Iorgos Seferis. Diaris de bord

Adesiara publica els ‘Diaris de bord’ del Nobel grec. |

En l’excel·lent traducció de Joan Frederic Calabuig, l’editorial Adesiara ha publicat Diaris de bord, de Iorgos Seferis, pseudònim literari de Iorgios Seferiadis. Iorgos Seferis va néixer el 1900 a Esmirna (en aquell temps la ciutat pertanyia a l’imperi otomà) i va morir a Atenes el 1971. L’any 1963 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Els Diaris de bord van ser publicats de manera separada pel seu autor en el 1940, el 1944 i el 1955. Ara es poden llegir plegats per primera vegada en traducció catalana.

Iorgos Seferis va escriure la seva obra literària, que abraça la poesia, l’assaig, l’escriptura de diaris, la traducció i la crítica, en dimotikí glosa, grec demòtic o llengua del poble, la llengua que havia seguit la natural evolució de les llengües i que mostrava no poques diferències amb la ja escleròtica llengua oficial imposada per l’estat: la purista katharévussa, i que, com diu Iorgos Seferis en un dels seus poemes, tant hem guarnit la nostra art que els oripells li han rosegat el rostre.

El rostre genuí de la llengua del poble, el neogrec de Iorgos Seferis, en efecte es constitueix en el vehicle poderós d’una “eminent escriptura lírica, profundament inspirada per la cultura del món hel·lènic”, com va reconèixer el jurat del Nobel en premiar la seva obra. En els versos de Iorgos Seferis hi reviu una grecitat perenne que relliga els cants homèrics amb els cants de Iorgos Seferis, de professió diplomàtic.

Fill del traductor especialitzat en les obres de Lord Byron, Stydianos Seferiadis, després de cursar estudis primaris i secundaris a Atenes, el jove Iorgos, que va escriure els seus primers poemes als 14 anys, va estudiar dret i literatura a la Universitat de París. Tot i l’estima per l’art i les humanitats, Iorgos Seferis va decantar-se per la carrera diplomàtica que el va dur per diversos indrets d’Europa, Orient Mitjà i Sud-àfrica.

La dilatada experiència de viatger i expatriat que coincideix amb els colossals daltabaixos del segle XX que Seferis va viure de ple com ara la Segona Guerra Mundial, l’exili durant l’ocupació nazi a Grècia i el difícil procés de descolonització de Xipre, forneix una poètica del dolor, desarrelament i enyorament que la creativitat de Seferis mostra als Diaris de bord tot fent un paral·lelisme amb les vicissituds de l’errant Ulisses a través d’un dels seus heterònims, Stratis el Mariner. És clar que als Diaris també hi ha intervals de joia: estàvem plens de joia aquell matí/ déu meu quina joia.

La lectura dels Diaris de bord permet copsar en Iorgos Seferis una veu singular que poema a poema va construint un llenguatge de tall personal i vigorós que enllaça amb el que en podríem dir una forma expansiva, mediterrània de ser, en la qual no hi són exempts moments de tràgica malenconia com ara els que reflecteixen aquests versos: Uns quants xiprers prims clavats al pendís i el mar/ gris amb taques de llum, més enllà.// Els soldats presentaven les armes quan es va posar a ploviscar.

Qui hagi estat a Grècia en temps de primavera haurà retingut a la memòria una imatge com la dels xiprers prims clavats al pendís així com la visió del mar gris amb taques de llum… I és ben cert que aleshores és possible que comenci a ploviscar i potser a ploure fort com aquesta lectora no s’hauria pogut imaginar que plou a la Grècia evocada sempre amb aquell color que tenyeix carreus i columnes amb el to de l’or carnós del tresor micènic dels Àtrides… Però el mestratge de Iorgos Seferis es mostra quan entre el plugim, imatge poètica dels dies tristos, desesperançats i aterrits per aires dictatorials i bèl·lics, fa que la lectora dels versos hi senti, com el poeta, una marxa fúnebre perquè tanmateix la mort s’esdevé. El poema El darrer dia, al qual pertany aquest vers, per temor a la censura no va ser inclòs en la primera edició impresa del primer Diari de bord. En canvi, va publicar-se sense gaires problemes el gener de 1944, en plena ocupació alemanya.

Iorgos Seferis, el primer poeta grec a rebre el Premi Nobel de Literatura, està considerat un dels millors poetes del segle XX. La seva poètica de factura moderna, amb una puntuació gairebé inexistent, ajuda a definir la identitat grega moderna si bé en els Diaris de bord, o diaris de les navegacions humanes que no canvien amb els segles, hi ressona, viva, la tradició grega antiga amb la seva mitologia, filosofia i literatura, amb els seus personatges i destins. En un poema del tercer Diari Iorgos Seferis diu com n’era d’esquerp, l’atenès Eurípides, però li agradaven les coves a l’areny i les imatges de la mar… La mar grega: la d’Homer, la de Safo, la de Iorgos Seferis.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació