Els ulls es buiden, els carrers s’omplen

Centenars de persones es van aplegar en una protesta aquest dijous, secundada per CDR i algunes organitzacions juvenils i convocada a les 19 h a jardinets de Gràcia. S’hi exigia la llibertat del raper Pablo Hasél, detingut després de ser condemnat a dos anys i nou mesos de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme i injuries a la Corona.

Un rap improvisat i aclamat donava peu a la marxa per Passeig de Gràcia. Durant aquest tram, mentre la policia tancava el trànsit i efectuava registres arbitraris, milers de persones s’incorporaven a la manifestació sota el clam de “Llibertat Pablo Hasél”, fins a arribar a Urquinaona. Allà es van aixecar les primeres barricades i, amb les primeres intervencions dels antiavalots, els manifestants es van dispersar en punts circumdants, sobretot en direcció Via Laietana.

Arrencava així una nit de protesta a Barcelona, la segona consecutiva després de l’empresonament de Hasél el passat dimarts, a la Universitat de Lleida. Una més de les jornades arreu de Catalunya —la mateixa Lleida, o Girona— i de l’estat espanyol —Madrid, Saragossa, Corunya o Sevilla—. Totes elles, amb un denominador comú: la gran resposta policial.

La jornada va incloure veïns escridassant i denunciant les destrosses, repartidors en bicicleta que es van veure obligats a alterar la seva ruta o turistes fent fotos i preguntant, atònits, per què tant de rebombori. Entre flames, un home entona alguna nota de guitarra. O un bomber parla amb un manifestant: “Portem unes rondes apagant contenidors. Anem darrere vostre”, confessava durant una petita treva, dibuixant un intent de somriure. “Ja saps com van, aquestes coses”, responia l’altre. Riuen, i s’hi entreveu una complicitat humana, oxigenadora.

Som a prop d’Urquinaona, punt neuràlgic i bastió de resistència catalanista per raons òbvies i justes. Un manifestant, de menys de vint anys —de fet, aquesta és la mitjana d’edat de la frontline—, ens explica que “això és com Urquinaona, hi ha menys gent, però el que defensem, al cap i a la fi, és el mateix”. Hi ha ràbia. Hi ha crits i hi ha clamors de generacions joves que veuen el que els espera.

Hi ha frustració, perquè això no va només de Hasél, sinó també de la noia de 19 anys que va perdre un ull, presumptament per un impacte d’un projectil de foam, durant la primera protesta, el dimecres. El Centre per la Defensa Drets Humans (IRIDIA) ha denunciat els fets. La manipulació de la premsa, a la qual molt sovint abusen els mitjans generalistes, és un dels retrets que també es van fer escoltar pels protestants. Una manifestant m’atura i em demana que identifiqui el mitjà. Quan responc que soc freelance, reclama: “Val, evita que surtin rostres a les teves fotos, si us plau, que molts feu de policies”.

Un dels reptes per molts companys i companyes de gremi és assumir que al periodisme li cal autocrítica, i que si sobre alguna estructura sòlida i romàntica es fonamenta aquest ofici és la informació, la denúncia, servir els conciutadans amb res més que la veritat i contrarestar els poders fàctics. Fer periodisme és evitar el dimoni del reduccionisme. Fer periodisme és intentar —com a mínim intentar— explicar els fets tal i com succeeixen.

A Plaça Catalunya, enmig de dos furgons de la Brigada Mòbil, un skater dona ordres a tres escopeters. En veure el secreta, m’és impossible no recordar el mem del senyor Burns vestit d’adolescent. Continuen els alçaments de petites barricades i contenidors assassinats. Hasél ha tingut un judici més just i amb més garanties democràtiques que aquests abocadors gegantins de plàstic abandonats a la seva sort.

A mesura que la nit avança, els últims reductes de manifestants es retiren. Els bombers apaguen els focs que semblen indicar que són més de les 22 h. Que hi ha toc de queda, i que molts han de recuperar forces per tornar l’endemà.

Almenys 29 persones han estat detingudes en la segona nit de protestes en les diverses ciutats de Catalunya per l’empresonament de Pablo Hasél. Segons el canal dels Mossos a Twitter, hi ha hagut 10 detinguts a Barcelona, 12 a Lleida, 5 a Girona i 2 a Tarragona per “accions violentes i desordres públics”.

Potser sortir al carrer no és la solució. Segons l’alcaldessa de la ciutat comtal: “La violència no és el camí. Els aldarulls no serviran perquè surti de la presó”. No sabem quina és la solució, però sí quin és el problema: empresonar rapers de ben segur que no és cap camí. I si tot plegat es regeix per la relació causa-efecte, qui primer ha llançat la pedra ha estat l’atemptat a la llibertat d’expressió. Aquest dijous hi ha convocades més manifestacions al territori català. A Barcelona, a Plaça Tetuan (19h).