Ivette Nadal. Cançons per curar l’ànima

A Tornar a Mare tot queda ben fusionat, donant forma a un conjunt de cançons personals que deixen a Ivette Nadal i Roger Pistola, soci d’aventures artístiques i guitarrista (notable feina la seva), en molt bon lloc.

La teràpia musical sembla una de les millors maneres de convertir la foscor en quelcom lluminós. Si més no, això sembla dir-nos Ivette Nadal mitjançant les cançons de Tornar a Mare. El disc neix finançat des del micromecenatge i veu la llum com a final simbòlic del procés de recuperació d’un trastorn alimentari superat exitosament per la seva protagonista. Aquest divendres 19, a les nou del vespre, la cantautora de Granollers actuarà a l’Auditori de Barcelona en el marc del festival Barnasants.

Ivette Nadal | Foto: Marc Pujadas.

Tot plegat doncs, sembla fer bo aquell tòpic que diu que de les circumstàncies més adverses sempre neixen obres inspirades. El procés expiatori, la purga dels dimonis que fan trontollar el nostre equilibri, sempre esdevé inspiradora recepta quan parlem en termes de composició musical. En aquest cas, Nadal ha sabut convertir aquesta experiència en positivisme, perquè tot el que es respira al disc té un rerefons que ens dóna embranzida, convidant-nos a gaudir de la bellesa de les petites coses.

Això és el que emanen cançons com “Ànima Meva”, “En aquest parany” o “No saps el mal que em fas”. Aquesta última, triada com a tall inicial de l’elapé, sembla feta a mida per descomprimir tot el que hi ha a dins de cara a encetar la resta de l’àlbum amb determinació i positivitat. Una bona obertura on la inconfusible veu de Manolo García s’empasta encertadament amb la de Nadal. A “Un plat de macarrons” es confirma una subtil manera de donar un cop a la taula, fent que les coses agafin un caire diferent al disc i a la vida.

Una de les principals virtuts de Tornar a Mare és la calidesa del seu so i l’encert tant en els arranjaments com en la manera de dir el que es diu. També hi contribueix el trio de col·laboradors, en què, a més de l’esmentat excomponent de El Último de la Fila, hi apareixen Joan Colomo i Caïm Riba, exponents tots tres que, generacionalment i creativa, tenen pes específic dins la música catalana de les darreres dècades.

Un disc amb ànima folk i esquelet mediterrani; amb un cos de pop-rock anglosaxó, però també amb pinzellades de sonoritats andaluses, com és el cas de “L’amor meu” i la seva sentida interpretació vocal. A Tornar a Mare tot queda ben fusionat, donant forma a un conjunt de cançons personals que deixen a Ivette Nadal i Roger Pistola, soci d’aventures artístiques i guitarrista (notable feina la seva), en molt bon lloc.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació