La màgia de ‘Juji’ i Julieta

En l’era de guiar-se per les reproduccions per validar la qualitat musical i forjar la discografia a base de senzills, sembla que apostar per un treball conceptual és cada cop més inusual. Aquesta aposta, però, és la de Julieta. Juji (Music Bus Records) és un àlbum fascinant i colpidor, però sobretot, màgic. Desgranem el seu projecte tot parlant amb ella.

Julieta Gracián va sentir una màgia des de petita que la connectava amb la música. Va aprendre a tocar el piano i la guitarra de manera autodidacta i seguidament, va decidir-se a treballar amb la seva veu i amb la producció de les seves cançons. Després de singles com ‘I és normal que sempre t’enyori’, ‘Nayades’ o ‘Tu Juru Ju’, la cantant ha publicat el seu primer àlbum: Juji.  “L’àlbum per mi és una manera de tractar emocions d’una forma molt sincera i natural, sense cap mena de prejudicis sobre el que escric o el que sento. ‘Juji’ és la manera en què jo em parlo a mi mateixa d’una manera més afectuosa, em dic Juji quan em parlo molt bé I és també com es dirigeix a mi la gent que m’estima”. I és que d’això va l’àlbum, de l’amor en totes les seves vessants.

El projecte no es pot catalogar en només un gènere musical. Pop, sons urbans, house i certa intenció indie i experimental ressonen a Juji. “Prefereixo no limitar-me a l’hora de definir el meu estil musical, m’agraden molts gèneres diferents i no m’agradaria decantar-me només per un. Vull mesclar tot el que m’influencia”. Per la Julieta, cada estil musical té una característica que l’atrapa i agafa una mica de tot allò que li agrada per crear el seu so personal. “Per mi el reggaeton és una música molt social que uneix a les persones i aquest és un factor que m’empodera molt. M’agraden molt els artistes urbans que es fixen en la part artística del que fan, com Rauw Alejandro o Nicki Nicole. De l’indie en català em quedo amb les lletres i la manera d’explicar les històries que tenen Ferran Palau o El Petit de Cal Eril. I de l’electrònica fusionada amb pop, m’encanta l’Angèle”.

La composició va ser molt natural, la Julieta creu que l’àlbum la va trobar a ella. “El procés mental de la creació vaig començar-lo al juliol, però realment les cançons les vaig iniciar entre setembre i octubre. Crec que eren idees que tenia molt clares i eren de veritat per mi, però no descobria com utilitzar-les. Al setembre de cop vaig sentir que sí; havia de crear l’àlbum”. De la mà d’Alberto Herrera i el col·lectiu Fast Boo, la producció del disc va fer-se sola. L’enregistrament i el màster va fer-se a Madrid a càrrec de Quiroga, un dels productors més mítics del hip hop espanyol. “A Madrid vaig arribar una mica estressada. El fet de fer-ho en català, que potser era una combinació d’estils molt diferents… Però només arribar, vaig adonar-me que pel contrari, a l’estudi es va crear una energia molt especial. Només vam estar dos dies, tota l’estona a l’estudi sense parar. Hi havia un ambient idíl·lic i una energia molt forta”. 

Juji és un treball enlluernador, amb una energia encisadora que l’impregna al llarg dels vuit temes que el componen, amb harmonies I jocs vocals que creen una atmosfera pròpia. L’àlbum arrenca amb ‘Ah ah ah, ah (Intro)’ una cançó que ens convida a l’univers oníric de la Julieta; ens endinsem en un bosc on el rierol baixa clar, els ocells canten i les fades s’amaguen.  “Per mi la natura, les nimfes i tot el seu univers són idees que m’atrapen. Tenen una història darrera d’empoderament de la figura femenina que m’agrada molt com a recurs. Crec que és molt important crear un lligam entre la música i el que veus”.

La barreja entre català, castellà i francès arriba a  ‘A150’, un tema molt ballable de pop urbà. Per la Julieta, entremesclar idiomes és natural. “No penso molt l’idioma en què faig les cançons, si el tema m’ho suggereix i sento que ha de ser així, ho faig. Crec que cada llengua té una sonoritat pròpia i en la percussió i el to, també sonen totalment diferents. Per mi la llengua és un instrument més, segons el moment crec que s’ha d’utilitzar el català, el Castellà o el francès”. La lletra, en aquest cas, ens parla d’un enamorament intens i frenètic, dels pensaments i els sentiments inicials d’una relació.

‘A150’ i el tercer tema ‘Si ha de ser serà’, comparteixen una idea que es repeteix al llarg de l’àlbum: el destí. Per la Julieta, les coses per la seva pròpia naturalesa tenen un camí i és el que hi ha. “Visc millor pensant que passi el que passi, tot a la vida acaba trobant el seu lloc”. ‘Si ha de ser serà’ és una balada pop en la qual la cantant ens parla d’una relació que ja s’ha acabat mentre reflexiona el motiu del seu final. Produïda de la mà de Fast Boo, és la cançó més llarga de l’àlbum, amb espai per imaginar les possibles converses amb l’amor que ja no hi és al so dels sintetitzadors i les guitarres més íntimes.

El següent tema és ‘Algun dia’, la meva cançó preferida de l’àlbum i també una de les que més agraden a la Julieta. “Jo volia que al projecte hi hagués algun tema que mesclés el house i el techno en català. Vocalment no m’encaixava del tot fer el que està estandarditzat per una cançó d’aquest estil i vaig escollir quatre acords més pop i així va sorgir”. ‘Algun dia’ és una cançó enèrgica i enganxosa però a la vegada ensucrada, en el millor dels sentits. Cada dia penso en tu no sé si ho hauràs notat, per com em poso vermella si et tinc al costat. Em fa com vergonya només de pensar en els dos I en com em mires, espero dir-te que em moro per estar amb tu algun dia.

‘Singlot’ és l’interludi que serveix d’outro d’‘Algun dia’. Seguint la melodia, la Julieta ens recorda l’imaginari sonor de l’àlbum. L’aigua del rierol raja clara i la cantant ens duu a la pista següent, el primer senzill del disc. “Per mi té molt sentit utilitzar una introducció, un interludi i una outro, fan que l’àlbum tingui un concepte clar i un valor en conjunt”.

‘TUM VALORES’ va ser el primer single i alhora, una de les primeres cançons a estar acabades de tot el projecte. “És una cançó que parla de sentiments bons però també dolents, per mi engloba la idea de l’àlbum”. També va ser el primer videoclip de l’àlbum, dirigit per Hug Feijoo acompanyat de tot l’equip de la productora barcelonina Visual Slavery. “Jo m’involucro molt als videoclips, intento dirigir fins i tot quan estic ballant (riu). Li vaig dir a l’Hug Feijoo que en aquest em volia implicar molt, i amb l’ajuda d’altres amigues vam decidir com fer la direcció d’art”. El videoclip està basat en una de les frases de la cançó: que el nostre amor no és una carrera, però m’agrada molt quedar primera. 

Arribem quasi al final de l’àlbum amb ‘Cada cop que em mires’. En aquest punt de l’àlbum, sembla que el mite de la persona idealitzada cau després de tota la relació. La sonoritat escollida i els jocs vocals són pròpies d’un somni… potser tot aquell amor era només el somni d’una nit d’estiu. “Per mi és la cançó culminant del projecte, el to i l’emoció explica com ha madurat la protagonista durant tot l’àlbum: ara té una altra manera de veure les coses molt més profunda”.  Deies que m’estimaves però no ho deies de veritat, intento oblidar-me de tu però ja és massa tard. 

“A la quarentena vaig interessar-me molt per la producció. Estava tot el dia buscant com fer les coses, aprenent de manera autodidacta. Em tirava hores cercant; tot el que neccessitava ho buscava i ho feia jo mateixa”. Així va poder, amb el temps, produir l’última cançó de l’àlbum ‘Sant Joan’s Garden’ i també ‘Ah ah ah, ah (Intro)’. A ‘Sant Joan’s’ Garden sentim sons electrònics que cauen com un plugim. Amb aquest ruixat, ens allunyem del món diví de la Julieta i caminem pel corriol que surt del bosc bucòlic.