Els Amics de les Arts: Passanant o els camps d’ametllers

Els Amics de les Arts han fet un concert excepcional a Passanant, un poblet de trenta habitants. Les cançons d'Espècies per catalogar han sonat entre camps de cotó, mentre bufava la marinada.

Els amics de les arts_grup. Foto: Ibai Acevedo

He titulat aquesta crònica per una certa predilecció meva cap a la cançó “Louisiana o els camps de cotó”, del segon disc d’Els Amics de les Arts, Espècies per catalogar. De fet, durant el concert que aquests van fer aquest dissabte a la nit a Passanant, un petit poble de la Conca de Barberà, ells mateixos, casualment, van explicar que la meitat del comboi que arribava al poble per preparar el concert, just en el moment d’arribar a la vila els hi sonava a la ràdio la cançó “Louisiana o els camps de cotó”, aleshores sí, sens dubte, el títol seria “Passanant o els camps d’ametllers”.

A Passanant durant l’any només hi viuen unes 30 persones. Al mes d’agost poden ser uns 400 habitants. S’hi viu de l’agricultura, que és de secà, i no s’hi planta cotó, ni molt menys, clar.

Parlant amb Joan Pons Marimon, un dels organitzadors de la festa major del poble, li pregunto com Els Amics de les Arts acaben actuant a la festa major d’un poble tan petit, en un concert al mig de la plaça major i de manera gratuïta. M’explica que a Passanant, durant molts anys, havien fet concerts per gent jove el dissabte a la nit molt moguts, bàsicament de “ska” -motiu de conversa entre les àvies de la vila, durant la resta del mes i part del setembre. Però per motius econòmics i de cansament van fer un stop per replantejar-se la festa major, molt consolidada en públic en el seu concert de dissabte a la nit. Van decidir canviar (pensant bé en els recursos econòmics i amb una aposta ferma per la cultura) i aquest ha estat el tercer any amb una festa major oberta a tothom, amb un concert principal per a tots els públics; i la música transgeneracional de Els Amics encaixa a la perfecció amb el model.

Al setembre es van començar a moure per portar-los, i al treure disc era un bon moment, encaixant amb la gira de presentació. I aquest dissabte, a gairebé les 12 en punt de la nit, van començar la seva actuació a Passanant.

Fans, coneixedors d’algunes cançons, coneixedors de “Jean Luc” i desconeixedors totals del grup, per aquest ordre, omplien a rebentar la plaça de Passanant; i el vent fort i fred propi de qualsevol nit de la vila (tot i l’agost calorós) no podia córrer amb llibertat; i així, els previsors, ens vam haver de lligar els jerseis que dúiem on vam poder.

Els Amics de les Arts s’ho passen bé (se’ls hi nota) i ho fan passar bé en concert. És bonic veure’ls-hi a la cara la felicitat amb la qual encara es sorprenen de que el públic es sàpiga les seves cançons, inclús a un petit poble apartat anomenat Passanant.

Potser el seu tipus de concert no és molt pel model de festa d’una festa major, on la gent vol ballar animadament, però d’animats no els hi pot negar ningú que ho siguin. Tenen un bon directe. Tanmateix, fent una comparativa dels seus dos discs, cal dir que les cançons del primer rutllen millor en el model de concert de festa, mentre que les del segon són més per un públic de sala.

Va ser un concert divertit i acollidor, amb molts joves però també amb gent gran i gent petitona que ballaven al ritme d’un dels grups catalans de moda de l’actualitat, en un dels petits pobles de la Catalunya interior, que es fonen a poc a poc durant l’any, però que per uns dies al mes d’agost recuperen la plena vitalitat i un entusiasme somrient.

@RogeRosich

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació