Una visita a la Vil·la Casals

L’any 2001 es va reobrir al públic la casa d’estiueig del mestre Pau Casals a Sant Salvador. Ara es pot visitar convertida en museu, on es guarden i conserven molts dels detalls de la vida del gran músic. Roser Pros Roca hi ha anat i ens ho explica.

L’any 1910 el mestre Pau Casals (el Vendrell, 1876-Puerto Rico 1973), violoncel·lista mundialment conegut, va manar construir la seva casa d’estiueig al passeig marítim de la platja de Sant Salvador, al Vendrell (Tarragona).

En aquesta casa, assentada sobre la sorra de la platja de la Costa Daurada,  el mestre volia passar els càlids estius mediterranis.

La casa estava composta per la zona habitable, un gran jardí i una pista de tennis, ja que el músic era molt aficionat a aquest esport. No obstant això, Casals només va arribar a viure-hi fins al 1939, quan la Guerra Civil Espanyola el va obligar a exiliar-se per no tornar mai més.

La Fundació Pau Casals

L’any 1972, Pau Casals i la seva tercera muller, Marta Montáñez, van posar fil a l’agulla en la creació d’una fundació, la finalitat de la qual era preservar el patrimoni que el violoncel·lista tenia a la casa de Sant Salvador. Així va néixer la “Fundació Pau Casals”.

L’any 1974, Pau Casals ja havia mort però la seva fundació era una realitat, així que aquest mateix any es va obrir al públic part de la casa, concretament la “Sala del Sentiment”, la “Sala de Concerts” i la del “Vigatà “. El 1976 es podia veure a la casa una gran quantitat de documents, fotografies, partitures i objectes personals de tota mena, que el músic va anar reunint al llarg de la seva trajectòria vital, artística i personal.

Va ser l’any 1996, quan la junta directiva de la “Fundació Pau Casals” va decidir tancar les portes de la casa per sotmetre-la a una profunda rehabilitació a dos nivells: a nivell museogràfic pel que a contingut es refereix, i a nivell de restauració i rehabilitació de l’edifici.

Característiques del museu actual

L’actual museu va ser inaugurat l’any 2001.

A grans trets aquesta és la cronologia de la Casa-Museu:

1908 – Pau Casals compra els terrenys per edificar la seva casa a la platja de Sant Salvador (el Vendrell).

1909 – El novembre signa el contracte de construcció de la casa amb el constructor Josep Carreras i l’arquitecte Francisco Solà.

1910 – Al gener s’inicia la construcció de la casa i s’acaba el desembre d’aquell mateix any.

1911 – Pau Casals estrena la casa en companyia de la seva família.

1915 – El setembre inaugura una pista de tennis situada en els terrenys de llevant de la casa.

1916 – Pau Casals compra la propietat annexa per plantar-hi un hort i un jardí.

1924 – Tramita els permisos per la construcció de les cases de convidats, que finalitzaran cinc anys més tard.

1931 – Encarrega les obres d’ampliació i reforma de la casa a l’arquitecte Antoni Puig Gairalt. Aquestes reformes s’emmarquen en l’estètica modernista.

1935 – Es projecta la “Sala de Concerts” i la “Sala del Vigatà” on s’instal·la un conjunt de pintures del segle XVIII de l’artista Francesc Plà “El Vigatà”.

1939 – Al gener, Pau Casals ha de fugir a l’exili. El seu germà Lluís i la seva família s’encarreguen de la casa.

1974 – Després de la mort de Pau Casals s’obren al públic les sales “del Vigatà”, la “Sala de Concerts” i la “Sala del Sentiment”

1976 – S’inaugura la Casa-Museu, gestionada per la junta de la Fundació Pau Casals.

2001 – El 2 de juny s’inaugura la nova etapa del museu que adopta el nom definitiu de Vil·la Casals-Museu Pau Casals.

La visita al museu

El discurs museogràfic latent en la visita de la Vil·la Casals se centra en la vida del músic, descrita a través de les diferents sales: la recepció, el pati d’entrada, les sales 1, 2, 3, 4 i 5, la Sala de Concerts, el jardí i la Galeria de les Escultures.

A dia d’avui la Vil·la Casals-Museu Pau Casals és una exposició permanent dels diferents detalls de la vida del músic i alhora, és una eina pedagògica que permet conèixer la figura de Pau Casals, situant-la en el seu moment històric i ressaltant els valors que Casals va defensar tota la seva vida: la música, la pau, la justícia i la llibertat.

El discurs museogràfic

La visita al museu ofereix diferents estratègies de comunicació:

La música, que acompanya al visitant al llarg de tot el recorregut el que provoca una creixent complicitat entre el visitant i el propi Casals.

La imatge del mestre, que es troba omnipresent en tot moment, fent més vívida la visita a la Casa-Museu, ajudant a comprendre la vida, el pensament i l’obra de Casals, des de petit al Vendrell fins a la seva vellesa, quan va rebre la medalla de la pau de les Nacions Unides.

El discurs metodològic seguit en el procés de museïtzació ve definit per l’adquisició i característiques de les peces de la col·lecció, de caràcter personal, que en el moment de la seva recopilació, no seguien cap tipus d’ordre, excepte el cronològic, corresponent a la trajectòria vital de Pau Casals. Actualment el treball de museïtzació ofereix una visió clara de l’obra, el pensament, l’època i la importància històrica de Pau Casals. Aquest era exactament el resultat que es desitjava obtenir.