital inaugural també va comptar amb la participació de Martí Sales, Oriol Sauleda, Míriam Cano i Anna Pantinat, artistes que també protagonitzaran diversos festivals de Poesia als parcs, a més del clarinet de Carles Pedragosa com a acompanyant. Entre les obres recitades, hi havia poemes de Sumari Astral, com “Plou!” i “l’Església Catòlica Espanyola”. Al final de cada intervenció, els artistes deixaven un globus a l’aire com a símbol d’alliberació de qualsevol fixació, posant sobre l’escenari la mirada nua, pura innocent del poeta. L’acte va concloure amb una degustació de vinc a càrrec de D.O. Pla de Bages, D.O. Alella i D.O. Penedès.

Us podeu descarregar el programa de Poesia als Parcs en aquest enllaç.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació