Les noves veus del demà

La FiM Vila-seca s’ha siutat en l’epicentre de la música emergent i familiar de Catalunya on ha apostat per les primícies i ha aplegat a un total de 150 artistes

Durant el cap de setmana del 16 al 19 de maig hem visitat Vila-seca, que ha celebrat la 20a edició del festival de música familiar i emergent amb un èxit total. La FiM Vila-seca s’ha siutat en l’epicentre de la música emergent i familiar de Catalunya on ha apostat per les primícies —amb un 92% d’estrenes— i ha aplegat a un total de 150 artistes amb 39 propostes musicals. Vet aquí algunes de les propostes d’artistes emergents que hem pogut escoltar al llarg d’aquests dies als escenaris de la fira.

Llum | ©Juan Carlos Navarro
Eloi Duran

El flamant guanyador de l’última edició del concurs Sona9 ha preestrenat —juntament amb Pau Vinyals al sintetitzador— el seu primer disc El Bon Nen, «el viatge d’un nen cap a la trepidant etapa de fer-se adult» ens comenta l’artista tarragoní. Amb el tema Mama no vull anar a dormir va encetar el concert a l’escenari del Castell de Vila-seca amb un públic entregat amb ganes de descobrir i explorar els diferents colors del disc. Amb la fusió de les cançons d’autor i l’indie-pop electrònic, Duran i Vinyals aposten per oferir una sonoritat única que combinada amb l’intimisme de les seves lletres, transita cap a un «Indie pop que cura el cor» ens explica Duran.

El títol del disc deixa ben clar les intencions de l’artista: una innocència tendra que ens captiva i ens omple l’ànima, mentre explora els blancs i els negres del viatge cap a l’adultesa. Seguint amb Sempre tornes, Duran exhibeix el seu repertori amb una proposta escènica molt dramatitzada i acurada, amb un directe que transmet molt bon rotllo com també una versió en català de l’èxit musical dels 2000 Tòxic de Britney Spears. Al llarg del bolo, el tarragoní avança el seu single Ha florit amb Svetlana, el duet de Poblenou que va debutar el 2020 amb Moderna de Raval i amb singles com Super lesbiana. Tancant amb el tema Res a fer, Duran ens anticipa que al setembre estrenarà la seva pròxima gira pels municipis d’arreu de Catalunya.

Eloi Duran | ©Juan Carlos Navarro

Gregotechno

Us heu preguntat com seria si la música electrònica contemporània es fusionés amb un dels cants sacres propi de la litúrgia cristiana més utilitzats per l’Església? Doncs el duet Gregotechno format per l’artista multidisciplinari Marc Vilajuana i el músic minimalista d’electrònica i pianista Alejandro Narés aposta per aquesta trencadora proposta, juntament amb el doctor en nanobiotecnologia especialitzat en microscòpia i audiovisuals, Xavier Arqué. Per aquesta ocasió, el duet barceloní presenta a l’Auditori Alcalde J. Malapeira un avançament del nou espectacle que ben aviat sortirà a la llum, un directe on el so interactua amb imatges que projecten el microcosmos de les formes de vida de paratges naturals sagrats de diferents indrets de Catalunya, tot utilitzant tècniques de microscòpia. Parets de temples sacres, formes bacterianes, líquens, flors i plantes apareixen reflectits a l’uníson del cant gregorià.

Amb la combinació d’un cant originat fa més de mil anys a l’Europa occidental a l’Edat Mitjana i la música cíclica del techno, Gregotechno és una proposta trencadora. «Volem eixamplar el context del cant gregorià i trobar nous espais per poder-lo recrear sense negar el seu origen» ens detalla Narés. En entrar, veiem damunt l’escenari una taula de mescles amb una tela vermella que em crida l’atenció i, en apropar-m’hi m’adono que vol simular un ambó, l’espai des del qual es fa la lectura de la Bíblia a les misses i cerimònies litúrgiques. Des de la part del darrere de la sala, Vilajuana apareix amb un hàbit de monjo i em transporta en un viatge immersiu cap al segle VI a.C mentre escolto com interpreta el tema Refloruit (2023). Durant l’espectacle, en sintonia amb la pulsació cíclica del techno, apareixen en escena instruments de percussió com la pandereta, les castanyoles o el tambor que es combinen per crear una experiència sensorial sorprenent. Properament el duet publicarà el seu últim disc que els permetrà «poder estar tant musicant una missa com tocant en una rave o concert de nit» ens comenta emocionat Vilajuana.

Gregotechno | ©Juan Carlos Navarro

Llum

L’artista, compositora i productora Llum ha presentat a l’escenari de la FiM el seu primer projecte dual amb els EP No light (Vida Records, 2023) i Without darkness (autoeditat, 2024), un treball de dues entregues interconnectades sota el concepte «No light, without darkness». Acompanyada pel músic Arnau Grabolosa (Grabu), la mataronina, que es va donar a conèixer en la primera edició del talent xou de TV3 Eufòria, va desplegar un directe potent que deixa lluir la vessant més performer, eclèctica i ambiciosa de l’artista.

Partint de la contraposició de llum i foscor, No light s’evoca com un «cant» a la Llum del passat des del present, un EP fràgil amb referències a la naturalesa i que busca entendre —com amb una conversa amb ella mateixa— el seu passat. D’altra banda, partint d’un punt més agressiu i fosc, Without darkness actua com una mirada al futur des del present, un EP on entendre que «per poder sanar ferides, cal acceptar els pensaments més obscurs». Els sons industrialitzats, el pop, l’electrònica underground i el dark techno es fusionen amb les seves lletres més íntimes per crear tot un univers sonor que, sense dubte, ha permès a la mataronina experimentar amb els gèneres musicals i crear una posada en escena única. Al llarg de l’actuació, l’artista va interpretar temacles com Liquid latex, Tanatorio o A Galope.

La Niña Paracaídas

Al Parc de la Formiga, l’artista lleidatana Maria Puigvert, que es presenta sota el nom artístic La Niña Paracaídas ha presentat el seu primer àlbum Simulacro De Incendio (2023). Decidida el 2022 a destacar en el panorama musical pop-punk i sota la inspiració de les bandes de finals dels 90 i principis dels 2000, la banda lleidatana formada per una guitarra, un baix i una bateria porta als escenaris un directe potent, apassionat i distintiu. Puigvert defineix la seva música com «una muntanya russa», i certament ens revela la seva part més innocent, però alhora plena d’adrenalina i eufòria.

La Niña Paracaídas | ©Juan Carlos Navarro

El grup format per cinc noies demostra que en el panorama musical «les dones estem damunt dels escenaris, estem aquí presents i que juntes fem molta força» ens explica Puigvert. Durant el directe, les lleidatanes han tocat temes com Kamikaze amb Shad Demn o Mis movidas, a més de sorprendre’ns amb un medley de cançons dels 90 i 2000 del pop-rock espanyol com Zapatillas (2005) del Canto del Loco o Tenia Tanto Que Darte (2008) de la Nena Daconte.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació