Jo càntut: cançons i músiques dels avis

Un etnomusicòleg és un caçador de cançons, un estudiós del folklore que es llença a recórrer la terra, poble a poble, demanant als autòctons, majoritàriament a la gent gran, que es deixin gravar cantant les cançons pròpies del llogarret. Això és el que fan Carles Sanjosé (Sanjosex) i Carles Belda a Càntut. 

El projecte Cançons i músiques dels avis va néixer l’any 2012, per tal de recollir i difondre la música popular i tradicional que recordava la gent més gran de les comarques gironines. El 2016, la iniciativa es renova i es converteix en el projecte Càntut, que difon tot el patrimoni recollit a través de dues eines: el Cançoner completament disponible a la seva web, que allotja més de 1.000 enregistraments a partir d’uns 125 cantadors i sonadors d’instruments d’una cinquantena de poblacions, i el Festival Càntut, que va tenir lloc el novembre passat a Cassà de la Selva (Gironès).

Carles Sanjosé, l’ànima de Sanjosex, el grup al qual dóna nom, i l’acordionista diatònic Carles Belda (Pomada, Mesclat, el Conjunt Badabadoc…) han estat els principals ambaixadors del projecte des del seu naixement i donaran el tret de sortida al festival. Tots dos han escollit una dotzena llarga dels mateixos temes que es poden trobar al cançoner en línia i els han reinterpretat barrejant la sonoritat contemporània amb l’esperit tradicional de les peces. L’altre plat fort serà Jaume Arnella, cantant i folklorista amb una nodrida trajectòria, tant pel que fa a enregistraments com a guardons, que presentarà Cançons aspres i de mala petja, una tria de cançons cantades a la Garrotxa, des de Beget a Sant Privat d’en Bas, passant per les Planes d’Hostoles. No ens podem estar de recomanar-vos a Maria Arnal i Marcel Bagès, l’obra dels quals, que sempre descriuen com a la continuació de la cadena de transmissió de la música popular, és deutora d’iniciatives similars al Càntut i demostra com es pot actualitzar la tradició en el marc d’un projecte per al gran públic.

Al marge dels concerts en el sentit més clàssic del terme, el Càntut ha elaborat la seva programació amb la voluntat de retornar el fet de cantar al dia a dia, tal com passava fa unes generacions. És per això que el bar, el carrer i la taula, els ecosistemes naturals de la música popular, es converteixen en espais recuperats per a la cançó i la gresca en nom del festival, on es podrà gaudir de l’actuació d’Els Panxuts & El Ganxet, Ramon Manet & Tutti Veus & Bell Ressò, o un dinar de reconeguts avis i àvies cantadors, entre altres.

La indústria musical i la tecnologia han professionalitzat la cançó i l’han confinat als altaveus i als auriculars, esborrant el sentit comunitari del fet de cantar de les nostres vides. En aquest sentit, el Càntut no pretén recuperar aquest patrimoni oral des de l’arqueologia i oferir-nos a la música popular com si fos una peça de museu, sinó ressuscitar-lo. Es tracta de fer vives les cançons i trencar les barreres entre els artistes i l’audiència, de redescobrir la música i el cant com unes pràctiques quotidianes. Els cors de gospel surten de sota les pedres perquè responen a una necessitat de cantar en grup. Sembla una mica absurd deixar-se colonitzar per la màquina de Hollywood quan tenim a tocar -i en perill d’extinció- una tradició que ens identifica sense impostures. Si voleu cantar sense complexos, podeu provar amb menys camps de cotó de Louisiana i més alzines Sureres de les Gavarres: aneu al Càntut.