Escoltem els prohibits: entrevista al músic i escriptor sudanès Abazar Hamid

El PEN Català, amb la col·laboració dels Serveis de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Associació Jiwar Creació i Societat, ha programat l’estada del músic sudanès Abazar Hamid aquest febrer a diverses poblacions de Catalunya. Hamid va créixer a l’anella cultural entre Sudan i el Golf, per això la seva música està arrelada a la tradició sudanesa i la música africana característica de l’àrea del Golf, a part d’estar profundament inspirada pel reggae i la música afro-llatina. Les seves cançons tracten temes que van des de la pau i l’amistat fins al genocidi, la pèrdua dels éssers estimats o les cançons planyívoles sobre els pobles sencers destrossats pel govern sudanès. Hamid viu acollit a Harstad (Noruega), que forma part de la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (ICORN), de la qual és membre fundador el PEN Català.

Sara Serrano: Inicialment, com entres al món de la música?

Abazar Hamid: De ben petit vaig ser partícip de la música tradicional sufí. Quan vaig acabar els estudis bàsics m’hauria dedicat a la música, però no vaig poder triar aquest camí perquè en el moment que els musulmans van entrar al govern van prohibir l’escola musical. Fins al 1994 no es va restablir i de totes maneres la música era controlada i no hi havia llibertat.

És llavors que decideixes fer estudis d’arquitectura?

Com que no podia triar la música, vaig triar l’arquitectura. A la universitat vaig muntar el meu primer grup i, de fet, tot i que vaig estar treballant d’arquitecte, mai no vaig deixar de banda la música. Al final vaig decidir deixar la meva carrera d’arquitecte per la música. Tot i això, no et pensis que és tan diferent. Tots dos oficis s’assemblen molt. Estàs posant una cosa en un espai buit, només que en un cas són pedres o parets i en l’altre són notes i paraules.

Com utilitzes la música com a crida per la pau?

Vaig començar un projecte amb organitzacions que estaven en contacte amb les cantants de l’odi, Janjaweed, a Darfur. Aquestes dones, tradicionalment, canten cançons de guerra i el meu objectiu era convèncer-les perquè cantessin per la pau. Vaig aconseguir que el meu discurs s’entengués, però moltes d’aquestes dones em deien que si començaven a cantar cançons pacifistes ningú no els pagaria. En canvi, incitant els homes a la guerra sí que rebien diners. El 2007 vaig publicar el meu primer disc en solitari, Sabahak Rabah (Bon dia, casa). Les lletres d’aquestes cançons tracten temes polítics i socials i el govern sudanès les va censurar i vaig rebre diverses amenaces.

I com actues?

Em veig obligat a marxar i me’n vaig cap al Caire.  A Egipte treballo amb altres músics sudanesos i egipcis en el projecte “Democratizing Music” (Democratitzant la música), un fòrum on els artistes podien compartir recursos en lloc de rivalitzar entre ells per obtenir-los. També es van produir diversos espectacles, concerts i un àlbum, Listen to the Banned (Escolteu els prohibits), que incloïa la cançó “Peace to Darfur” (Pau a Darfur), censurada al Sudan. Al Caire, hi vaig estar sis anys, fins que va aparèixer la possibilitat d’anar a Noruega com a primer músic acollit per la Xarxa de Ciutats Refugi (ICORN).

Com estàs vivint l’experiència?

Estic molt agraït per l’oportunitat que m’han donat. El fet que em rebin al seu país també vol dir que puc treballar per la integració dels nouvinguts a Noruega. Perquè, saps què passa? És clar que als refugiats se’ls facilita un habitatge, un salari i una assistència, però el problema és que la societat no està preparada per a integrar-los com a part de la seva comunitat i ells tampoc no ho estan, la qual cosa comporta que s’acabin formant guetos. Cal treballar molt encara per vèncer aquesta esquerda. A través de la integració i la cooperació podem treballar per la llibertat d’expressió dels nostres països i crear un diàleg de cultures. I el programa d’acollida d’un músic que estem creant amb l’ICORN ha de servir tant per acollir nous músics com per millorar aquest aspecte de la societat.

Ens arriba poca informació, i poc fiable, del teu país. Com explicaries la situació actual del Sudan?

Al meu país s’està produint un genocidi. El règim utilitza tota mena de mètodes per lluitar contra els que no els fan costat. Volen acabar amb la llibertat d’expressió i ho fan amb avions, bombes, assassinats. Al Sudan no hi ha govern, hi ha una colla d’islamistes, un ISIS que no porta aquest nom, sinó el de govern. Al meu país està passant el mateix que a l’Iraq i a Síria, estan passant coses molt greus i encara n’han de passar.

La teva estada a Barcelona és precisament una altra oportunitat de diàleg intercultural. Com encaixa Barcelona dins la teva vivència?

Barcelona em sembla una ciutat molt interessant i activa culturalment, però, a més a més, hi veig un paral·lelisme amb el poble sudanès que m’agradaria compartir. Sé que vosaltres esteu demanant un referèndum i penso, evidentment, que tothom ha de tenir dret a decidir. El que passa és que al Sudan hi va haver un referèndum i va quedar dividit en Sudan del Nord i del Sud, però la solució no ens va portar cap mena de pau i ara per ara hi ha guerra a tots dos llocs. El referèndum és un dret humà, sens dubte, però al mateix temps s’ha d’estar preparat per treballar un cop celebrada la votació. Es pot demanar la independència, es pot obtenir la independència, però alhora s’ha de pensar com tenir bona relació amb els veïns. Sóc conscient que és complicat, però m’agradaria que tinguéssiu en compte les lliçons que hem après els sudanesos. En definitiva, perquè tot això pugui passar el primer que necessitem és la llibertat d’expressió. Sempre s’ha de poder parlar de les coses, de totes les coses.

El teu projecte “Music for all” neix d’aquesta necessitat de comunicació. Com funciona?

Amb “Music for all” volem utilitzar la música i les arts com a via de comunicació i d’intercanvi de coneixement. És obert a persones de totes les edats i té un abast internacional. També volem que ajudi els refugiats, les persones desplaçades o els immigrants a integrar-se en les comunitats d’acollida i que col·labori a crear canals musicals fora dels comercials. L’objectiu és crear xarxes a nivell nacional i connectar-les en una xarxa “Music for all” internacional. De moment, ja existeix “Music for all Barcelona” i convido a tothom que ho vulgui a participar-hi. La música és aquest llenguatge universal que ens pot ajudar a lluitar contra la injustícia, l’odi i la prepotència d’alguns governs que treballen a la contra dels seus propis ciutadans.

Consulteu el programa d’activitats d’Abazar Hamid a Catalunya.