Ovidi, encara, a la Fira Litterarum

Un eco dels nombrosos espectacles que van commemorar l’any passat els vint anys de la mort d’Ovidi Montllor

Com a eco dels nombrosos espectacles que van commemorar l’any passat els vint anys de la mort d’Ovidi Montllor, a finals d’aquest mes Eloi Aymerich i Marc Ràmia presentaran un cop més Avui Ovidi a la fira de d’espectacles literaris a Móra d’Ebre, Litterarum. Serà dissabte 28 de maig a les 23.45h a la Carpa de la Fira, un dels concerts centrals de la Fira.

Avui Ovidi és un espectacle multidisciplinari d’una nova generació que fa una recopilació de poemes, records i cançons perfecta per recordar i donar a conèixer al cantant. És un homenatge a Ovidi Montllor dirigit per Eloi Aymerich i Marc Ràmia que compta amb la col·laboració dels actors Pol martínez i Jéssica Pérez, la poeta Maria Antònia Grau i els músics Laia Mulà, Jo Jet i Isidre Caro. L’espectacle inclou cançons, poesia i textos d’Ovidi Montllor, però també de poetes com Vicent Andrés Estellés, Víctor Alexandre, Núria Cadenas o Pere Gimferrer.

L’espectacle es va presentar a mitjans d’abril al Centre Artesà Tradicionarius, al barri de Gràcia de Barcelona. Aquell dia Avui Ovidi va arrencar amb Corrandes d’Exili, de Pere Quart: “Una nit de lluna plena, tramuntàrem la carena lentament, sense dir re”. El Bar CAT és un espai no massa gran, però tampoc petit pel públic que hi havia, format per una majoria al voltant dels trenta anys i també per gent més gran, propera a la generació de l’Ovidi. Un ambient íntim i acollidor: Un parell de taules rectangulars no gaire grans agrupades al centre i unes altres de més petites i rodones, de fusta, escampades pel voltant… Gent asseguda de manera informal i ampolles de cervesa. Llums càlides, que no guanyaven la foscor però si que la feien acollidora i dibuixaven ombres a les cares d’un públic atent. I al mig, sense cap tarima ni escenari, diferenciats només de la resta del públic per les guitarres i algun faristol, els artistes, que van destacar d’entre la multitud amb els cants d’Ovidi, poemes recitats, alguns d’ells dempeus a la cadira i petites interpretacions que convertien el públic en un actor més. Un espectacle senzill, però no pas simple, entre “taules, dibuixos i quadros” com li hauria agradat a l’Ovidi.

Els actors i músics durant l'espectacle 'Avui Ovidi'.

Després del conegut poema de Pere Quart el cantant Jo Jet va interpretar un dels temes més celebres d’Ovidi, Homenatge a Teresa: “Com un record d’infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals…” que va precedir la cançó Va com va. De tant en tant, entre cançó i cançó algú recordava una frase o fragment de l’Oividi, com per exemple va fer Jo Jet, que es va alçar mentre recordava les declaracions de Montllor: “Si faig cançons han d’estar al servei de la societat en què visc. Naturalment, descric les idees sota el meu punt de vista. I accepto que aquest punt de vista pugui estar equivocat”. Poc després va venir un tema a capella per part de Marc Ràmia, que es va posar de peu i va cantar: Serà un dia que durarà anys. Només amb unes quatre cançons qualsevol que hagués estat a allà hauria notat present l’ànima d’Ovidi. Ell ja ho deia: “Sóc aquell que no se’n va, sóc aquell que torna”.

Un altre dels grans temes que va arribar al cap d’un parell de cançons cantat per Laia Mulà va ser el Perquè vull, cançó que Marcos Ordoñez considera, al seu llibre Juegos Reunidos (2016), que hauria de ser declarat himne nacional de Catalunya. Tot seguit, un altre poema inoblidable del mestre Vicent Andrés Estelles que Ovidi tant estimava, Els Amants, recitat per la poeta Maria Antònia Grau:  “No hi havia a València dos amants com nosaltres…el nostre amor és un amor brusc i salvatge”.

Ovidi Montllor, en un retrat de 1981 / Pilar Aymerich

Portàvem apenes quaranta cinc minuts i l’espectacle arribava gairebé al final: Entre aplaudiments els artistes es van acomiadar, però va ser només tornar i tancar l’acte d’una manera festiva cantant tots junts, poetes, actors i músics, en fi, artistes i fins i tot el públic de les noves generacions el M’aclame a tu, del mestre Vicent Andrés i Estelles;  “… i en arribar al terme entonaré, el prec dels béns que em retornaves sempre”.

Gairebé no va arribar a durar una hora, però aquells minuts plens de versos, cançons i interpretacions van ser suficients per recordar la música, l’art, la personalitat i la força que rodejaven i formaven part del cantant d’Alcoi, va quedar clar que Ovidi encara commou a tot aquell que el coneix i l’escolta.

Us podeu descarregar el dossier de l’espectacle aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació