Mezquida inter pares

Marco Mezquida està en alça.

El pianista balear Marco Mezquida va concloure el passat 15 de desembre la seva residència d’un any a l’Ateneu de Banyoles, acompanyat per Ramon Prats i Ernesto Aurignac. Un concert de quasi dues hores que va fer les delícies dels amants del jazz.

Marco Mezquida està en alça. Fa temps que era conegut en el circuit jazzístic, però enguany va fer un salt molt més enllà del gènere, per fer-se conegut del gran públic, a més d’un fort impuls internacional que va rebre també la seva carrera. En els últims 12 mesos, va fer al voltant de 200 concerts: “un dia Japó, un dia Oslo, després Sevilla, després Banyoles”, va explicar ell mateix al públic que exhauria amb expectació tots els seients de l’Auditori de l’Ateneu local, una caldera on es couen coses molt interessants.

El menorquí acabava el seu any com artista resident a la sala de concerts del Pla de l’Estany i els programadors locals no van deixar l’ocasió passar desapercebuda, donant a la vetllada un cert caire institucional i d’homenatge al pianista – qui, al llarg d’aquest 2019, hi va fer quatre concerts, tots acèrrimament diferents, com és segell d’aquest gran músic – descentrat, versàtil, polivalent. Els organitzadors també li van fer una crida: “ara que el teu catxet ha augmentat, esperem que puguis continuar venint”. La veritat és que l’èxit no li està pujant cap macrocefàlia, i el músic continua apostant en tots els seus fronts, de les petites caves a grans auditoris. Des de l’afabilitat que habitualment el caracteritza, Mezquida va prometre que tornaria.

I si no arriba a passar, al menys vam tenir un comiat d’honor, amb la participació del baterista Ramon Prats (que jugava en casa) i del saxofonista Ernesto Aurignac. L’alineació es basava en el disc “M.A.P.” (acrònim de Mezquida-Aurignac-Prats) que els tres van publicar plegats el 2016, amb un registre instrumental solt i polièdric que fluctua del melodisme més pur, passant per afanys rítmics aglutinadors, fins als avatars dels ‘free jazz’ a l’estil que va marcar pel saxòfon el nord-americà John Zorn. Tot i així, amb la seva armilla d’estampats ‘yakuza’ i unes sabates de mida ‘goliat’, Mezquida i el seu piano no deixaven de ser el centre de les atencions i la raó vertical per la qual venia gran part dels assistents: amb la seva delicada sensibilitat, la seva precisió matèrica i expressiva, els seus excursos perpendiculars pels llindars de l’impressionisme francès (com en la meravellosa “Atlántida”) o la passió que posa al pessigar directament les cordes. Sabent que davant tenia un predestinat, el públic bavejava, sense pestanyejar.

Globalment, va ser un viatge per diferents estats d’esperit, quasi sempre a una considerable velocitat de rotació de notes per minut, que va fer la delícia absoluta dels que són amants indefectibles del jazz. Pels que són aficionats ocasionals, potser la durada es va allargar, degut sobretot al predomini del saxo, un instrument que té la seva innegable espectacularitat en directe però també patenta limitacions tímbriques i harmòniques que el fan esdevenir quelcom repetiu i estrident. En realitat, tots tres músics van estar disciplinats en les seccions conjuntes (malgrat una certa sensació de caos poètic i artaudià, per exemple, amb les partitures disperses a sobre del piano) i absolutament estel·lars en els solos.

Al final d’una hora i mitja, el percussionista banyolí també va parlar una estona, imprimint un registre molt familiar a la trobada. L’aplaudiment torrencial de la platea va forçar un bis, que en el món del jazz pot arribar a estendre’s significativament, com va ser el cas, amb una mena de ‘medley’ que tantejava amb diferents estàndards. Just abans, el grup s’havia acomiadat amb una de les millors ofertes del projecte, la composició “U” de Ramon Prats, una mena d’elegia melangiosa, amb un final òrfic i grandiloqüent. Curiosament, va ser l’únic tema en què els músics no seguien la partitura.

Ben acompanyat pels seus còmplices, Mezquida arribava així al final del seu any proficu a Banyoles, que també quedarà com el de la seva aclamació a nivell més ample. El públic ho recordarà amb especial tendresa, primus inter pares.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació