Clàudia Rius

Clàudia Rius

Periodisme i cultura. Cap de redacció de Núvol.

La PAVVLA no és un bluf

La mateixa artista tenia por, al principi, per què diria la gent del nostre país petit

Fa exactament un any i nou mesos que vaig entrevistar la PAVVLA, Paula Jornet, a Núvol. Després del telenotícies encara feien La Riera a TV3, on ella sortia com a personatge juvenil. L’actriu, que ara té vint-i-dos anys, aleshores tot just començava a fer les seves primeres passes com a cantant. Havia tornat d’estudiar música a Brighton i publicava aquí amb Luup Records les seves dues primeres cançons: Skin i Young.

Dues peces que van ressonar la setmana passada a la Sala 2 de l’Apolo, però en unes circumstàncies ben diferents. Amb gairebé dos anys de perspectiva podem dir que el primer disc de PAVVLA, Creatures (Luup, 2016) ha sigut una manera idònia de començar una carrera musical. La mateixa artista tenia por, al principi, però no per no creure en les seves possibilitats, sinó per què diria la gent del nostre país petit: “I si això funciona i després algú diu que tinc èxit perquè estic a la tele?”.

Ara ja ho podem dir: la PAVVLA té èxit perquè se’l mereix. Així ho demostra el fet que ha tancat la gira del seu debut amb 96 concerts. Ha tocat a Catalunya, Espanya i països com Alemanya, Anglaterra, Suïssa i fins i tot els Estats Units. A més, ha cridat l’atenció no només de molts mitjans nacionals de renom, sinó també de mitjans internacionals com NPR o la BBC Radio1.

I té èxit per la seva veu, per com la fa servir, per com sap importar els seus dots d’actriu a l’escenari per potenciar la seva música i seduir al públic -és més, la seva música em va agradar més en concert que no pas gravada-. Les bones crítiques li cauen també per no perdre el punt d’humilitat, que d’altra banda podria arruïnar-li la carrera: amb l’edat que té, si s’ho cregués tot fet, estaria condemnada a l’estancament. De fet, seria mentida dir que la cantant ja ha arribat on ha d’arribar.

Diria que ni tan sols ha trobat encara el seu estil del tot. El primer disc i el concert de comiat de gira de dimarts passat demostren que la cantant ha agafat el camí correcte i que cada cop s’apropa més a l’estil que la pot fer explotar. Poden passar dues coses: que segueixi jugant amb la barreja de tons i sons amb l’ajuda de la música electrònica, i la clavi; o que precisament aquest acompanyament electrònic es mengi el seu punt indie i s’enganxi els dits.

Vull pensar que la PAVVLA pot tenir perfectament un perfil similar al de Maika Makovski –salvant les distàncies d’estil–, per la potència que comparteixen les dues dalt de l’escenari, pel joc sonor que treballen i per l’encertada barreja de paraules, crits, silencis i instruments que les dues apliquen. Seria un gran camí. Sigui com sigui, de moment podem dir una cosa del cert: al contrari del que molta gent temia, la PAVVLA no és un bluf.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació