Una banda transfigurada

En un sol concert diumenge 30 de gener a L’Auditori de Barcelona, el director valencià José R. Pascual-Vilaplana, amb un gran nombre d’obres per a banda reconegudes de nova creació, es posarà al servei de la música d’un altre compositor contemporani a ell, però amb un estil marcadament diferent: Bernat Vivancos. Després de l’estrena de l’obra U amb l’OBC, el barceloní presenta una nova estrena mundial com a compositor convidat de la institució, la segona de les cinc previstes aquesta temporada.

En aquesta ocasió, la Banda Municipal de Barcelona (BMB) i Pascual-Vilaplana oferiran en primícia Organis Aurea. Amb aquesta obra, Vivancos busca convertir la banda simfònica en una espècie orgue, en què la textura i la sonoritat de cada tub es trasllada a cada secció instrumental, sigui de vent metall o vent fusta, de la banda. Aquesta innovació respon a la constant recerca del compositor per a noves harmonies i múltiples fórmules que facin brillar la música simfònica.

Bernat Vivancos, un dels compositors catalans més destacats de l’actualitat, posseeix l’autoritat i prestigi per compondre exitosament sobre un dels motets més populars del renaixement a Catalunya: Goigs a Nostra Dona. A Organis Aurea, Vivancos s’inspirarà en la composició musical de Joan Brudieu d’aquests càntics. Brudieu també és un compositor català destacat, però del S.XVI. D’aquesta font musical històrica, Vivancos en teixirà un nou fil compositiu contemporani, un relat que unirà tradició i modernitat i que suposa la continuïtat, al llarg dels segles, de l’excel·lència musical compositiva al Principat.

Vivancos busca convertir la banda simfònica en una espècie d’orgue

El cèlebre ‘Nimrod’, extracte de les Variacions Enigma d’Edward Elgar, servirà de nexe entre la nova creació de Vivancos i la grandiloqüència postromàntica del Concert per a violoncel del compositor britànic. Amb una potència melòdica excepcional, aquesta breu peça s’inspira en la figura del mític caçador homònim que apareix al llibre del Gènesi de la Bíblia. Una bona indirecta per avisar l’espectador que la següent obra el caçarà, captarà tota la seva atenció i el mantindrà immòbil a la seva butaca.

L’Auditori té el convenciment que la música de Vivancos i Elgar casen molt bé. La institució aposta per repetir el Concert per a violoncel en mi menor d’Elgar, després de la seva interpretació el 17, 18 i 19 de setembre en mans de l’OBC. En aquell programa, el primer de la temporada 2021-2022 de la sala, també incloïa una estrena absoluta de Vivancos per obrir el concert.

En aquesta ocasió, però, es podrà gaudir d’un arranjament per a banda simfònica d’aquest conegut concert. La Banda Municipal de Barcelona pren el relleu de l’OBC i entoma el repte de repetir l’èxit de la primera interpretació. És sorprenent que, en una temporada en què s’aposta per la nova creació i compositors catalans, es repeteixi una mateixa obra en un marge de temps de menys de quatre mesos. Sense menysprear l’obra d’Elgar, aquest espai el podria haver ocupat una altra obra que encara no s’hagués sentit a la temporada de L’Auditori, així s’hauria donat una oportunitat al públic de xalar amb una altra proposta original.

És sorprenent que, en una temporada en què s’aposta per la nova creació i compositors catalans, es repeteixi una mateixa obra en un marge de temps de menys de quatre mesos

L’elecció del Concert per a violoncel probablement respon al fet que l’obra ha estat interpretada i enregistrada per la majoria dels violoncel·listes més importants de tots els temps. L’Auditori, comptant per a aquesta ocasió amb el músic Asier Polo, un dels violoncel·listes més aclamats per la crítica del moment, no ha volgut perdre l’oportunitat de brindar un concert antològic.

Amb més de 25 anys de carrera, Polo oferirà una de les obres que més interpreta als seus concerts. De fet, la darrera visita del músic basc a Barcelona va ser el 30 de gener de 2016, convidat per l’Orquestra Simfònica Camera Musicae (ara Franz Schubert Filharmonia), i també hi va tocar aquesta obra. Així que serà una bona ocasió perquè els que hi assistiren vegin com l’intèrpret es desenvolupa en la mateixa composició amb una banda simfònica, enlloc d’una orquestra simfònica, i amb la maduresa acumulada aquests sis anys.

El violoncel·lista parteix amb l’avantatge d’haver-se posat sota les ordres de Pascual-Vilaplana en altres ocasions i haver tocat i estar familiaritzat amb la Sala Gran de L’Auditori. Diumenge, Polo podrà sumar la BMB a una llista de formacions amb què ha participat que inclou el Cuartet Janáček, l’Orquestra Nacional d’Espanya i nombroses orquestres internacionals de gran prestigi. Pels qui el voleu escoltar en un altre registre, el músic ha publicat recentment les Suites per a Violoncel de J. S. Bach sota el segell IBS Classical.

El Concert per a violoncel d’Edward Elgar és una de les obres per a aquest instrument més rellevants del segle XX. És per això que, malgrat haver-se escoltat a L’Auditori recentment, mereix ser descoberta i el temps per a impregnar-se’n de la seva història i context. Alba Nogueras i Jané en donava fa unes setmanes els detalls més destacats a l’article titulat ‘Una declaració d’intencions’.

El programa s’interpretarà en un sol passi diumenge 30 de gener a les sis de la tarda amb un preu que ronda entre els 12 i 16 euros.