Notes per a Tadeusz Rózewicz

Em llevo i miro les notícies al mòbil. Em sorprèn una primera notícia trista del dia, la mort del poeta Gerard Vergés. Un dels grans que teníem, encara no prou valorat, o potser no prou valorat per molt temps, massa temps.

Em llevo i miro les notícies al mòbil. Em sorprèn una primera notícia trista del dia, la mort del poeta Gerard Vergés. Un dels grans que teníem, encara no prou valorat, o potser no prou valorat per molt temps, massa temps. Ni tan sols les noves generacions de poetes, que han tornat a posar de relleu autors que havien estat injustament oblidats en èpoques anteriors, i que han fet que aquests autors ocupin un lloc principal en l’actual panorama de la poesia catalana, no han acudit a la seva poesia. Encara que sí ho han fet poetes d’alguna generació anterior, com Jaume Subirana. Ahir mateix, els lectors podien trobar una autèntica joia, el seu darrer llibre després d’uns anys de silenci, El jardí de les delícies, a les llibreries i, segurament, en algunes parades. Les de les terres de l’Ebre (no sé si a Barcelona es trobava). Era un autor d’obra reduïda, però suficient per tenir, des del primer llibre, una veu completament pròpia. Segurament, altres persones, molt més qualificades que jo en aquest camp, en parlaran els propers dies. I esperem que, encara que tard, la seva obra torni a ocupar el lloc que li pertoca en la nostra tradició.

2

Passen algunes hores. La vida continua, normal, impassible. Canvio el mòbil per l’ordinador perquè toca feina. Alguns correus, i acabar de traduir un llibre d’una supervivent del camp de concentració d’Auschwitz, Halina Birenbaum. Comença amb les experiències del gueto de Varsòvia, i en seguim tot el dolor que passa durant dies, mesos, anys. I, de sobte, la segona notícia trista. La mort d’un altre poeta, Tadeusz Różewicz. Un dels grans autors de la poesia polonesa del segle XX. Tal vegada, l’últim membre d’aquell grup de poetes que va posar la poesia polonesa en el punt central de la poesia contemporània. Różewicz va ser un autor que va tenir d’entrada un èxit fulgurant, una poesia que trencava amb els esquemes establerts i que aportava una nova dicció. Després, va caure en un cert oblit. I aquí també han estat els joves que l’han tornat a recuperar els últims anys. En ell s’emmirallaven, era a ell a qui salvaven del grup de poetes que inclou figures com Czesław Miłosz, Zbigniew Herbert, Wisława Szymborska. Różewicz va ser el poeta que va donar veu al dolor de la guerra, però no tan sols això, sinó que va anar més enllà, va introduir-se en el dolor de la civilització, de la cultura, en el dolor que és trobar-se davant d’un món construït dominat per la ficció, pel fingiment.

3

Ahir mateix apareixia a Núvol un excel·lent article de Pau Vadell sobre el bandejament de les literatures perifèriques respecte el centre de Barcelona. I esmentava els Premis Cavall Verd, potser els premis que realment mereixen un prestigi en la literatura catalana. I quan llegia l’article pensava en el veredicte de fa un parell d’anys. concretament el 2011 i que em va fer molt feliç. El van guanyar Antoni Marí, amb Han vingut uns amics i, en l’apartat de traducció, Josep-Antoni Ysern amb Udols d’un llop de paper, de Tadeusz Różewicz. Sí, precisament, tenim Różewicz en català, en una de les millors edicions que he vist en molts anys. Publicat a Edicions 96, amb una portada meravellosa, i en una edició que té cura pel més mínim detall. Una publicació, a més, bilingüe, i un estudi del mateix Josep-Antoni Ysern que situa el poeta en el seu context, clarifica els elements de la seva poètica i ens dóna un panorama tan exhaustiu que és a la vegada una visió profunda del poeta i una visió de la poesia i de la història de Polònia tan intricada i tràgica. En definitiva, tenim una aproximació a l’obra del gran poeta polonès que ja voldrien tenir moltes llengües. Una autèntica joia, un llibre de referència.

4

Premis Cavall Verd que em recorden una data feliç, una traducció en el dolor, i la mort d’un poeta i d’un altre poeta. La connexió amb les joves generacions que recuperen els autors. Tot un cabal de pensaments, un cabal de coincidències que la ment busca allà on realment només hi ha circumstàncies que se succeeixen, fortuïtes.

5

SALVAT

Tinc vint-i-quatre anys

m’he salvat

quan em duien a una matança.

Vet ací noms buits i sinònims:

persona i animal

amor i odi

enemic i amic

foscor i llum.

Una persona hom la mata com si fos un animal

ho he vist:

furgons de gent esquarterada

que no se salvarà.

Les idees són només mots:

virtut i depravació

veritat i mentida

bellesa i lletjor

coratge i covardia.

El mateix pesen la virtut i la depravació

ho he vist:

un home era alhora

depravat i virtuós.

Cerco un mestre i un guia

que em tornin la vista l’oïda i la paraula

que de bell nou posin nom a les coses i les idees

que destriïn la llum de les tenebres.

Tinc vint-i-quatre anys

m’he salvat

quan em duien a una matança.

Sempre que es parla de Różewicz, se sol citar aquest poema, potser el més conegut de l’autor polonès. El trasbals que suposa tota la pèrdua del llenguatge, la contundència dels versos, l’enfrontament amb la foscor i la maldat de l’home, inicien aquest camí de Różewicz, i un cop hi hem entrat, i hi hem caminat, ja no tornem a ser els mateixos. La seva poesia nua de qualsevol retoricisme sobrer, austera, descarnada no és com un cop que ens deixa estabornits, és una estella que de sobte perfora la pell, i no la podem treure, es queda allà, i aprenem a conviure amb ella, i de tant en tant ens recorda que hi és, ens provoca alguna punxada, ens recorda el moment que va entrar i ens preguntem per què hi és. Sí, la poesia de Tadeusz Różewicz és una poesia plena d’estelles.

6

En un altre poema de Różewicz ens parla de la mort, amb un sentit irònic, però també tràgic. Mostra aquí una dimensió diferent de la seva escriptura, ja que no tan sols pot quedar com el poeta dels desastres de la guerra, etiqueta que se li ha volgut atribuir moltes vegades, i que redueix en excés l’abast dels seus poemes. És un poeta de les certeses incertes, i que per això mateix, obliga el lector no a buscar-les sinó a plantejar-les, a preguntar-se per què són certeses, o per què són incertes.

ENTRE TANTES OCUPACIONS

Entre tantes ocupacions

tan urgents

m’he oblidat

que també cal

morir

capfluix

he negligit aquesta obligació

o l’he acomplerta

de qualsevol manera

des de demà

tot canviarà

començaré a morir acuradament

amb intel·ligència amb optimisme

sense perdre el temps

7

S’ha dit, i s’ha repetit que el millor homenatge que es pot fer a un poeta és llegir-lo, és fer-lo conèixer. Josep-Anton Ysern, amb la seva traducció, ens possibilita la segona part. Ara pertoca als lectors fer que l’obra de Różewicz prengui vida en la literatura catalana, perquè tota obra traduïda s’insereix en la tradició que s’incorpora. I aquest meravellós llibre ja fa temps que hauria de formar part del nostre imaginari.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació