Lia Sampai: “La música és una onada que se m’ha endut”

El 28 de maig Lia Sampai actuarà al Litterarum de Móra d'Ebre amb un concert basat en un poema musicat de Joan Vinyoli

Sempre he pensat que el cant és una disciplina bastant curiosa dins el món de la música. Si tenim la capacitat de parlar també tenim la de cantar, però no tots tenim els mateixos resultats d’entrada. A diferència d’altres instruments, en què la necessitat de formació és molt més evident, hi ha persones que aconsegueixen defensar-se bé amb la veu de manera intuïtiva i quan parlo amb la Lia Sampai sobre la seva trajectòria musical arribo a la conclusió que forma part d’aquest grup de gent. 

Lia Sampai al Festival Abril para Vivir de Granada. Fotografia de Yolanda Girón

Té dos discs a l’esquena i comenta que ella ha anat a parar al món de la música per casualitat: “és una onada que se m’ha endut, més que l’hagi anat a buscar jo”. Va tocar el piano de petita durant una temporada, però ho va deixar estar. Anys més tard va cursar la carrera de Psicologia a la UAB i Art Dramàtic a l’Institut del Teatre. “Allà vaig estar molt en contacte amb el món de la paraula i això, sumat amb la necessitat de cantar que he tingut sempre, vaig començar a fer cançons. Quan es va morir la meva àvia em va sortir fer una cançó i vaig descobrir que la música era un vehicle que em permetia expressar-me. Crec que he après a cantar per necessitat.”

Segons comenta, la seva vinculació amb el món de la música ha estat accidental. El 2017 va decidir presentar-se al Concurs de Cantautors de Ferreries (que se celebra a Tortosa) i després de guanyar el segon premi va seguir presentant-se a altres concursos: “Vaig trobar que era una cosa que m’anava bé, que m’agradava i que em servia per conèixer altres músics”. Entre altres distincions, l’any següent va guanyar el primer premi del Concurs de Cantautors La Fada Ignorant, celebrat a Andorra la Vella. “Quan em van donar el premi, que era enregistrar un disc, no sabia ben bé com enfocar-ho i tampoc coneixia altres músics. Una amiga meva em va presentar a l’Adrià [Pagès], que és compositor i guitarrista i va arranjar les meves cançons. Tal va ser l’entesa que vam començar a fer concerts junts i el segon disc, Amagatalls de Llum (2021), el vam concebre des d’una perspectiva conjunta”.

Lia i Adrià

“M’agrada la música perquè veus com es reflecteix la teva persona en el que escrius i compons i actua com a testimoni de la teva evolució personal. En les cançons hi ha un reflex de mi i també de com està el món. Mentre fèiem concerts del disc de la Fada Ignorant (2019) vaig tenir la necessitat d’explicar coses noves, d’expressar-me, i vaig començar a escriure cançons que vaig anar guardant. El disc d’Amagatalls de Llum va molt més enllà que el primer. El vam començar a coure després del confinament estricte, en un moment molt incert, i parteix de cançons que jo havia anat creant entre el 2019 i el 2020. Barreja el que és personal amb el que és col·lectiu, conté cançons que tenen en compte el canvi social i els diferents successos que hi va haver en aquells anys”, detalla la cantautora.

Per Sampai és important que la música potenciï el text: “Sempre que penso en les cançons miro d’agafar coses precises, concretes, que fan que les paraules cobrin més importància. Poso per davant de tot el text i el que estic dient.” Un reflex d’això és la cançó “Astronautes”, on, cosa inèdita en la sonoritat del disc, van decidir incorporar-hi sintetitzadors per reflectir l’atmosfera de la cançó, que tracta sobre l’espai i l’univers. “Quan faig una cançó m’imagino com sona. A l’hora de construir el disc em vaig trobar que hi havia cançons bastant diferents entre elles i volia que a nivell sonor fos bastant homogeni. Partíem de la veu i la guitarra, que és el que sempre hem fet, i vam apostar per anar més enllà i experimentar, cercar el nostre estil més verídic. Vam optar per introduir cordes.”

Un dels seus pròxims concerts és al Litterarum, el festival que porta la literatura als escenaris de Móra d’Ebre. L’actuació serà el dissabte 28 de maig i neix a partir de l’última cançó que han tret: “Orfeu”, un poema musicat de Joan Vinyoli. “El poema ens parla de la força de la paraula i de la transformació que aconsegueix en la nostra realitat, com a través de la poesia es modifica el món que ens envolta o la visió que en tenim. M’interessa treballar en la frontera entre la poesia i la música, entre la paraula dita i la paraula cantada. El concert al Litterarum gira entorn d’aquest interrogant”, conclou Sampai.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació