L’escriptor irlandès Colm Tóibín és aquests dies a Barcelona per presentar la seva darrera novel·la, El mag, i ha aprofitat per participar en la programació de L’Hivernacle del Palau de la Música d’aquesta temporada amb una conferència musical.

Tóibín estima Barcelona perquè de jove hi va viure una bona temporada. Ahir al Petit Palau rememorava aquells anys musicalment, a través dels records que conserva de les hores passades al Liceu o al mateix Palau de la Música, on va descobrir músics catalans com Eduard Toldrà o cantants d’òpera com Montserrat Caballé o Carmen Bustamante, que ahir seia a primera fila. Tóibín evocava la interpretació que Bustamante de ‘Cançó incerta’ de Toldrà.

L’any 1975 Colm Tóibín era un jovenet de vint anys que vivia l’aventura en una Barcelona convulsa, marcada encara per la dictadura, la lluita antifranquista i els grisos.

Tólbín va trenar els seus records musicals i literaris amb fragments de cartes (no sabem si inventades, tant li fa) que enviava a la seva mare, una irlandesa molt catòlica. L’autor anava introduint en el seu relat interludis musicals amb gravacions mítiques mentre es projectaven al fons de la sala imatges de l’època que l’equip de comunicació del Palau ha recuperat dels arxius.  

L’autor irlandès va explicar que la seva descoberta de Henry James (a qui ha dedicat tot un llibre) es va produir justament en aquell moment a Barcelona i és paral·lela a la seva devoció per Victòria dels Àngels, un altre enlluernament d’aquella època grisa però musicalment lluminosa. La lectura de The Portrait of a Lady i la familiaritat amb Isabel Archer es barreja en la seva memòria amb la veu de la soprano catalana.

• 

  Crítica

  L’altra vida de Thomas Mann

  Anna Carreras i Aubets

En aquella Barcelona dels anys setanta, encara sota les últimes bastonades del franquisme, Tóibín va poder assistir a molts concerts gràcies als preus assequibles que oferia el Palau de la Música. Aquí l’escriptor irlandès es guanyava la vida donant classes d’anglès en una escola d’idiomes de la Via Augusta i tenia alumnes de tota mena, fins i tot més grans que ell. Ahir invocava Maria Jové, una alumna seva de 65 anys que havia conegut la vida d’abans de la guerra civil espanyola. Una dona que havia estat alumna de Pompeu Fabra i havia conegut Pau Casals abans que es veiés obligat a exiliar-se. Aquella dona el connectava amb la memòria viva d’un món que havia desaparegut sota la llosa del règim franquista.

Tóibín va mostrar la seva devoció per Casals, un músic que era alguna cosa més que un violoncel·lista. “Casals va reimaginar el seu instrument i va desenvolupar una entonació expressiva”, sosté Tóibín, que també es va entretenir a filar la relació de Casals amb músics jueus coetanis com Schönberg, Alban Berg o Anton Webern, que entre el 1933 i el 1936, entre l’ascens de Hitler i l’esclat de la Guerra Civil, van trobar a en l’orquestra Pau Casals un refugi.  Schönberg ja va visitar Barcelona l’any 1931 i va batejar la seva filla amb un nom català i el concert de violí d’Alban Berg es va estrenar pòstumament a la nostra ciutat l’any 1936, per bé que de manera ben accidentada, després que el seu amic Webern abandonés la direcció hores abans del concert.

La conferència Tóibín, programada amb la col·laboració d’Arcàdia, ha estat un colofó magnífic de l’Hivernacle d’aquesta temporada, que hem anat seguint puntualment des de Núvol. Les activitats paral·leles del Palau es reprenen a partir del 3 d’octubre. Ja podeu consultar la programació aquí.