La cobla patafísica de CaboSanRoque

Del 3 de març al 12 d’abril els músics, performers i artistes de CaboSanRoque presenten a l’Arts Santa Mònica l’exposició “La cobla patafísica 2015-2001”, una mostra exhaustiva dels collages mecànico-sonors que han creat en els darrers 14 anys, comissariada pels mateixos CaboSanRoque (Roger Aixut i Laia Torrents) i per Moisés Puente. L’exposició s’inaugura aquest vespre amb un concert.

Roger Aixut i Laia Torrents integrants de CaboSanRoque

CaboSanRoque va néixer el 2001 com a col·lectiu musical, manllevant el nom d’un vell transatlàntic. Actualment està integrat per Laia Torrents (Barcelona, 1976), enginyera industrial, i Roger Aixut (Barcelona, 1975), arquitecte, que van deixar la indústria per dedicar-se plenament a CaboSanRoque. A cavall entre grup de rock experimental, artistes plàstics i performers, CaboSanRoque desborden les categories gràcies als seus artefactes: matèria i ona, màquines musicals i instruments que fan soroll, objectes en sèrie que es tornen únics en els seus collages mecànic-sonors. En catorze anys d’existència, CaboSanRoque han generat una població heteròclita de màquines musicals que viatgen d’una escena a l’altra i han col·laborat amb grans noms de l’escena musical, popular i experimental, i de les arts escèniques i plàstiques.

“La cobla patafísica 2015-2001” reuneix 20 instruments i 30 màquines sonores que conformen una instal·lació sonora d’alta densitat objectual i permeten descobrir una col·lecció de sons única al món: espetecs de cintes mètriques de metall, martells de piano que colpegen olles, paelles, tubs, caixes de llauna, cargols de mar o bidons; cranis de vaca com a caixa de ressonància de petits aparells sonors mecànics, pues de guitarra que raspen pintes, micròfons amb moviment pendular que creen acoblaments amb un altaveu, teclats de màquines d’escriure que se sacsegen, explosions de bombolles dins un pot de vidre, mans de nines accionades per pistons que graten velles cordes, etc. Aquests artefactes com a les col·leccions de fa segles, es mouen entre la raresa i la bellesa, entre l’erudició i la curiositat, i poden ser contemplades com a obres d’art.

Una de les peces de la exposició

L’exposició planteja dos espais diferents: un primer espai amb un inventari fotogràfic exhaustiu d’Inga Knölke, que exhibeix l’autonomia estètica de cada un dels artefactes i on, a través dels textos de Víctor Nubla i Pablo Martín Sánchez es pot entendre la vinculació amb la ‘patafísica’, ciència inventada per l’escriptor francès Alfred Jarry: “la ciència de les excepcions i les solucions imaginàries”. El segon espai, presenta la col·lecció de sons de CaboSanRoque en una instal·lació sonora gegant integrada per tots els artefactes. Un espai sonor mecànic format per 20 instruments i 30 màquines que envoltarà el visitant. 

Dels instruments i màquines de l’exposició, per volum i prestacions sonores, cal destacar la presentació per primer cop a Europa de Los árboles aullaron —una instal·lació sonora realitzada el 2012 i produïda per la Fonoteca Nacional de México i el ViveLatino—, el tríptic mecànic Tres tristos trons —la darrera construcció de CaboSanRoque—, el quadre mecànico-animal Bestiari —premi d’innovació i cultura popular—, o la gegantina Orquestra mecànica de la França Xica —construïda a partir d’una línia de producció de galetes—, entre d’altres.

Com a activitats paral·leles a l’exposició, es realitzaran una sèrie de concerts dins de la instal·lació on CaboSanRoque convidarà a diferents artistes com Carles Santos, Pierre Bastien, Pascal Comelade o Truna. En aquests concerts l’espectador tindrà l’oportunitat de veure la musicalitat d’aquests collages mecànic-sonors tenint el seu apogeu en la clausura, on es farà un gran concert mecànic sense intèrprets humans.