Els millors discos del 2012

Conrad Dalmau fa una tria personal dels millors discs que s’han publicat a Catalunya durant aquest darrer any. La tria té en compte tots els àlbums de pop i/o rock que han sortit al mercat, siguin o no en català.

Conrad Dalmau fa una tria personal dels millors discs que s’han publicat a Catalunya durant aquest darrer any. La tria té en compte tots els àlbums de pop i/o rock que han sortit al mercat, siguin o no en català. La qualitat de les publicacions ha estat tan gran, que resulta molt difícil fer una tria de només cinc i deixar-ne molts sense entrar en aquest rànquing.

5. L’últim esgraó de l’escala ja porta les primeres dificultats ja que suposa triar entre tres grans àlbums. Així doncs, la millor solució és fer un replà enlloc d’un esgraó per tal de poder encabir-los tots tres. Són: Pel·lícules, de Quart Primera; La fi del món, de Mine!; i Producto Interior Bruto, Vol. 2, de Joan Colomo.

Pel·lícules ha estat un rentat de cara a la música de Quart Primera. De cançons pop-folk hem passat a una alta sofisticació pel que fa a recursos electrònics i producció musical. El líder de la banda, Pere Jou, ha crescut molt com a cantant i aquest fet es nota a l’hora d’escoltar les seves interpretacions. Un disc que fa un recorregut per les emocions que vénen lligades al trencament d’una parella, però no tot es tristesa en Pel·lícules. I si no, escolteu les últimes cançons i ho descobrireu.

El mateix Pere Jou ha estat el productor de La fi del món, de Mine!. Un disc amb un procés de creació peculiar ja que en quatre sessions van presentar els seus nous temes i van preguntar al públic què els semblaven. Aquestes noves cançons no formen un tot dins del disc, però sí que tenen el mateix aire; en aquest cas, de foscor. Comptar amb el cantant de Quart Primera com a productor ha ajudat als Mine! a evolucionar, però també fa que en alguns moment, la sonoritat de La fi del món recordi al grup d’en Jou.

Tot i no ser un veterà pròpiament dit, Joan Colomo ha participat en diversos projectes musicals com ara La Célula Durmiente o Zeidun. Cada una de les seves propostes en solitari són petites joies i Producte Interior Bruto, Vol. 2, també. Cançons fresques, senzilles i innovadores que el fan estar en un dels llocs privilegiats en quant a cantautors es refereix. Un creador de melodies i lletres amb una brutal facilitat per escriure.

4. Love of Lesbian, La noche eterna / Los días no vividos. Després d’una enorme gira arran de la publicació de 1999, el grup de Sant Vicenç dels Horts es va centrar a crear nou material. El resultat ha estat un doble disc que ha alçat la faceta creativa del seu cantant, Santi Balmes, pel que a lletres es refereix. Cançons com “Si tú me dices Ben, yo te digo Affleck”, “Nada” o “Toros en la Wii”, en són molt bons exemples.

3. The New Raemon, Tinieblas, por fin. Amb aquest irònic títol es presenta l’última proposta de Ramón Rodríguez. Un àlbum en el que parteix de l’actual situació socioeconòmica, però no ho fa per parlar-ne negativament: en busca el punt positiu. Un exercici que no és gens senzill. En un inici pot costar entrar dins les cançons, però si els dones una oportunitat pots arribar a copsar un missatge esperançador i vitalista. Una de les grans aportacions a aquest 2012.

2. Mishima, L’amor feliç. El sisè disc dels barcelonins ha comptat amb Paco Loco a la producció, per tercera vegada consecutiva, i el resultat d’aquesta associació ha estat un treball en el que la maduresa com a grup és patent. El títol del disc prové del poema “Il n’y pas d’amour hereux” de Louis Aragon que Georges Brassens va musicar i David Carabén, guitarra i veu del grup, va adaptar al català. La temàtica de les cançons són les habituals dins de l’univers de Mishima: l’amor, la mort, el dolor, el desig, etc. En aquest cas, com es pot veure pel títol, l’amor té un paper molt important, però està tractat des d’un punt de vista diferent. A més, es respira cert aire enigmàtic, perquè l’oient tregui les seves pròpies conclusions.

1. Antònia Font, Vostè és aquí. Treure el Lamperetes l’any passat no els ha parat, tot el contrari. Aquest 2012 han presentat un nou disc amb ni més ni menys que quaranta cançons (!!!). Tot i que en un principi es pot arribar a fer feixuc pensar en escoltar aquest nombre de temes, la realitat és que el seu format –són minoritàries les que passen dels dos minuts- fan que la seva escolta i posterior digestió sigui fresca i amena. La diversitat de temàtiques i estils fan de Vostè és aquí el millor disc publicat aquest any 2012.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació