El Diluvi: “Més que la cançó, la reflexió”

El Diluvi presenta aquest dissabte el seu nou disc a la Sala Apolo a les 20h

Des de fa vuit anys, El Diluvi treballa per perseguir el seu somni, ser músics. Són set: Flora Sampere a veu i bandúrria; David Payà, veu i violí; Lluc Llorens a l’acordió diatònic i veus; Txus Rodríguez a la guitarra; Dani García a la bateria; Andreu Ferre al baix elèctric, i Jordi Bernabeu amb les percussions. I de la dificultat de ser tants en treuen la fortalesa, l’esperit folklòric i la ment oberta a qualsevol proposta.

Aquest 27 d’abril, la banda presentarà el seu tercer disc Junteu-vos, produït pel guitarrista i amic David Rosell a la Sala Apolo de Barcelona. Considerats com els hereus del cantautor, també d’Alcoi, Ovidi Montllor, la seva música va més enllà del producte final, ja que al cap i a la fi, “són art”, i l’art no es desentén del seu context. Junteu-vosés el resultat de l’alliberació de tot cànon establert; de la curiositat de set músics i rapsodes pel so i per la lletra on l’experimentació i la llibertat obren pas a un cant a l’amor, la revolta i la col·lectivitat.

 Quin va ser l’inici de Junteu-vos?

 El disc va començar a casa pelant-nos de fred i decidint el concepte. Qüestionant-nos la resposta a Què volem fer? Posant-nos d’acord sobre el que parlaríem. Va ser complicat perquè som set i cadascú volia parlar de coses diferents, fins que va arribar l’Andreu, baixista del grup, amb un poema de Joan Salvat Papasseit que Ovidi havia musicat: “Sageta de foc”, on apareixia Junteu-vos. De seguida vam vore que el missatge era molt potent i que aquest havia de ser el títol del disc, ja que a més de transmetre força, aquest nom també apel·la al vosaltres, al públic.

I quin és el seu missatge?

 “Junteu-vos perquè nosaltres ens hem juntat, perquè quan vos junteu, començareu a funcionar”, que és el que ha passat amb El Diluvi. Després de treballar durant molts anys hem aconseguit ser un equip cohesionat i que ens està funcionant. I, de fet, també és un missatge que conforme anàvem donant lletra a totes les cançons s’ha vist repetit. A més, aquests missatges d’units som més forts i donem-nos suport, són molt actuals, ja que ens trobem en un context social i polític incert en el qual tendim a desampegar-nos. De manera que davant la inseguretat, nosaltres convidem a juntar-vos, perquè junts fem força.

És la música un element polític?

 Més que element polític la música és una eina transformadora. La música és art, i l’art i la cultura són eines que té la societat per tirar endavant i evolucionar a més de criticar allò que no esta bé. A través de la música podem fer despertar al públic perquè pensi i que no es quedi només en la cançó, sinó que vaja a la reflexió.

I la situació política i el conflicte social ha afectat a la industria musical?

Quan hi ha moments de crisi i inestabilitat també hi ha un moment d’emergència cultural. És inevitable perquè s’està donant un motiu per parlar d’alguna cosa. Va lligat de la mà. Al cap i a la fi, no els podem obviar, perquè són influències que ens envolten i de les quals no ens en podem separar, com tampoc podem separar la vida quotidiana de la música. Estem vivint al final. I a la música afecta com també afecta en els canvis de comportament. Per exemple, ara molts grups tenen lletres amb missatges feministes, i és que és inherent, ja que quan hi ha algun fet que està latent la gent ha de dir-ho, i la música és un element per poder dir un missatge. Nosaltres som art i l’art forma part de la societat, si la societat canvia l’art, l’art també. Crec que està tot relacionat.

Des del primer disc a ara com veieu que heu anat evolucionant?

 Musicalment parlant, hem evolucionat molt. I Junteu-vos és el pas més gran que hem fet mai. El primer pas va ser posar la bateria al primer disc, i va suposar un avanç molt gran perquè fins aquell moment no teníem bateria. Ara podem provar noves sonoritats amb guitarra elèctrica, amb instruments que nosaltres abans ens auto-censuràvem. A Junteu-vos vam dir prou i a fer tot el que ens vinga de gust i amb tota llibertat. Això fa que el grup evolucioni molt, vam investigar molt i hem trobat unes sonoritats més modernes que sense perdre el nostre estil, es nota que el grup engloba més que el que era El Diluvi de fa vuit anys.

En quin sentit us auto-censuràveu?

Ens cohibíem en els estils musicals que podíem arribar a fer. Encara que sempre haguem tingut el cap obert, hem anat avançant poquet a poquet. Sobretot ens auto-censuràvem amb els instruments. Abans teníem la guitarra elèctrica prohibida perquè fèiem folk i no ens apetia embrutaraquest estil. Però quan has fet tres discos amb aquest so, com a grup, arriba al punt en què busques una mica més, i amb els instruments elèctrics hem entrat en un món nou fins al punt d’aconseguir sonoritats impensables com ara campanes o el so d’una balena amb la guitarra, sons que mai hauríem imaginat.

I es percep al llarg de tot el disc?

 Sí, en totes les cançons hi ha algun tipus de detall que moltes voltes quan escoltes la cançó ni s’aprecia, però al darrere hi ha moltes hores de feina per crear l’atmosfera adequada que necessita la cançó amb instruments que no havíem emprat. Per exemple en aquest disc hem experimentat amb l’acordió posant-li distorsions, com també amb els instruments vells per dóna’l-s’hi una mica la volta. En aquest cas, la bandúrria fa puntejats de guitarra elèctrica fins que es fusionen els dos sons alhora. Tot això provoca que la peça final tingui un so peculiar.

Musicalment, estem en un moment experimental?

 Jo crec que sí, que en general és el que parlàvem abans de l’art. L’art és una cosa que esta viu i que beu dels altres. Igual que nosaltres escoltem un grup irlandès o islandès i ens flipa fins al punt de voler-ho fer, ells els passa amb un grup de Múrcia, de Galícia o català. Al final tots bevem de tots. També es veritat que hi ha grups que es queden on es queden, però la majoria de músics intentem experimentar, ja que la gent ho vol. Un clar exemple ha estat fenomen de Rosalía. Ens pot fer por l’experimentació, però la gent ho rep molt bé, les crítiques que estem rebent són molt bones. Els oients no s’acomoden, de manera que tu, com a músic, també has d’innovar.

Un dels aspectes rellevants d’aquest nou disc també és la presència de l’exdiputada a l’exili Anna Gabriel.

 Sí, però és una cosa normal. L’Anna és amiga del grup des de fa molts anys i aprofitant que hi havien uns versos  que quedaven fora de la cançó “Heroïnes de la fosca nit”, vam proposar-li si els voldria recitar per donar peu a la introducció de la cançó. I ja que col·laborava en el nostre disc i a causa de la situació en què es troba, també vam decidir deixar-li un dels fragments de “Sageta de foc” perquè recités el que volgués. I de fet el resultat han estat uns versos molt breus però que creiem que són molt potents.

Tornant a Junteu-vos, el disc està carregat de referències culturals, i alguns dels vostres temes també s’han convertit en referències culturals, és el cas de “Tu i sols tu”.

Nosaltres tenim molt clar d’on venim. Tenim molt clar que musicalment tenim la part folklòrica i unes arrels literàries i culturals que hem anat obtenint amb el pas del temps.  Creiem que la cultura és el que nodreix els pobles i que, al final, cal donar-li un valor, siga el que siga.

En el cas de “I tu, i sols tu” cantàvem a la dona i a l’emancipació. El missatge era clar i estàvem totalment d’acord amb la lletra que va escriure Majó Domènech, que també ha escrit “Heroïnes de la fosca nit”, però el que no esperàvem era que es convertís en un himne, simplement, ens agradava. A Junteu-vos, com la resta dels discos, està pensat primer en el que ens agrada a tots nosaltres. Busquem peces que ens satisfacin. Aquest també és un dels motius pels quals moltes voltes té tantes referències culturals: som set i tots volem aportar-hi alguna cosa. Això fa que el disc també agafi un camí en concret, però la reacció final no la podem premeditar, ja que està en mans de la gent, quan el públic fa seva la cançó.

com vau començar amb la vostra primera maqueta, Ovidi Montllor es manté present en aquest disc.

Sí, de fet El Diluvi va néixer amb Ovidi Montllor i si existim és perquè prèviament ha existit aquest senyor. Ens agrada perquè és un cantautor d’on venim (Alcoi) i que canta a la terra, als Països Catalans i des de la terra. Ens inspira. Aleshores, a part de posar-nos com a nom una de les seves cançons, sempre seguim fent-li homenatge i el tenim molt present a l’hora de fer les lletres i musicar. També musiquem moltes cançons seves versionades o musiquem lletres i cançons que no van arribar a gravar-se mai. L’objectiu és donar-li aquesta presència que Ovidi Montllor es mereix encara avui en dia. Mantenir-lo viu. De fet, en el disc, “La revolució” és una lletra seva, i “Sageta de foc”, és un poema de Salvat-Papasseit que Montllor va musicar.

En el fons, sou un dels grups que a poc a poc ha anat agafant més renom. Com a grup emergent, és complicat arribar a formar part de la indústria musical?

 Som un grup que hem nascut amb aquest canvi, no hem trobat diferència. Si que per grups que hem anat coneixent i ens expliquen històries de “ah la discogràfica ens pagava l’estudi de gravació i ens pagava el disc”. Això, ara, no passa. Llavors, si que hi ha una diferència. Tot i això, creiem que hem viscut en un moment molt bo i amb moltes facilitats perquè la gent ens puga escoltar. Amb internet podem arribar a la gent. Qualsevol pot gravar una cançó a casa, penjar-la a internet i que tot el món l’escolti. Llavors això ens ha ajudat molt a que la gent ens conega, a fer concerts, a venir a Catalunya quan nosaltres només havíem fet dos concerts i no teníem res gravat. Tanmateix, com tota professió vocacional, és difícil viure’n. Però cal saber utilitzar les eines que tens, i amb ganes i esforç ho pots aconseguir. Amb El Diluvi ho estem veient, el somni de vuit anys pareix que a poquet a poquet el podem aconseguir.

Però el fet que tothom pugui fer música, augmenta la competitivitat, no?

 Sí. El fet de tenir aquesta facilitat de disposar de mitjans per gravar-te a casa i penjar-ho a internet implica que hauràs de destacar, ja sigui per sort o per qualitat.  Perquè al cap i a la fi, és el que té l’art: t’agrada o no t’agrada. I els consumidors són els que ho decideixen. Això ens obliga a posar-nos les piles a totes les bandes. No pots només fer caçons a casa o no pots només bons concerts o no pots només tenir una bona imatge. Has d’estar més pendent de tot, ser constant i no descuidar res perquè aquestes  facilitats que hi hagi molta gent i no pots quedar-te enrere mai.

 Teniu competència com a grup de música folk?

Nosaltres tampoc ho valorem com a competència. Que facin folk n’hi ha. Que ho facin com nosaltres pocs. Aquesta combinació que fem nosaltres no, però grups que facin folk si. I ara a més n’han sortit nous. Els Jovents al País Valencià estan molt de moda i són els que fan folk fusionat amb pop. La sort d’El Diluvi és que no hem sigut un grup purament folk, ni tampoc un grup de pop, o de ska, rock o reagge. Encara que estem dins del folk sempre hem tingut una vessant molt moderna que ens ha separat un poc i jo crec que això encara ho mantenim.

 I com és el cas dels Jovents, o abans Obrint Pas, canteu en valencià i se us escolta per tots els Països Catalans.

Sí, però també sabem de gent d’Argentina, de Polònia, de Colòmbia i de França que ens escolta. És gratificant. A la gira passada vam al·lucinar perquè a Galícia la gent cantava El Diluvi, com a Madrid i a Euskal Herria. Encara que és cert que el nostre públic majoritari es troba als Països Catalans, estem eixint. Sobretot en els sectors més alternatius de la cultura comencem a ser coneguts. Evidentment també ha estat gràcies a l’èxit de “Tu i sols tu”, ja que la seva repercussió també va produir-se a nivell estatal. Fins i tot Errejón ens va tuitejar! Són coses que passen que ens sorprenen però que ens gratifiquen. Per exemple, ahir mateix una amiga ens envia un missatge i em diu: “Estoy en Murcia en una cafeteria y mira lo que esta sonando” i era “I tu, sols tu”. Són coses que no t’esperes.

Així doncs, la llengua no és una barrera.

Jo crec que quan el missatge és important i cadascú el fa seu allí ja és igual la llengua i les fronteres. La música és global. La llengua no és una trava i qui ho vegi com una barrera que s’ho faci mirar.

Teniu previst de fer una gira estatal?

Enguany a Galícia i a Eskalerría també i encara queden més dates per tancar però sempre que ens puguem moure millor. Tirarem per tots els llocs.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació