Jordi Fàbregas: un músic, un gestor, un amic

Activista de la música popular d'arrel, fundador del Festival i el Centre Artesà Tradicionàrius, i referent de moltes generacions de l'escena folk de casa nostra, ha mort als 69 anys

Ferran Riera

Ferran Riera

Periodista especialitzat en música d’arrel

Divendres 15 de gener Jordi Fàbregas havia d’inaugurar el 34è festival Tradicionàrius de Barcelona liderant un concert commemoratiu del quarantè aniversari de l’edició del disc “Almanac”, del grup La Murga. L’actuació es va haver de suspendre perquè des del dia 5, el Jordi romania ingressat a l’hospital de Sant Pau, afectat d’una crisi coronària de la que ja no es recuperaria. El músic va morir dijous, als 69 anys. El món del folk està de dol, però el festival que ell va dirigir durant tan de temps continua, com hauria estat el seu desig.

Jordi Fàbregas | Foto cedida per CAT Tradicionarius

         Nascut a Sallent al 1951, Jordi Fàbregas va començar a cantar ben aviat, seguint els passos de la incipient Nova Cançó, i al 1968 debutava discogràficament amb un epé de quatre cançons, on palesava la influència de Jacques Brel, de qui va adaptar “Amsterdam”. Poc després va integrar-se al col·lectiu artístic La Roda, de Manresa, que va ser el cau on es forjaria el seu primer grup professional, Coses, juntament amb Ton Rulló i Miquel Estrada. El trio va existir entre el 1973 i el 1978 i va editar tres discos on va barrejar amb intel·ligència tres elements musicals que en aquella època vivien en compartiments estancs: la cançó d’autor, el rock i el folk. Malauradament, el projecte no va ser acabat d’entendre per la crítica musical barcelonina, que no veia amb bons ulls les propostes que sorgien a les comarques catalanes.

         Un cop dissolt Coses, el Jordi inicia una etapa de recerca sobre la música tradicional i les festes populars del país. És llavors quan decideix dedicar-se plenament al folk, i amb un músic procedent de l’ona laietana, Xavier Batllès, i un altre que venia de la música antiga, Pep Cabré, munten un altre trio per actuar a la campanya La Caixa a les Escoles. D’aquesta iniciativa sorgiria l’Harmònica Brava, una mena de gran rondalla, amb una trentena de components, basada en instruments de corda polsada, que enregistraria l’elapé “El poder del cant” (1979), el primer exemple de l’aplicació a Catalunya de la “riproposta” de la música d’arrel que els valencians Al Tall havíem importat d’Itàlia.

         Al 1980 el Jordi col·labora en la creació d’una altre grup, La Murga, que juntament amb l’Orquestrina Galana de Jaume Arnella i el Tercet Treset de Jordi Roura es convertirien en les formacions senyeres de la recuperació del ball folk al llarg de la dècada dels vuitanta, alhora que esdevenien autèntiques factories d’instrumentistes, ja que per les seves files van passar desenes de músics que posteriorment desenvoluparien les seves pròpies carreres. A més, tots tres grups van treballar en la organització dels Saraus de Primavera, uns festivals celebrats entre el 1982 i el 1986 al barri gòtic de Barcelona, als Jardins de l’Antic Hospital de Sant Pau, que constituirien el precedent directe del Tradicionàrius.

         La Murga va editar quatre discos fins el 1986, on s’oferia una lectura de la música tradicional esquitxada amb ritmes més moderns o llatins. Però poc a poc, en el sí de la mateixa formació emergeix el grup destinat a substituir-la, Primera Nota, una banda més centrada en la recuperació del patrimoni popular, amb una acurada instrumentació acústica encapçalada per la viola de roda que toca Eduard Casals. Amb aquest projecte es pot dir que s’obre l’època moderna del folk català.

         Primera Nota va estar en actiu entre el 1987 i el 2000 i va editar cinc discos, un d’ells enregistrat en directe conjuntament amb els valencians Urbàlia Rurana. Però al mateix temps el grup es convertia en l’estendard indiscutible de la nova música d’arrel catalana, alhora que feia del Centre Cívic l’Artesà de Gràcia, seu del Tradicionàrius des del 1988, el cau del folk dels Països Catalans, ja que des d’allà es coordinaven i s’apadrinaven tota mena d’iniciatives vinculades a aquest gènere musical arreu del territori. A més, bona part dels membres del grup treballaven en el local, començant per Jordi Fàbregas, que va ser el seu director des de la seva inauguració. Al 1993 aquesta tasca es va veure consolidada amb la conversió de L’Artesà en el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), que va impulsar amb Esteve León i altres companys.

         El mateix que va passar en l’evolució de La Murga cap a Primera Nota va passar amb el pas de Primera Nota cap a El Pont d’Arcalís, tot i que no de forma tan precipitada. Tot va començar al 1991 amb l’encontre d’alguns membres del grup barceloní amb Artur Blasco a la inauguració d’un pont a Arcalís (Pallars Sobirà). L’Artur treballava en la recuperació de l’acordió diatònic i del cançoner popular a les comarques pirinenques, i la seva principal iniciativa era la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu que se celebra a Arsèguel (Alt Urgell) des del 1976. La connexió va ser immediata i la conjunció entre els enregistraments de camp efectuats per l’Artur i els arranjament signats pel Jordi van donar lloc a un dels repertoris tradicionals més interessants del panorama musical. Des del 1998, El Pont d’Arcalís ha gravat nou discos, incloent un amb els piamontesos Ariondassa i un altre amb les catalanes Les Violines.

         Al marge de tots aquests grups, al llarg de la seva carrera el Jordi va col·laborar en els més diversos projectes, destacant la creació de l’Orquestra Simfònica de la Canya (OSC), una  macroagrupació que va funcionar entre el 1991 i el 1992 simbolitzant la maduresa del sector musical vinculat al Tradicionàrius. L’OSC va enregistrar el disc “Suite de la Pobla de Segur”, amb  música de Ferran Martínez i lletra de Jaume Arnella. El Jordi hi va exercir de cantant i de graller. Un segon projecte important sorgit a partir del festival folk, en aquest cas dirigit pel propi Jordi, és una altra gran formació, els Ministrils del Camí Ral, que només actua un cop a l’any, interpretant el “Toc d’inici” de la barcelonina Festa de la Mercè. Finalment, cal recordar que el grup Coses  va tornar a reunir-se al 2015 i va gravar un nou disc amb l’acompanyament de la Cobla Sant Jordi.

         En paral·lel a aquesta densa i fructífera carrera com a cantant, instrumentista (guitarra i gralla, principalment), arranjador i també recuperador i divulgador de la música d’arrel catalana, no podem oblidar la faceta de gestor de Jordi Fàbregas. Obligat per les circumstàncies, des del minut zero de la primera edició del Tradicionàrius va haver d’assumir la direcció del festival i posteriorment la del local que l’acollia, i des d’aquesta plataforma va esdevenir el principal portaveu del moviment folk dels Països Catalans, el pal de paller, el timoner d’un gènere musical que ha guanyat moltes batalles des d’aquell llunyà 1988, però que ha d’assolir el triomf absolut en un combat molt desequilibrat, encara que hi ha símptomes que apunten en la bona direcció, cap una revalorització decisiva del gènere, com el recentment celebrat Congrés Nacional de Música d’Arrel, una iniciativa que el Jordi va saludar amb tota la il·lusió i tota l’esperança, un cop jubilat la primavera passada de la direcció del festival i del CAT.

         Dijous a la nit, en acabar el segon concert oficial del 34 Tradicionàrius, protagonitzat per la violinista Coloma Bertran, un grup de professors i alumnes dels tallers del CAT van improvisar una breu però molt emotiva actuació a la placeta que dona accés al recinte. Esperem que aquest només sigui el primer dels molts homenatges que mereix l’artista, el gestor, el capdavanter de la defensa de la música d’arrel i, sobretot, l’amic Jordi Fàbregas.

         Mentrestant, al taulell del bar del CAT, algú havia dipositat una voll damm -natural, com li agradava a ell-  tot esperant pacientment que el Jordi anés a beure-se-la.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació