“La lectura del poema, que és una operació molt semblant a la de la seva escriptura, també es fa a través de la vida de la lectora o el lector. Per això penso que, abans de fer-ho d’una manera erudita, s’ha de llegir de veritat el poema: al marge de significats, d’interpretacions o anàlisis crítiques, sense que res no interfereixi, i menys les observacions fetes des de molt lluny de la senzilla i profunda penetració de les paraules en el nostre ànim”, escriu Joan Margarit al pròleg Des d’on tornar a estimar. La lliçó poètica que ens dóna el poeta és ben clara: cal quedar-se sol amb el poema.
La poesia és, doncs, un acte d’introspecció, una recerca. Tanmateix, per a Margarit és essencial que el lector comprengui el que el poema vol dir, i per això més d’una vegada ha dit: “Un poema que no s’entén no serveix de res”. Arquitecte de professió, en paral·lel Margarit ha conreat a bastament la poesia i té una vasta bibliobrafia poètica. El 2008 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura que atorga la Generalitat, i el 2013 va ser poeta d’honor del Festival de Poesia a Sant Cugat.
Podeu trobar més informació sobre l’acte aquí.