El virus poètic de Sèrbia

L'editorial mallorquina La Xicra s'estrena amb 'Les maletes de Jim Jarmusch' del serbi Petar Matovic i amb una traducció precisa i preciosa de Pau Sanchis i Josipa Sokol, un llibre diferent, hipnòtic, duríssim, un volum poètic innovador i molt triomfal que prové d’un altre món.

Una notícia de doble alegria. O sigui, una notícia farcida de naixements i de celebracions. I la vull compartir amb vosaltres perquè s’ho mereix, perquè ho mereixeu, perquè ho mereixem, ja que es tracta d’un esdeveniment de felicitat bífida i hibridadora.

Però, abans, un poc de context: a Mallorca, any 2008, La Cantàrida va néixer dins l’editorial Documenta Balear com a col·lecció de poesia jove, oral, trepidant, àgil, propagada a través de múltiples recitals i de shows i performances fetes amb el cor, amb l’ànima, els sexes epilèptics de la il·lusió portentosa, demostrant aquesta vitalitat tan especial de la literatura catalana d’ara, intensitat elevada a una potència vivificadora. Ara La Cantàrida, després d’una hivernació en forma de parèntesi per agafar forces, retorna multiplicada, electrificada, exaltada dins una nova editorial: Xicra Edicions, acompanyada de les col·leccions Viró (d’assaig filosòfic) i Tallanassos (de còmic), amb seu a Mallorca però connexions a tota la resta dels Països Catalans i, evidentment, la resta del món, com demostra la seva nova publicació.

Sí, aquest llibre amb el que retorna La Cantàrida és absolutament grandiós, un llibre diferent, hipnòtic, duríssim, un volum poètic innovador i molt triomfal que prové d’un altre món, d’una altra sensibilitat, una nova manera d’entendre la poesia. I aquest llibre és Les maletes de Jim Jarmusch del serbi Petar Matovic amb una traducció precisa i preciosa de Pau Sanchis i Josipa Sokol. Després en parlarem amb passió, només es pot parlar amb passió d’aquest llibre, per fer-vos encara més gola.

Abans, però, podem ben dir que estem davant per davant d’un retorn d’autèntics Jedis Poètics, sí, però també davant l’engendrament d’una nova editorial ambiciosa, entranyable, poderosa, que s’afegeix al naixement de totes aquestes noves editorials que han aparegut eufòricament en molt poc temps (estic parlant d’editorials nounates però ja espectaculars com Edicions del Periscopi, Raig Verd, Les Males Herbes, Edicions de la L·L, Tushita o Terrícola entre tantes altres).

Això vol dir que la cosa va bé, sí, i millor que anirà, ja que són aquestes les editorials que estan canviant, millorant, amplificant el nostre panorama i el nostre entorn fins a menar-los a noves excel·lències, noves fites. I això és fantàstic. Perquè són precisament aquestes editorials com Xicra i les altres (com LaBreu Edicions en els seus orígens i mireu-la ara!) les que fan la seva tasca amb amor infinit, amb risc i eufòria per oferir-nos productes nous i radicals, el seu orgull les ennobleix, i nosaltres hem de brindar per elles, donar el nostre màxim suport.

Com el gran suport que ha de rebre aquesta proposta atrevida, fulgurant, fortíssima que ens regala Petar Matovic. Autor escandalosament jove, tità entre titans, que ens explica, des del cor de Belgrad, les seves vivències durant el conflicte bèl·lic que va arrasar el seu país, ens fa partícips de les seves pors i de les seves descobertes en l’essència d’aquesta massacre i de qualsevol altra, els seus entusiasmes se’ns encomanen, els seus orgasmes ens electrocuten, i ho fa amb versos que t’esclaten a la cara i que fascinen, amb imatges molt crues, molt però molt crues, per tal de rebentar el nucli essencial de la metàfora i fer una poesia extrasensorial, onírica, lluminosa des de la seva fosca pletòrica amarada de fervors.

És genial contemplar de quina manera Matovic s’apropia de figures clàssiques de la literatura canònica (els ofegats de T.S.Eliot, l’errant Ulisses, els zombies…) per portar-los a un terreny grillat ple de sutzura, una gangrena espiritual en letargia que propaga pulsions, com un càncer, com un virus portentós. I, al mateix temps, oferir una visió molt fresca i dinàmica de les xarxes actuals, de les noves tecnologies, i com aquestes també són capaces de penetrar els poemes i amarar-los de futur. Hi ha molta vida, aquí, capes i subcapes d’ésser humà com una gran muntanya gegantiníssima, destructiva i, al mateix temps, generadora de brillantors considerables. Les maletes de Jim Jarmusch és un d’aquests llibres que entren a formar part no només d’una història personal de cada lector, perquè és sorprenent i impressionant, sinó en la història universal pregona.

La traducció de Pau Sanchis i Josipa Sokol concentra tota aquesta brutalitat en una feina íntima i al mateix temps desconcertantment propera. La seva bona tasca ens aproxima a una poesia que sembla molt enfora de nosaltres i, en realitat, ens demostra que els éssers humans estem agermanats a través de la poesia, de l’emoció, de la veritat sincera i duradora. Fem un brindis, doncs, per tanta bellesa concentrada i tanta alegria motivada per tots aquests naixements i aparicions. Salut i endavant!

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació