El carrer de la perfecció

Hilari de Cara (Melilla, 1945) acaba de publicar a la ja prestigiosa col·lecció La Fosca de Lleonard Muntaner Editor Carrer d’Artà, premi de poesia Mediterrània Pare Colom 2014 de la població mallorquina d’Inca.

Hilari de Cara (Melilla, 1945) acaba de publicar a la ja prestigiosa col·lecció La Fosca de Lleonard Muntaner Editor Carrer d’Artà, premi de poesia Mediterrània Pare Colom 2014 de la població mallorquina d’Inca.

Hilari de Cara

Si bé ja el coneixem d’anteriors llibres mítics de l’autor, com Bolero, l’elegància pertorbadora de l’amor, o Absalom, en aquest es conjuren diferents sentiments contradictoris que el fan un dels llibres més durs i pessigadors de l’autor. També de la literatura catalana. El lliurament total a l’amor, un amor descarnat: «a tu, aquest miracle atroç de ser de carn» per dues vegades, consumat i amargant alhora, perquè és caduc i transita pel carrer, ens despulla el caràcter de l’autor, que a contracor viu un turment adobat de vi.

Descriu el fluid anònim del carrer, que també, igual que l’amor, ha cremat les arrels i està a punt de ser «un marjal de xeixa borda, / un fossar de vent, un obac del cor.» Així quan ens diu «pensa’m», «dansa’t», «torca’t» és per fer evident la ressaca; el «torca’t» de les baves després del vòmit. És una descripció de la brutalitat amb què uns ulls il·lusionats poden ferir-se fins a fusionar-se amb el vòmit: «em pren / del braç i em mostra les restes de mi».

En aquest llibre la dona —insensible, especialment esquerpa— i el carrer dorment, per on portaven els homes a matar durant la guerra civil— formen un tàndem on l’autor hi viu el dia i la nit veient la transformació i la seva mateixa destrucció: «els rics del poble flastomaven “putes”, “roges”, “cafès”, herbes dolces, copes de brandi i qui / podia callava. Els falangistes / les despullaren de creus roges…» o «malucs sagnants de dones esbutzades».

A Núvol mateix Antoni Riera publicà una entrevista a l’autor després de guanyar el premi. Digué que «L’he hagut de tenir aparcat, perquè és un llibre d’aquells amb una escriptura que et fa mal i al mateix temps t’exorcitza. És un llibre una mica més esperançat, en el fons, on hi ha molt de dolor, però al llarg del temps, el dolor personal per un fet puntual, pel final d’una història d’amor».

Per l’autor, la mescla d’històries actuals amb èpoques passades són una constant perquè les té molt presents. Hem de recordar aquí el vessant narratiu de l’autor, on parla de la contesa espanyola des de les persones que sofreixen. En Carrer d’Artà s’hi troben ambdós temps completament integrats un amb l’altre, encreuats, refent ànsies i trobant punts sísmics. Entre vins, pits i raïms delitosos també es troba desolat. És la veu d’un poeta que treu d’un imaginari col·lectiu, històric, una lectura íntima, del seu entorn més inmediat, cosa que el fa universal. Les fronteres es trenquen. Cala Morlanda o Cala Murtra —dues cales del sud-est de Mallorca— esdevenen paradíssos turístics on estimar-se i on, temps enrere, prop d’on desembarcaren els republicans que provaren de reconduir la insurrecció feixista. El contrast no acaba aquí. Els moments de sexe salvatge: «saliva viva: esclata’m els ulls contra el terra com si fossin síndries.» o «Boixa’m, boixa’m, cridaves, tot mirant el sostre, / amb els peus freds sota els mitjons de llana. / Boixa’m fort, cridaves. I una ferum llaminera / et vessava de les anques badades.» es combinen rabiosament amb un plor de sentiments: «el meu cor / és una fusteria corcada.» o «Em podria haver mort qualsevol dia / i no me n’hauria temut».

De vegades l’autor ha manifestat que sobren poetes, que sobren premis i que es publica massa. Aquest Carrer d’Artà no és el cas. Gràcies al jurat de poetes que han votat aquesta obra i que ha possibilitat aquest brillant llibre.

Ja esperam nous treballs d’Hilari de Cara. Sabem que resten intactes almenys un treball poètic i que preparar una nova novel·la. Aquí l’esperam.

“ A la fi, la vida naixia i havia

estat tan mala de trobar pels cecs,

i brollava i, de sobte, rajava

com una flastomia al fons del cor,

i creixia com un diluvi sobre

un bleix de carn, com un incendi a l’erm,

com una llengua de quissó afamat.”

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació