Joan Brossa fumava

Es reinaugura l’escultura de la Moscafera que Joan Brossa va col·locar al rectorat de la Universitat de les Illes Balears l’any 1998 i que havia estat robada feia anys. Es tracta d’un cendrer enmig del caos.

És just migdia. Dos d’abril. Davall una bella olivera de Son Lledó un grapat de poetes esperen el vol d’una mosca. A l’arribada del rector, Antoni Artigues, promotor de la jove poesia, de Mag Poesia,  i catedràtic de magisteri dóna inici a l’acte amb “Annuntio vobis gaudium magnum: Habemus moscam”. Els poetes i el públic assistents s’exalten.

Glòria Bordons, màxima especialista en Brossa i directora de la Fundació celebra amb eufòria la reinauguració.

Poc després els poetes van sortint d’un en un de l’ombra de l’olivera per recitar un poema de Joan Brossa. Comença un grup d’institut fent un poema col·lectiu en forma de diàleg. Continuen la lectura Àngel Terron, Emili Sánchez-Rubio, Jaume Munar, Llorenç Romera, Lluís Maicas, un jove Biel Mesquida, Pau Riera, un servidor i l’acte acaba amb el glosador Miquel Àngel Adrover amb un text molt crític i ben actual:

“Les mosques, per berenar
volen pel caos, traginen
bacteris, també afinen
els ulls per cercar menjar,
estúpides, que en volar
creen descomposició
ordre al caos, diuen? No!
Aquest pic Brossa es va perdre
les mosques són la merda
na Camps a l’Educació.

Gràcies a la insistència d’Antoni Artigues, i a la bona disposició de la nova Vicerectora de Cultura Maria Antònia Fornés, s’ha aconseguit fer la reposició de la Mosca. Es tracta d’una escultura-poema objectual que Joan Brossa va col·locar a la universitat amb motiu del 20è aniversari de la institució i les bones relacions amb un ja insistent Antoni Artigues, que ha dirigit múltiples muntatges teatrals del poeta català amb el grup Mag-teatre, i amb l’artista Jaume Falconer, molt vinculat amb tots els esdeveniments culturals de la universitat. La peça es compon d’un monòlit de pedra viva de Biniamar, de forma tropezoïdal i cares irregulars, en una de les quals, la frontal, s’hi situà una mosca de bronze oxidat en vertical, com a “representació simbòlica de la dialèctica entre l’ordre i el caos, entre la tranquil·litat i el desassossec del neguit que impulsa l’acció.”

Per agrair el gest, el 1999, al 80è aniversari de Joan Brossa, s’instal·là una gran placa al hall de l’edifici Ramon Llull amb El millor poema:

“El millor poema.
Mentre el meu amor vigila les cantonades,
pinto amb un esprai vermell en una paret:
Visquen els Països Catalans”.

Poc abans de l’acte Antoni Artigues i Glòria Bordons em donen una primícia per Núvol. Resulta que han estat anys buscant els dissenys o els motlles de la mosca per tal de fer-ne la reproducció. Finalment, van encarregar a l’artista Jaume Falconer fer la mosca per la reposició. L’artista, amb poc temps, va descobrir que la famosa mosca és simplement un cendrer que es va fer popular als anys ’60 el qual s’aixecaven les ales per dipositar-hi la cendra. Joan Brossa va unir-les i va saldar-li els enclavatges. Així que tothom que vulgui pot tenir un poema-objecte de Joan Brossa a casa seva amb una simple recerca a la xarxa o en un antiquari.

Per acabar d’arrodonir aquesta inauguració, el divendres 4 d’abril, al teatre Mar i Terra, s’ha pogut veure l’obra de teatre Museu Miró de Joan Brossa a càrrec de la companyia Mag Poesia – Heura Teatre i Level Zero (Brossa Mag), a càrrec d’Andreu Segura. També a l’edifici de Sa Riera s’ha pogut veure una exposició de material gràfic de l’artista, catàlegs d’exposicions, poesia visual, poesia escènica, retalls periodístics…

“Alerta Mosques! I tingues present que:
A ase magre tot són mosques.
I qui mata una mosca a l’abril en mata mil.”