Lluny d’Eurovisió, Salvador Sobral fascina a l'(a)phònica

Fa més de dos anys que Salvador Sobral (Lisboa, 1989) meravellava al públic europeu amb la cançó Amar pelos dois.

Fa més de dos anys que Salvador Sobral (Lisboa, 1989) meravellava al públic europeu amb la cançó Amar pelos dois. Allò que va enamorar del músic portuguès aleshores, la senzilla posada en escena d’un cant gairebé místic, és el que l’ha mantingut en el record d’uns espectadors majoritàriament acostumats a l’eclecticisme cutre típic i tòpic a Eurovisió. Amb aquest record, divendres, a l'(a)phònica, va ser el torn de Salvador Sobral.

L’ambient a l’escenari d’Estrella Damm Club Natació, als peus de l’estany de Banyoles, marca l’inici de l’estiu a les comarques gironines, que rebien per primera vegada Salvador Sobral. A l'(a)phònica, sovint, els banyolins compren les entrades a cegues, perquè saben que tot, al programa d’aquest festival d’estil tan artesà, és sempre un encert.

Joves, infants, adults i avis esperaven el portuguès que compareixia puntualment a l’escenari amb aquell posat tímid d’algú que, amb humilitat, en el fons sap que és una mica prodigiós.

Sobral, amb l’actitud trapella del qui arrisca i experimenta, canalitza la música a través del cos, amb moviments intrèpids d’actor de pel·lícula muda… Amb ell, sempre, el tot, és la música, l’acompanyament d’aparença improvisada, la dolçor que n’emana i l’alegria que traspassa.

Canta en portuguès, castellà, anglès, francès i, fins i tot, s’atreveix amb paraules d’amor amb un accent marcadament mallorquí (producte d’una beca Erasmus a Palma). Salvador Sobral fa molt que visita i coneix casa nostra. Ha viscut a Barcelona, on ha investigat amb ritmes propers al jazz, els quals divendres van provocar el balanceig involuntari del públic.

Al seu nou treball, “París, Lisboa” (2019), Sobral demostra que és un músic (en majúscules) que s’allunya de l’embolcall eurovisiu que, veritablement, no se li escau gens. Demostra que, més enllà del producte que se’ns ha venut, hi ha l’art conscient i divertit d’una jove promesa que sap el que es fa.

Permeteu-me la broma tòpica…, però sí, Banyoles va donar els 12 points a Sobral, a l'(a)phònica. Cantant de posada en escena càlida i veu aguda i serena, que emociona. I així va ser.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació