La poesia i el seu dia

Des de l'any 1999 la poesia té un lloc oficial al calendari. Per a molts, el calendari no existiria sense la poesia.

Avui, 21 de març, una gran diversitat d’actes arreu del territori reivindiquen el valor de la paraula, la importància de la poesia. La poeta Antònia Vicens s’erigeix en la veu i la força d’aquesta jornada: la podreu sentir aquesta tarda a l’Arts Santa Mònica.

Tenir un dia assenyalat al calendari, en principi, no augura res de bo: mancances, problemàtiques i coses pendents envaeixen els nostres dies. Malgrat tot, convé deixar de banda cert escepticisme i aprofitar les oportunitats que ens brinda la UNESCO. Avui, Dia Mundial de la Poesia, una bona colla d’actes de formats ben diversos (tertúlies, recitals, presentacions, homenatges) escampats arreu així ho faran en un intent de fer aflorar la força del vers, sota l’empara de la Institució de les Lletres Catalanes.

Enguany, l’encarregada de dotar de sentit un dia com el d’avui —i tots els que convingui— és la poeta i escriptora mallorquina Antònia Vicens, la qual darrerament, i de manera merescuda, encadena tota mena d’homenatges i condecoracions. Amb el seu poema escrit especialment per a l’ocasió “La poesia” i amb una discreció admirable, la poeta, a qui els versos li plouen com trossos de vida, confessa desconèixer què és exactament la poesia. És potser el fil que de sobte penja sobre nostre i aferrar-s’hi esdevé una necessitat imperiosa. Antònia Vicens, una autèntica mèdium quan recita els seus versos (paraules de Laura Borràs), una poeta que escriu «tot / esperant / una espurna de foc / que t’encengui el poema», ho té clar: acostumar-se a la poesia és acostumar-se a pensar i, per tant, a viure i a fer-ho sense les presses que ens enterboleixen passes i pensament.

Una vegada més, l’acte central se celebrarà a Barcelona, a les set de la tarda, a l’Arts Santa Mònica. Del ventall d’actuacions que s’hi duran a terme destaquen la lectura en diverses llengües del poema de Vicens per tal de reivindicar la universalitat de la poesia, d’una banda, i la diversitat lingüística i cultural de l’altra; la projecció de diversos vídeos amb la poeta de protagonista; el diàleg amb Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes; i l’actuació musical en exclusiva de Donallop, que ha musicat el poema de Vicens per posar de manifest la confluència entre les diverses arts.

Segons Antònia Vicens, quan hom escriu —o llegeix, o mira, o escolta— només arriba a fregar lleugerament el que deu ser la poesia, que es resisteix a ser entesa. Com la vida. Des de l’any 1999 la poesia té un lloc oficial al calendari. Per a molts, el calendari no existiria sense la poesia.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació