Flyingpigmatanza es van presentar l’any passat en societat amb un EP de títol homònim i el trio alacantí consolida ara la seva proposta amb el seu primer llarga durada, “Los buenos momentos”.
FLYINGPIGMATANZA. “Los buenos momentos”. Editat per BCORE
Acabada la seva etapa com a bateria de Qualude, formació de post-punk asfixiant amb què publicaria dos àlbums, Marcos Martínez va decidir asseure’s davant el seu piano i deixar que certa creativitat irracional anés traçant el seu trajecte musical. Va ser així com acabarien naixent aquests Flyingpigmatanza, banda de nom, si més no, singular, i format atípic que completen el bateria Héctor Bardisa (també timbaler d’Ainara Legardon) i el baixista Miguel C. De La Fuente. L’any passat es van presentar en societat amb un EP de títol homònim i el trio alacantí consolida ara la seva proposta amb el seu primer llarga durada: “Los buenos momentos”. Sense desprendre’s de la intensitat i el furor d’aventures pretèrites, però potenciant la seva vessant més melòdica, Flyingpigmatanza bé podrien ser una versió recargolada de Golpes Bajos, uns The Cure sense voluntat d’escriure cap single irresistible o, fins i tot, quan exposen la seva vessant més pop, uns Ben Folds abocats a la demència. Un estrany i curiós artefacte, carregat efectivament, de bons moments.