Una òpera sobre la responsabilitat afectiva

La Fundació Òpera Catalunya presenta una nova producció de ‘Madama Butterfly’ de Puccini, que es podrà veure a diferents ciutats catalanes entre el 15 de febrer i el 19 de març

“Aquell últim matí li vaig preguntar: ‘Tornareu, senyor?’. I ell va respondre somrient: ‘Oh, Butterfly, doneta xicoteta, tornaré amb les roses en l’estació serena en què fan els nius els pit-rojos’”. Podria ser el whatsapp que t’envia una amiga per explicar-te l’última aventura amorosa. Un noi li ha fet moltes promeses que no semblen materialitzar-se, però ella no vol perdre l’esperança. “Tornarà […] Diga-ho amb mi: tornarà!”, repeteix una vegada i una altra, com si no s’ho acabés de creure. Aquesta història, però, ja ve de lluny: la “doneta xicoteta” que espera l’amant és Cio-Cio, l’heroïna de Madama Butterfly de Giacomo Puccini. El 1904, quan va estrenar aquesta òpera a La Scala de Milà, encara no es parlava de la responsabilitat afectiva, però Puccini va retratar com ningú la relació entre un home que ho fa i desfà tot al seu gust, sense tenir en compte que una parella és cosa de dos, i una dona que en pateix les conseqüències amb una resignació disfressada d’esperança. Madama Butterfly és una òpera extraordinàriament moderna i molt estimada arreu del món, però per la Fundació Òpera a Catalunya té un significat especial: és el títol amb què es va estrenar l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell fa quaranta anys. Enguany l’han tornat a programar: sota la direcció escènica de Carles Ortiz i la direcció musical de Sergi Roca Bru, l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell la portaran a dotze ciutats de Catalunya entre el 15 de febrer i el 19 de març.

La nova producció de ‘Madama Butterfly’. Fotografia: Fundació Òpera a Catalunya.

Cio-Cio, coneguda com a Butterfly, és una geisha japonesa que es casa per conveniència amb Pinkerton, un oficial de la Marina americana. Ell es pren el matrimoni amb frivolitat, com un joc que el beneficia legalment, mentre que ella, que a l’inici de la trama té només quinze anys, se n’enamora perdudament i renega de la seva religió per convertir-se al cristianisme. El melodrama comença a bullir quan ell l’abandona i se’n torna als Estats Units, on es casa “de veritat” amb una dona estatunidenca. A partir de llavors, Butterfly l’esperarà amb paciència, a estones esperançada, a estones desolada, però sempre amb una divisa al cap: la primavera és l’horitzó que ha de refer la relació truncada. L’orquestra és un personatge més de la història; n’accentua els moments dramàtics amb ritmes agitats. Sovint l’aparell orquestral s’expandeix i pren un aire oriental. L’himne dels Estats Units, que s’associa al personatge de Pinkerton, és una melodia recurrent al llarg de l’òpera.

No és estrany que Puccini tingui tant èxit el 2023: va aconseguir crear òperes rodones, amb un gran aprofundiment psicològic, uns personatges humans i una explosió de passions intensa però equilibrada, que resulta versemblant. Ja des del primer acte trobem senyals que avancen el final tràgic de Butterfly, que, quan descobreix que Pinkerton s’ha casat amb una altra dona, s’acomiada del seu fill i se suïcida amb una espasa cerimonial. La protagonista, doncs, comença sent una papallona innocent i s’acaba convertint en una dona empoderada, que, tot i que prengui decisions qüestionables, les pren pel seu compte, prioritzant la pròpia voluntat. El rol de Butterfly, que és clau per al reeiximent de l’òpera, l’encarnaran les sopranos Tina Gorina i Carmen Solís. Al repartiment també trobem Enrique Ferrer (Pinkerton), Anna Tobella (Suzuki), Manel Esteve (Sharpless), Jorge Juan Morata (Goro), Joan Garcia Gomà (Yamadori), Juan Carlos Esteve (Lo Zio Bonzo) i Laura Obradors (Kate), entre d’altres.

L’estrena de Madama Butterfly es farà al Teatre La Faràndula de Sabadell (15, 17 i 19 de febrer), i també es podrà veure al Teatre Fortuny de Reus (21 de febrer), el Teatre-Auditori Sant Cugat (24 de febrer), el Palau de la Música Catalana (25 de febrer), l’Atlàntida de Vic (26 de febrer), el Kursaal de Manresa (1 de març), el Teatre Municipal de Girona (3 de març), el Teatre Auditori de Granollers (5 de març), l’Atrium de Viladecans (10 de març), el Teatre de La Llotja de Lleida (12 de març), el Teatre Tarragona (17 de març) i l’Auditori de Cornellà (19 de març).

Qui vulgui conèixer amb més profunditat l’òpera de Puccini, pot tornar a escoltar aquest pòdcast o rellegir aquest article d’Aina Vega de fa quatre temporades:

Més informació i entrades a la seva pàgina web.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació