Un bon Pergolesi a Sarrià

El cap de setmana passat es va representar al Teatre de Sarrià La serva padrona, el conegut intermezzo còmic de Giovanni Battista Pergolesi (1710 - 1736). L’obra del compositor napolità tancava la programació d’enguany del programa «Òpera en ruta» organitzada per els Amics de l’Òpera de Sarrià.

El cap de setmana passat es va representar al Teatre de Sarrià La serva padrona, el conegut intermezzo còmic de Giovanni Battista Pergolesi (1710 – 1736). L’obra del compositor napolità tancava la programació d’enguany del programa «Òpera en ruta» organitzada per els Amics de l’Òpera de Sarrià.

La serva padrona al Teatre de Sarrià -Foto Ramon Ripoll

Dissabte 16 i diumenge 17 hi va haver les dues úniques representacions d’aquesta obra de referència de l’òpera buffa. Actuaven el baríton Manel Esteve en el paper d’Uberto, la soprano Sara Blanch i Freixes com a Serpina i l’actor Roger Julià en el rol de l’intrigant Vespone. La direcció musical va anar a càrrec d’Assunto Nese amb l’Orquesta Barcelona Concertante, que comptava amb dotze músics en la secció de corda fregada i Eva del Campo al clavecí. Raúl Giménez en va ser el director artístic.

Després de tres anys de remodelació, fa cinc mesos que l’emblemàtic Teatre de Sarrià ha tornat a obrir les seves portes al públic. El teatre ha estat, com tots els que es van construir a principis del segle XX, un espai on s’hi ha fet pràcticament de tot: va ser seu de l’Orfeó Sarrianenc, es convertí en cinema després de la Guerra Civil i s’hi van representar sarsueles i obres teatrals. Això ha estat aprofitat ara pels Amics de l’Òpera de Sarrià, que han vist en aquest espai l’escenari ideal per a la seva temporada operística. I no és estrany, perquè tot i les limitacions que té un equipament d’aquestes característiques, la seva acústica no és pas dolenta i hom s’hi sent ben acollit.

En Roger Alier va fer una petita xerrada introductòria a La serva padrona, on va mostrar un exemplar del llibret original que es va representar a París el 1754. És de sobres conegut el rebombori que va causar aquesta obra en la capital francesa, on va dividir l’opinió pública en dos bàndols: els detractors de l’«estil italià» representats per Rameau i Voltaire entre d’altres, i els seus defensors, on hi havia Rousseau i els enciclopedistes. No entrarem en detalls sobre el que s’ha anomenat la Querelle des buffons, però sí que val la pena destacar que el pensament musical del filòsof suís va fer un gran gir arran d’aquesta experiència.

La serva padrona és, com hem dit, un intermezzo. Aquest gènere estava pensat per a entretenir el públic en els entreactes de les òperes serioses. En el cas de l’obra que ens ocupa, per a ser representada enmig d’Il prigioner superbo del mateix Pergolesi i que avui dia pràcticament no es programa. És per això que La serva padrona no requereix un gran dispositiu orquestral ni escènic. Aquest fet deixa moltes possibilitats obertes a la imaginació dels directors d’escena. En aquest sentit volem destacar especialment la feina de Juan Carlos Martel i del propi Roger Julià, perquè la probable limitació del pressupost no els va impedir confeccionar una posada en escena divertida i eficient, tot i ser minimalista.

Però sobretot val la pena assenyalar la tasca realitzada per els dos cantants protagonistes. Un Uberto molt treballat en tots els seus aspectes, el musical i l’escènic, amb un Manel Esteve que va fer riure de valent el públic i que té una veu sonora i homogènia en tota la seva tessitura. Tampoc la Serpina de la jove Sara Blanch no va quedar enrere, configurant un personatge seductor i convincent a través d’una representació molt teatralitzada, com d’altra banda requeria el seu personatge. Certament ha estat un encert l’elecció d’aquests dos cantants per als seus respectius papers, i la bona feina feta als assaigs s’ha vist reflectida en una bona i divertida actuació.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació