Geranis entre barrots

Ostatge (Témenos Edicions), de Marta Pérez Sierra, és el XXIIè premi Vila de Sallent, però és també un poemari dedicat a la història d’amor de dues dones d’ètnia gitana amb un fill, i que malgrat l’addició a la cocaïna de la Merche, que la portarà a la presó, la Nati segueix al seu costat conscient que l’amor que es tenen és el que dona sentit a les seves vides.

Fins aquí el pretext per fer poesia.

El llibre està encapçalat per una original  “taula” dels poemes, que esdevé una guia per copsar aquesta història eròtico-poètica, un autèntic cant a l’amor i a la superació com no podia ser d’altra manera en l’obra de MPS. El llibre, estructurat en 3 parts, El dubte/Dedins/L’argila, és una particular imatge dels sentiments que es viuen dins i fora de la presó.

L’estructura de l’edició fa que us trobeu amb un poemari paral·lel que es va teixint al peu de cada pàgina, amb una línia finíssima, que separa la llibertat del captiveri com ho fa l’addicció amb la vida lluny de la droga. Tota aquesta part, treballadíssima, és cosida amb sons fricatius, furgoneta, funcionari, follia, flors, filferro… sovint dolços, que contrasten amb els oclusius més contundents  potser, plor, perdó, presó portland…etc. Mots com el gris de les parets, porta de ferro, murs, funcionaris blaus…van perfilant aquest paisatge duríssim que viu la Merche darrere les reixes. Només el so de la guitarra ressegueix el periple de les dues dones, de vegades melangiosa, de vegades esberlada de dolor com la corda trencada.

La MPS és la narradora… Darrera del trapezi dels meus poemes esguinzats, ella ho viu i ens ho fa viure, ella decideix què explica i què no d’aquesta història i també quan el Tu i el Jo parlen directament, cosa que encara confegeix més força a l’obra. En el  gruix de cada pàgina, closa en els barrots fets versos, hi senyoreja el poema clàssic, però no per això menys ric.

A la primera part, amb ressons de l’Estellés, la sexualitat i la tendresa poètica es barregen amb les metàfores del consolidat estil de l’autora:  Seda egípcia al teu llit… El teu sexe breu de fulles roges.. La dolçor del teu mugró. No podem oblidar el bé que juga l’autora amb els detalls que omplen els versos com: ..mantellina negra…subjectada als cabells/ per un mossec de lluna/  de carei blanc.. Aquí hi senyoreja Rosselló Porcel amb el seu sonet dedicat al poema de F. Vicenç Garcia, Amb una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja. Tots dos poetes recorren el poema Tu, la lectora que esculli el poema que més li agradi per fer de referent. La segona part,“DEDINS”, composta només d’un poema, POR, és l’eix de l’obra i de la temàtica; la por es va explicant en cada sentiment que transmeten les protagonistes.

Tanca el llibre “L’ARGILA”, que crea un mur laberíntic entre el Tu i el Jo de les actores del relat, un mur que es pot modelar com l’argila, i mentre llegeixes vas reconstruint el dolor i l’alegria, la por i l’esperança, el desig i la passió d’aquesta relació esquinçada per les circumstàncies, però rica de la paraula nosaltres. Tot decorat amb la natura que dona color al poemari: vinyes verdes, sàlvia, herbes verdes, geranis, hortènsies, maduixes, la màgica  flor groga de melilot … i la sempiterna presència de l’ofici poètic i els elements de l’escriptura al servei juganer de l’esperit de l’autora: …hi ha dies que perdo les as per les butxaques de l’abric/Oblido els pronoms pel bany/ No desperten els adjectius amb el cafè…

La numeració dels poemes de major a menor ens encamina cap a un final on l’amor triomfa: Els meus braços són el teu port.

Estem, doncs, davant d’una obra punyent, contundent, esperançadora, amb referents poètics rellevants, amb pinzellades de misericòrdia evangèlica, però tot recobert de la mestria de la subtil poètica que caracteritza la consolidada obra de MPS          .