La recuperació dels cants periferitzats del flamenc

L'antropòleg Martí Marfà ha estat guardonat, juntament amb el Taller de Músics, amb el Premi Puig-Porret 2014 per al projecte musical "Cants Oblidats. Explorant el llegat dels cantadors gitanos catalans" que es dedica a la recuperació de cants flamencs en terres catalanes.

Laura Basagaña

Laura Basagaña

Cofundadora de Núvol i editora de LlavorCultural.cat.

El Taller de Músics i l‘antropòleg Martí Marfà han estat guardonats amb el Premi Puig-Porret 2014 per al projecte musical “Cants Oblidats. Explorant el llegat dels cantadors gitanos catalans” que es dedica a la recuperació de cants flamencs en terres catalanes.

“Hem volgut centrar-nos en la investigació, recuperació i difusió d’aquests cants aflamencats, que també han estat cantats en català i que han quedat a l’ombra del cànon del flamenc més ortodox”, explica Marfà. El premi Puig-Porret té una dotació de 10.000 euros i és el guardó més quantiós del seu àmbit en territori català. Això ha de permetre enregistrar un disc que reculli una compilació d’aquests Cants Oblidats, que pivotaran al voltant de la figura del cantador Joan Clota, el “Nen”, compositor del barri d’Hostafrancs, que interpretarà aquests cants de la mà del Taller de Músics. Aquest premi també servirà per crear un espectacle musical i audiovisual que s’estrenarà al Mercat de Música Viva de Vic l’any vinent.

Què fa que una corrent musical es quedi a la perifèria? Per què dins d’un estil musical hi ha un cànon i, també, maneres de fer que queden a l’ombra? Això és el que ha volgut investigar l’antropòleg Martí Marfà, especialista en la població gitanocatalana. “Quan pensem en música flamenca de seguida ens ve al cap un tablao andalús i uns quants músics cantant en castellà, però hi ha documentació que certifica que des que el flamenc es considera flamenc, com a mínim des de fa 150 anys, hi ha hagut gitanos catalanoparlants que feien la seva música en català”, ens diu Marfà, investigador de la Universitat de Barcelona i de la University of St. Andrews (Regne Unit) i secretari de l’Associació FORCAT, entitat per al Foment de la Rumba Catalana.

El Premi Puig-Porret 2014 ha volgut reconèixer la recerca de Marfà, que juntament amb el Taller de Músics enregistrarà un disc que serveixi per documentar i deixar constància d’aquests cants aflamencats en llengua catalana. A més, Marfà recollirà la investigació dins d’un dossier documental que explicarà la recerca de cada cançó enregistrada al disc i contribuirà en el disseny d’un espectacle musical i audiovisual que servirà per inaugurar el Mercat de Música Viva de Vic l’any vinent. El jurat ha destacat que “el projecte Cants Oblidats vol posar en valor i difondre entre el gran públic la tradició flamenca de la comunitat gitana a Catalunya”.

La rumba catalana és la part més coneguda d’aquesta colla de cants aflamencats i melismàtics de la perifèria, cantats també en llengües diferents de la castellana. Marfà explica que el projecte parteix d’una confluència de trajectòries: d’una banda, l’antropologia, que aprofundeix en la realitat social i cultural de la comunitat gitanocatalana; per altra banda, en el tema estríctament musical, que involucra el Taller de Músics. “El que hem vist, al llarg de tota la investigació sobre com han anat canviant i modificant-se aquests cants aflamencats en el territori, és que són cants molt desconeguts. A la superfície, el que coneix més tothom, hi ha la rumba catalana, que és la punta de l’iceberg de tota la resta”, comenta Martí Marfà. “La resta de cants han anat mantenint la seva utilitat en ocasions especials (casaments, festes privades, moments de celebració), però han tingut poca projecció pública, perquè queden lluny del flamenc més ortodox, i han anat per lliure respecte al cànon. Per tant, parlem de cants tractats com a menors; cants oblidats de la perifèria flamenca”.¿Quines influències han rebut els cants de la perifèria flamenca en terres catalanes? “Les evolucions de la música practicada pels gitanos catalans tenen molt a veure amb els ritmes i repertoris llatins, als quals hi són uns grans aficionats”, exposa Marfà.”En l’àmbit dels casaments i les festes privades, així com en l’àmbit de la rumba, hi trobem una forta influència de modes consecutives com la salsa, la timba o fins i tot el reggaeton. En canvi, a l’església evangèlica, que és un altre context sociomusical clau dels gitanos catalans, els cants s’han acostat al nou gospel internacional”.A nivell musical “no hi ha uns cants purificats, sempre trobem una barreja d’alguna cosa. El que farem, a partir de la recerca, és un treball de recreació històrica. Ens basarem en els cants que el cantador ‘El Nen’ coneix i pot interpretar, i els arranjarem per obtenir una sonoritat actual”.Joan Clota, àlies “El Nen”, és un dels cantadors més representatius i més joves de tota aquesta tradició de músics gitanocatalans. “És l’hereu d’una família que té reconeixement en el món gitanocatalà per les seves habilitats cantores. És difícil trobar un cantador que tingui un coneixement prou solvent d’aquests cants i estigui preparat conceptualment per posar-los en valor, ja que no tothom està disposat a confrontar un cànon com el del flamenc”. A més, “molts d’aquests cantadors estan convertits a l’evangelisme i els seus cants només els dediquen a temes religiosos, mentre que amb en Joan hem explorat altres temes i visibilitzarem cançons i músiques que fora de la comunitat gitanocalatana eren desconegudes”.

El xoc entre tradició i modernitat

“El gitano català és un gitano eminentment modern i la seva representació musical reflecteix el moment present, es relaciona amb l’actualitat i les últimes modes musicals. El que és interessant és com casa tot això, amb la tradició flamenca”, comenta Marfà. “El flamenc canònic s’ha associat històricament amb la llengua castellana i això ha fet que les manifestacions flamenques o aflamencades en altres idiomes quedessin arraconades o no tinguessin prestigi”.

A partir de diverses trobades amb Joan Clota “El Nen”, Martí Marfà i El Taller de Músics han seleccionat un repertori de cants flamencs que s’han documentat i posteriorment es representaran en directe a través d’un espectacle musical i audiovisual.

“La voluntat del Taller de Músics és sempre la de revolucionar el món del flamenc i experimentar amb noves fórmules artístiques que trenquin l’ortodòxia i els hi dónin la volta.  I aquestes troballes musicals casen molt bé amb l’esperit innovador i fresc del Taller de Músics, que posà en entredit determinats tabús del cànon flamenc, i actualitzarà alguns cants perifèrics i heterodoxos, que també es cantaven i es canten en llengua catalana”.

Marfà ha investigat durant 10 anys el moviment religiós de la comunitat gitanocatalana, la figura de l’artista, el paper de la rumba catalana i en lloc de centrar la investigació en els barris de Gràcia i del carrer de la Cera, Marfà ha investigat dins del barri d’Hostafrancs, “que és la comunitat més gran i, també, la més desconeguda”, explica. En aquesta comunitat no hi ha tanta tanta tradició artística professional, i els cants aflamencats trobats són molt més vigents”.  Els cants han anat reinventant-se i adaptant-seper satisfer les necessitats de l’artista i la comunitat: “els casaments gitanos s’han modernitzat i inclouen salsa, rítmica afrocubana, timba cubana”, però també hi ha cants que parlen de “desamor, de laments, i cants que apel·len a la nostàlgia del pas del temps, que poden ser més acústics, més despullats amb guitarra flamenca i veu”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació