La discogràfica Sones acaba de publicar Variaciones, el tercer àlbum de Dotore. En aquest nou disc el projecte de Pablo Martínez Sanromà s’allunya del so folk i pop dels anteriors discs Demonios al otro lado del océano (Primo, 2007) Los veranos y los días (Sones, 2011) i s’endinsa amb pas ferm i decidit cap a sonoritats més electròniques.
A Variaciones hi trobem pop electrònic ensomniador, d’atmosfères tropicals i baleàriques on la mà de Guillermo Astrain, membre de Delorean, que col·labora en la producció de “Balinesa”, “Rio de enero” i “El filo de los días tranquilos”, es deixa sentir amb força. També hi trobem referències llunyanes a M83, al Guincho, sobretot en la manera de cantar i deixar anar les frases, i fins i tot als Beach Boys en els cors i melodies de veu.
La publicació d’aquest àlbum no suposa un trencament complet amb els treballs anteriors. Perquè, tot i el gir estilístic, la música del donostiarra segueix mantenint la sensibilitat i el detallisme dels seus treballs anteriors. L’ús de l’electrònica i l’abandó de l’instrumentació més estàndard, no va en detriment de la calidesa. Això es deu en gran part a l’ús del dotórgano, teclat creat pel propi Martínez, on el so de cada nota està configurat a partir de la veu pregravada del propi músic. Aquest instrument és el que permet la gran quantitat de jocs corals que caracteritzen el disc i alhora aporta al conjunt de l’àlbum una sonoritat orgànica i natural que contrasta amb la fredor de les bases rítmiques.
Variaciones conté 30 minuts musicals que evoquen postes de sol en platges semidesertes a finals d’estiu on el benestar, la calma i el repós contrasta amb la malenconia que la fi de la temporada estival comporta.