Micah P. Hinson: This machine kills fascists

Micah P. Hinson va oferir un concert breu, a la sala Razzmatazz 1, i només va fer un bis. Però quin bis! Ell tot sol, amb la guitarra acústica (This machine kills fascists) i sense micròfon, va interpretar una versió preciosa de «This land is your land».

Ens vam endur un bon ensurt quan ens vam assabentar, a través del Twitter, que l’Ajuntament de Barcelona havia obligat a tancar la sala Apolo. La notícia es va saber pocs dies abans del concert que tenia previst oferir-hi Mica P. Hinson, i no podem negar que en un primer moment ens vam pensar que ens perdria una actuació que esperàrem amb candeletes des de feia setmanes. Però, gràcies a un canvi d’escenari —de l’Apolo a la Razzmatazz, de Poble Sec a Poble Nou—, el concert no es va haver d’anul·lar. I el públic, consegüentment, no ens vam quedar sense regal.

El cantant nord-americà va arribar a Barcelona el 24 de novembre passat, després d’haver passat per València la nit anterior. I ho va feracompanyat d’una banda de luxe, The Junior Arts Collective (o, el que és el mateix, els canadencs Timber Timbre, que van fer alhora de teloners amb un concert curt però molt intens). En aquesta ocasió presentava Micah P. Hinson & The Lonesome, un disc editat per la revista Rockdelux (es regalava amb l’exemplar de novembre, que recull un reportatge extens en què el mateix cantant n’explica el contingut) que inclou, a més de rareses per als fans, versions d’algunes de les cançons més celebrades del músic nord-americà, com ara «Beneath the Rose». Amb l’ajuda de The Junior Arts Collective —grans músics tots ells— el nord-americà va aconseguir brodar cada cançó.

El concert, malauradament, va tenir alguns moments que és millor oblidar. Cada cop és més freqüent trobar gent ben poc respectuosa amb els artistes (músics, actors…) i amb la resta del públic. Alguns no callaren en tot el concert, i un grup reduït va interpel·lar el cantant amb renecs. Entre uns i altres aconseguiren fer enfadar Micah P. Hinson, que va descarregar —del tot justificadament— una bona dosi de mala llet. I la resta d’assistents, que l’escoltàvem en silenci i gairebé amb devoció, vam pagar-ne les conseqüències: durant uns quants minuts es va desfer la màgia que els músics havien aconseguit crear des del primer moment.

Hinson va oferir on concert breu, i només va fer un bis. Però quin bis! Ell tot sol, amb la guitarra acústica (This machine kills fascists) i sense micròfon, va interpretar una versió preciosa de «This land is your land» (cançó que tanca el disc). Hi ha poques maneres millors de dir adéu. O fins aviat, perquè els que vivim a Barcelona tenim la sort que ens visite amb força periodicitat.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació