Núria Graham: una revelació

Escolteu Núria Graham: us sobtarà la facilitat, la naturalitat i la desimboltura amb què agafa la guitarra i es posa a cantar. Sembla que sigui una cosa ben senzilla per a ella, com si tot formés part d’ella. I és que a més de tenir una gran veu, les seves cançons són diferents. Tota una descoberta.

L’escena musical catalana està remoguda de dalt a baix. I no ho dic en mal sentit, sinó tot el contrari. Tothom gaudeix molt dels molts grups que hi ha –ara tothom està exaltat amb Teresa Rampell, la primera mostra del tercer disc dels Manel, per exemple–  i dels concerts que es fan per tot arreu; però si una cosa té la música, és que sempre et sorprèn. Avui presentem una d’aquestes sorpreses.

Fa un parell de setmanes, mentre escoltava un programa matinal de ràdio, van anunciar que farien una entrevista a Núria Graham (cognom d’origen irlandès que ella remarca que s’ha de pronunciar “grèiam”). La sorpresa arriba quan diuen que és una noia de Vic de setze anys i que cantarà alguns dels seus temes acompanyant-se amb una guitarra.

Fins aquí tot bé. No deixa de ser una de les moltes entrevistes que es fan a diferents artistes que estan a poc temps de presentar material propi, però quan es va posar a cantar, la cosa va canviar. És allò que vas fent coses fins que hi prestes atenció i deixes tot el que estàs fent, puges el volum, i ja està, en un sol moment t’ha captivat.

I què és el que t’ha captivat? En aquests casos és difícil d’esbrinar. Potser és la seva frescor, aquest alè d’aire fresc que sempre és benvingut, o potser és la seva veu. O a vegades és un cúmul de tot. Ara bé, el millor és preguntar a la mateixa Núria quina és la seva proposta musical, i respon que “són cançons sinceres, que em surten al dia a dia i que parlen de coses quotidianes, de qualsevol cosa que m’inspira”. Vet aquí! Ja ho tenim: si ajuntes una gran veu, amb bones cançons que parlen del dia a dia, del que ens passa a tots, ja tens els ingredients per saber el perquè la Núria Graham fa que et paris a escoltar-la.

Quan una cosa et sobta d’aquesta manera, acte seguit fa que vagis a la xarxa a indagar (passeu pel YouTube a veure alguns dels seus vídeos), a buscar què se’n diu. I la veritat és que cada vegada se’n parla més i millor i ella ho viu dient que “és una mica estrany, però és brutal que cançons que diuen molt de mi, també puguin significar molt per a altre gent… És una cosa que no té preu”.

Tanmateix, les ganes de córrer i d’anar ràpid no van de la seva mà. Va pas a pas. El primer és presentar una maqueta amb set temes seus el proper 26 d’abril al Pasternak de Vic. “Tinc moltes ganes de poder tenir materialment una demo i tenir uns set temes ben gravats, que la gent pugui escoltar i no només s’hagin de guiar pels temes al YouTube com fins ara”. Serà la manera de començar el seu rodatge, de tocar aquests temes, de provar-ne de nous, d’assentar-se a l’escenari. Un trajecte que culminarà el proper any amb l’enregistrament del que serà el seu primer disc.

Un cop li doneu una oportunitat i l’escolteu, el que segurament us sobtarà més és veure la facilitat, la naturalitat i la desimboltura amb què agafa la guitarra i es posa a cantar. Sembla que sigui una cosa ben senzilla per a ella, com si tot formés part d’ella. I és que a més de tenir una gran veu, les seves cançons són diferents, no és el que et podries esperar d’una noia de setze anys, tenen la construcció que tenen les bones cançons de pop. I això que només és ella i una guitarra…

En fi, apunteu el seu nom. Se’n diran moltes coses. I bones.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació