Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans avui a l’Horiginal

Màtria és el resultat d’una polifonia literària amb vint autors de distintes generacions, perspectives i referències amb el denominador comú de representar un punt de partida per a la poesia catalana del futur.

Avui a les 20.30h es presenta al Bar Horiginal (Carrer Ferlandina, 29, Barcelona) l’antologia Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans, un projecte que naix amb la voluntat d’agrupar els noms propis de les noves manifestacions poètiques en català. Màtria és el resultat d’una polifonia literària amb vint autors de distintes generacions, perspectives i referències amb el denominador comú de representar un punt de partida per a la poesia catalana del futur.

Nous autors dels Països Catalans que han conjuminat una selecció dels seus poemes en una obra que es presenta en forma de tast d’allò que s’albira en el nostre panorama poètic i cultural. Hi han participat els poetes Àgueda Bosch, Agustí Campos, Joan Castellano, Mercè Claramunt i Diego, Glòria Coll, Bibiana Collado i Cabrera, Xavier Cols, Abel Dávila Sabina, Alba Fluixà, Laura García i Andreu, Eva Ivars, Imma López i Pavia, Josep Micó Conejero, Josepa Montagut i Mariner, Cèlia Nolla, Llorenç Romera Pericàs, Enric Sanç, Hèctor Serra, Aina Torres Rexach, Janot Vila. I el volum ha estat il·lustrat per Jaume Arcos, Paula Durbà, Abel Dávila Sabina, Alba Domingo Basora, Alba Fluixà, Manoli’n, Lara Rosell.

L’antologia, publicada per l’editorial Germania, serà presentada el proper dimecres 30 d’octubre a partir de les 19:30 hores al Saló de Graus “Enric Valor” de la Facultat de Filologia de València. Hi intervindran, entre altres, Jaume Pérez Montaner, Ivan Brull, Begonya Pozo i Manel Alonso. L’acte comptarà amb la participació de Novembre Elèctric, projecte del cantautor d’Algemesí Yeray Calvo. Reproduïm, en exclusiva per a NÚVOL, el pròleg redactat pel poeta Jaume Pérez Montaner.

Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans

Ni partidari ni contrari a les antologies; simplement no en sóc un entusiasta. Això no vol dir que no reconega la seua utilitat o que no m’agrade d’ésser inclòs, si cal, en les antologies que tracten o recullen la poesia de la meua època i de la meua llengua. És una petita vanitat d’autor –de quasi tots els autors, m’atreviria a dir-, que fa que desitgem veure en certa manera reconeguda la nostra dedicació literària. Diria que no sóc un entusiasta de les antologies perquè crec que sempre és millor recórrer directament al llibre de poemes tal com, en la majoria dels casos, el va preparar el propi poeta. En aquest sentit l’antologia sempre serà un succedani o un estímul que ens porte a buscar els poemes d’un o d’uns determinats escriptors; i ja és ben important això. És possible que exagere una mica, però les meues sensacions són un tant ambigües pel que fa a les antologies; potser perquè pense que se’n va abusar en alguns moments, tant que fins i tot vaig escriure ja fa un temps que durant molts anys semblava que “la literatura al País Valencià es feia a base d’antologies”.

Recorde aquell article de Dominic Keown “’Més floristes que jardiners’? Els antòlegs i la poesia catalana moderna”, inclòs en el seu estudi Sobre la poesia catalana contemporània (1996). El crític feia referència a la gran quantitat d’antologies i la poca importància, relativa si més no, dedicada a comentar el conreu constant del propi jardí de la poesia i a l’estudi i classificació del material poètic. Contra “la visió global que ens han proporcionat fins al moment la sèrie d’antologies”, Keown proposava “l’estudi monogràfic individual (que) ens forniria un criteri més acceptable per a l’assimilació de l’expressió” literària.

Sempre he estat d’acord amb aquests raonaments, però estic segur que no és el cas d’aquest volum que es presenta amb el títol tan suggerent de Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans. Joan Fuster considerava en el pròleg a Poesia valenciana (1900-1950) les dues grans opcions que se li presentaven a l’antòleg: la crítica i la històrica. Probablement tenia una bona part de raó si simplificàvem fins al màxim les possibilitats de les antologies, però en el fons tant l’opció crítica com la històrica apareixen generalment superposades, de manera que tot i que l’antologia de criteri històric “voldria ésser un treball de mera transcendència informativa” la simple selecció ja implica una activitat crítica i posa en relleu els postulats aproximadament teòrics o de gust dels quals parteix el compilador. Segurament cada antologia, com cada persona, o com cada llibre, és un món; són moltes les classes d’antologies, però totes reflecteixen d’alguna manera els interessos dels seus autors i la intencionalitat de la seua publicació.

Una de les més interessants al meu entendre o d’acord amb meu gust és l’antologia que vol ser alhora un manifest en el sentit d’intentar obrir nous territoris o noves possibilitats per a la lírica o de presentar noves perspectives per a tractar els problemes que són sempre la base ineludible de la gran poesia de tots els temps. Podríem parlar també de les antologies que tracten de presentar un estat de la qüestió en un determinat moment de la història literària; o les antologies que es proposen funcionar, directament o subreptícia, com un cànon poètic. Probablement, les antologies més arriscades i amb majors inconvenients són les que se centren en l’època actual, l’antologia que inclou els poetes contemporanis; i això és així perquè a l’hora de l’elecció cal excloure un bon nombre dels poetes que teòricament podrien haver estat inclosos. I amb l’exclusió ve la recriminació, la queixa, l’hostilitat i l’oposició; ben justificades en nombrosos casos, però de difícil tractament crític per a l’enriquiment teòric i literari.

Estic segur una vegada més que no serà aquest el cas de la present antologia. Els poetes antologats a Màtria són els mateixos autors del recull i de la selecció dels poemes; cada poeta és responsable, com cal, dels seus poemes i de l’acte crític que suposa tota selecció; les exclusions es donen només entre els seus propis versos. En certa manera els poemes antologats representen l’estat de la poesia en un moment donat, com a lectors i estudiosos del poema, com a amants de la poesia, com a participants molts d’ells en tallers d’escriptura al llarg del domini lingüístic; és l’estat de la poesia en una determinada categoria social, de poetes que per la seua joventut o perquè no s’havien decidit a donar a conèixer els seus versos, estrenen ara, gairebé per primera vegada, la publicació de la seua obra. És cert que hi ha alguns i algunes que han guanyat premis literaris, que han publicat un o més llibres, que comencen a tenir una obra en clares vies de consolidació, però en són l’excepció. Una excepció que, ara sí, confirma la regla d’una poesia jove, amb tendències diverses i fins i tot divergents, però atrevida i sense complexos.

M’agradaria parlar, un per un, dels dinou poetes, però no ho pense fer. Em referiré al títol, tan encertat i consensuat per tots. Màtria que és un dels poemes centrals de l’antologia, derivada dels quatre versos de Maria Mercè Marçal: “Però els ulls, orfes / de llum, percacen àvids / l’engruna verge / d’una màtria abolida”. És la màtria en el sentit de Virginia Woolf o també com aquell lloc interior de què parlava Julia Kristeva. Els versos del poema “Màtria” pareixen confirmar-ho així quan es refereixen al “ventre obscur i el batec de la sang”. És cert, sense dubte, però pense que els autors, els poetes antologats, han tingut també present aquesta “única màtria possible” com una contraposició definitiva al tan marcat i devaluat concepte de pàtria i, encara més, al tronat i universal patriotisme que ja en el segle XVIII el gran Samuel Johnson va definir com ·el darrer refugi dels canalles”.

Benvinguda màtria i aquestes noves veus dels Països Catalans: una antologia que té ja d’entrada la virtut de presentar-se de manera directa i clara, amb un plantejament aparentment modest, com es pot veure en molts dels seus poemes, que tracte de resumir en aquests tres versos antologats: “És difícil acabar / d’escriure un poema sobre flors. / Jo no sóc la Szymborska.”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació