Granada amb Joan Vinyoli

Mònica de Dalmau fa la crònica d'un recital poètic dedicat a Joan Vinyoli a la ciutat de Granada. Sota la direcció de Marta Badia, de l’Asociación del Diente de Oro de Granada i basada en una idea de la professora Lourdes Sánchez, els assistents van poder gaudir de la poètica vinyoliana.

Mònica de Dalmau fa la crònica d’un recital poètic dedicat a Joan Vinyoli a la ciutat de Granada. Sota la direcció de Marta Badia, de l’Asociación del Diente de Oro de Granada i basada en una idea de la professora Lourdes Sánchez, els assistents van poder gaudir de la poètica vinyoliana.

Joan Vinyoli a Begur

Vam ensopegar el recital Joan Vinyoli a Granada, quan tot just arribàvem de Frankfurt, de fer-hi una jam poètica en una llibreria/vinateria.

Era el 22 de gener i als carrers cremava el fred que baixava de la Sierra, tota coberta, aquell dia, i coronada per la lluna creixent i un Venus espaterrant.

Eren les deu del vespre quan, havent passat per la barra de L’Expositiva i havent pres cadira davant la pertinent beguda, ens topàrem amb la mirada d’en Vinyoli ben gran al fons de l’escenari. Una càlida introducció de la professora universitària Lourdes Sánchez ens presentà la seva poesia, ens deixà algunes respostes i, també com va reflexionar el poeta, preguntes que mai no tenen resposta. Com digué Sánchez, “en la poesía de Vinyoli, en su planteamiento, en sus preguntas y, a veces, sus respuestas, nos encontramos todos con nuestras propias preguntas y, quizá, sólo quizá, con nuestras necesarias e imprescindibles respuestas”. Érem, tirant pel cap baix, unes 60 persones.

Recital de poesia dedicat a Vinyoli a la ciutat de Granada | Foto: Jesús García Latorre.

Van pujar a l’escenari 21 rapsodes i així, passant per la cadira, va començar un reguitzell de paraules lligades per dues llengües: la castellana i la catalana. També va recitar el poeta Lluís Urpinell traductor, llegit i traduït. Al fons, cada poema era acompanyat d’una fotografia que de la mà dels ulls només et feia sentir el so i endinsar-t’hi com si comencessis cada vegada un viatge. Desapareixia la carn dels rapsodes i en quedava la veu, el to, la imatge i el poema.

Va cloure l’acte Lluís Urpinell, poeta i amic de Joan Vinyoli, qui ens parlà dels diferents actes que van tenir lloc durant l’any 2014, commemoratius del centenari del seu naixement, i que com a signe de salut poètica continuen essent espontanis en el temps: l’11 de febrer a Munic, i també aviat a Copenhaguen. Segons Urpinell, el poeta Joan Vinyoli “s’està classicitzant mercès a la seva extraordinària sinceritat, la seva nuesa psíquica, exempta d’hermetisme, o sigui, al seu alt nivell d’humanitat”. Paral·lelament, en remarcà la “ductilitat formal amb què sabia transcriure les seves alegries i els seus lament, fet que li ha permès d’escapolir-se del dur puny de Cronos”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació