Maria Rodés: “L’exigència de cantar bé és molt més gran en la dona que en l’home”

Parlem amb Maria Rodés, que acaba de publicar el fantàstic i folklòric ‘Lilith’ (Satélite K).

Diu Maria Rodés que Lilith, el seu nou disc, publicat per Satélite K, neix de la necessitat de “mirar enrere i entendre quines altres dones hi ha hagut com ella”. Dones que no han seguit el curs del cànon social dominant, opressiu. Dones com Lilith. “És un disc introspectiu que sorgeix d’un moment de la meva vida en què les projeccions de futur no s’ajusten a la realitat”, apunta la cantautora. Malgrat el contingut líric reparador que lliga el disc, Rodés aclareix que la intenció no ha estat publicar un disc feminista. “He volgut explorar, a través de l’humor i la fantasia, quines han estat les meves avantpassades i aquesta cerca m’ha portat a fer una reflexió feminista”. La reflexió resultant és una defensa de les dones que no s’han adherit al cànon social.

Maria Rodés | Foto: Laia Serch
Maria Rodés. | Foto: Laia Serch

Diríem que el disc funciona com “un homenatge” a les dones que històricament han fet el que han volgut. Per complir, però, amb el seu desig “han estat castigades durament”. Algunes fins i tot han estat jutjades per bruixes. De bruixes, de fet, n’està ple aquest nou treball. És aquí, en aquest capítol folklòric, on Rodés ha indagat. Avui, diu la cantautora, la separació del cànon “encara es marca”. “Hi ha una pressió interna que hem xuclat; no es veu, però totes la sentim”.

Apareixen, a la conversa, les convencions de l’edat: ser mare, tenir parella. “De més jove m’havia imaginat una frontera diferent per als trenta. La meva mare amb vint-i-dos anys ja havia tingut el primer fill. Les pressions no són evidents, però sí que et fan sentir desubicada. Ara pensem que tot està permès, però la realitat és que són temes que piquen. Ho noto amb les dones del meu voltant que no tenen parella o fills. És un neguit que no està molt expressat. També depèn de l’educació que hagis rebut, és clar”, afegeix Rodés.

Lilith, la precursora

Lilith neix cap a finals del 2018. L’autora de Sueño triangular comença a interessar-se en aquell moment pel món de les bruixes. Un interès que la lliga amb el seu poble natal, Cabrera de Mar; en aquest poble del Maresme es pot visitar el Castell de Burriac, un llegendari punt de trobada de bruixes. Durant aquest procés d’immersió al món de la bruixeria, Rodés publica a Instagram una fotografia de la Pedra Gentil, el dolmen de Vallgorguina, un altre lloc relacionat amb les bruixes i els aquelarres. Pepe Monpeán, programador del Festival Internacional de Arte Sacro, veu aquesta fotografia, parla amb Rodés i li llança una proposta: acollir un espectacle inspirat en les bruixes. La proposta prospera: Monpeán va produir l’espectacle que avui, en part, ha resultat en aquest disc, produït per Joel Condal i la mateixa Rodés i il·lustrat per la pintora Maria Freire, que suma aquarel·les folklòriques com la de la portada, on apareix una dona a cavall d’una vaca. “Podria ser Lilith fugint del paradís”.

“Abans d’Eva va existir Lilith, que marxa del paradís perquè no es vol sotmetre a Adam. Fuig de l’Edèn al Mar Roig i allà s’alia amb el diable. És la primera ‘femme fatale’.”

El mateix Monpeán és qui descobreix a Rodés el personatge de Lilith, que podem presentar com una primera versió de les bruixes històriques, una protobruixa. Monpeán suggereix que el disc dugui el títol d’aquest personatge mitològic. “Encaixava molt bé. Segons el folklore jueu, Lilith és la primera dona d’Adam. Abans d’Eva va existir ella, que marxa del paradís perquè no es vol sotmetre a Adam. Fuig de l’Edèn al Mar Roig i allà s’alia amb el diable. És la primera femme fatale. Desterrada del paradís, però, porta l’estigma d’haver abandonat la parella. Abans, quan les dones no feien el que s’esperava d’elles se les titllava de bruixes, d’haver-se aliat amb el diable”.

Maria Rodés | Foto: Laia Serch
Maria Rodés. | Foto: Laia Serch

El procés de documentació del disc inclou lectures i recerca sobre llegendes. Rodés va llegir W.I.T.C.H, un llibre sobre del col·lectiu feminista W.I.T.C.H., que durant els anys seixanta va apropiar-se de l’imaginari de les bruixes i el va associar al feminisme (“feien conjurs simbòlics amb càrrega feminista”), i El Calibán y la bruja, de Silvia Federici, una altra referència imprescindible. La cantant va investigar la llegenda de la Cova de Biterna. “A Espill, de Jaume Roig, s’explica el que passava en aquesta cova, on, al segle XV, es reunien les bruixes. Mai s’ha trobat, però, cap indici que confirmi l’existència d’aquesta gruta. Es va arribar a buscar, però ningú l’ha trobat”. L’última cançó del disc –Les bruixes tornen– està inspirada en Biterna. I ha consultat també documents que registren els orígens de la caça de bruixes; la persecució hauria començat a Catalunya.

Inicialment, Lilith havia de ser un EP de cinc cançons, però la pandèmia va modificar la idea original. La gravació, programada pel mes de març, es va ajornar i això va generar una reestructuració de l’àlbum, que va passar de cinc a nou cançons. “Les cançons amb què he ampliat el disc no són noves. Simplement he volgut afegir temes que no havia editat i que veia que, amb una volta, també encaixaven”. Totes les lletres són obra de Rodés, que ha deixat fora les versions de Me quedaré soltera, de Cecilia, o Paraguaya, de Juana Molina. Hi ha una excepció, però: Recuerdos de Ypacaraí, una tonada guaraní. “M’agradava molt i encaixava amb el concepte de l’àlbum; parla de l’embruix que són les cançons”. Recuerdos de Ypacaraí també ha estat versionada per Jorge Drexler o Julio Iglesias, entre d’altres veus.

Líricament, les composicions de Lilith estan buidades de les referències conceptuals que hem comentat. L’imaginari de les bruixes està filtrat molt suaument. “Normalment no hi ha una relació estreta entre el que vaig llegint durant els processos de composició i el que acabo escrivint. Les lectures i la investigació formen part d’un procés creatiu personal que jo utilitzo per inspirar-me, per entrar en un món que m’interessa. El disc, finalment, és una part del resultat que té fer tota aquesta exploració”.

Al disc, a banda de Lilith, el personatge titular que sobrevola les lletres sense entrar-hi explícitament, també té un pes important el diable, que sí que treu el cap sovint (a Carta al diablo o a Pelo rojo). “Utilitzo la metàfora del diable i la relació que estableix amb la bruixa –el pacte, els aquelarres– per parlar del bé i del mal, del diable que tots tenim a dins, de la relació amb la nostra cara més fosca, menys coneguda. També, però, l’utilitzo en un sentit amorós, el de la història d’amor que tenen diables i bruixes”. La Extraña és una de les altres cançons destcades del disc, un tema inspirat en la Triple Deessa, la lluna, invocada per les bruixes, que la fan baixar a la Terra. “La lluna és la Triple Deessa perquè té tres versions, tres representacions: la dona vella, la dona adulta i la nena. A La Extraña parlo de totes les dones que podem ser alhora, de totes les cares que una dona pot tenir”.

“Per mi, ‘Lilith’ és un disc folklòric, de jota, ‘chacarera’ o cúmbia.”

Maria Rodés. | Foto: Laia Serch

Retorn al folklore

Pel que fa a la part musical, Lilith conté una intenció de retorn a la sonoritat folklòrica dels primers discos. Podem trobar ressonàncies d’Una forma de hablar o fins i tot de Maria canta copla. Melodies costumistes i d’arrel. “Volia respectar els timbres d’on havien sorgit les cançons. Un timbre més folklòric perquè parlo de bruixes, llegendes i aquelarres. De fet, se sap que als aquelarres s’utilitzaven instruments de corda o de percussió petita. No volia molta producció electrònica, no em quadrava amb el concepte del disc. Per mi, Lilith és un disc folklòric, de jota, chacarera o cúmbia”. La jota que omple Seguramente fui yo, la chacarera que és Con los pies desnudos o la cúmbia sui generis de La Extraña.

Aquest retorn al so d’arrel és un desig natural, interior, no neix d’un emmirallament en altres referències: “No tenia cap referència clara. És una qüestió d’intuïció. Vaig crear les cançons amb uns instruments i unes persones –la banda amb què he anat presentant el disc– i he volgut respectar aquest origen, el punt folklòric que comentava”. En aquesta banda hi ha dos pilars fonamentals: la guitarra espanyola d’Isabelle Laudenbach, que ha tingut un pes important en la composició musical d’aquest disc, i l’heterodòxia instrumental de Pep Pascual (“és una font de creativitat inesgotable”).

La conversa, finalment, acaba amb un comentari sobre el masclisme en la indústria musical (a l’escenari, a la crítica…). “El masclisme es nota en el tracte, en les relacions laborals. És molt diferent treballar amb homes que treballar amb dones. Quan has d’agafar posicions de poder, per exemple. Quan has de demanar alguna cosa, costa més que s’entengui i es respecti si ets dona. No vull generalitzar, però. A més, això passa a tot arreu, en tots els àmbits. No és una cosa pròpia del món musical. En la música, però, sí que noto que a les dones se’ns exigeix un nivell més alt de perfecció. L’exigència de cantar bé, per exemple, és molt més gran en la dona que en l’home. D’homes que canten malament n’hi ha molts, i els funciona. Tenen més llicències, més permisos. La dona, en canvi, ha de complir. La mateixa exigència que recau en l’aspecte físic la sentim en la veu. Se’ns exigeix una estètica física i una estètica vocal. Has de lluir bonica i ha de sonar bonic. Aquesta exigència existeix, sí”.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí i ajudar-nos a superar la inestabilitat que genera l’actual crisi del coronavirus.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació